Resultats de la cerca

Són anomenats tumors pleurals els creixements anòmals de determinades cèllules a la pleura, originàries d’aquesta estructura o procedents de tumors malignes d’altres òrgans, que en llur desenvolupament formen una massa tumoral capaç de comprimir les estructures pulmonars properes i que sol originar una pleuritis amb formació d’un vessament pleural En la majoria dels casos, els tumors pleurals es componen de cèllules canceroses procedents d’un càncer originat en un altre òrgan, especialment al pulmó o la mama, de manera que solen correspondre a una complicació més o menys tardana del càncer…

Àrea de nidificació del tallarol emmascarat Sylvia hortensis als Països Catalans Maber, original dels autors El tallarol emmascarat és un ocell estival que nia escassament a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià A Andorra es coneix una observació al final del maig de 1889, data ja molt tardana per a la migració, i a les Balears hi ha dades de nidificació del segle passat i el començament d’aquest, però actualment tan sols és accidental en migració El pas de primavera s’inicia al començament d’abril i acaba la primera desena de maig, i el pas de tardor comença al…

És una cova natural inundada en la seva major part per les aigües freàtiques, amb l’entrada situada a uns 6 m sobre el nivell del mar i a un centenar de metres de la línia de costa La fondària màxima és de 21 m, 15 m dels quals per sota del nivell de l’aigua En una primera capa, l’aigua és dolça, per tal com procedeix de precipitacions a la superfície terrestre, mentre que la capa inferior és aigua salada del mar En el seu recorregut uns 180 m de longitud total, consta de diverses cavitats més o menys dilatades que reben el nom de sala de les Àmfores, galeria de les Typhlocirolana moraguesi…

Ramon Margalef va proposar en el seu mandala una distribució dels grups de fitoplàncton segons les característiques químiques nutrients i físiques turbulència de l’aigua Les proliferacions de dinoflagellades es trobarien en el quadrant d’elevada concentració de nutrients i baixa turbulència, situació que es dóna a les aigües confinades de la zona costanera Els ports només estan representats en els dos quadrants rics en nutrients, i la diagonal defineix la mida dels ports Adaptat a partir de Margalef, Estrada i Blasco, 1980, i Vila i Masó, 2005 La visió tradicional de la Mediterrània com a mar…

Es caracteritza per senyals que van des d’una lleugera disminució del nombre d’ous, diarrea verdosa, cianosi i edema del cap, de la cresta i de la barba, fins a una infecció fulminant que afecta el sistema nerviós central Provoca altes taxes de mortalitat en les aus Pot afectar tant espècies avícoles destinades al consum com aus de companyia i aus silvestres El virus és molt transmissible entre les aus i, rarament, entre aquestes i les persones —sobretot en comparació amb l’important nombre d’aus afectades i les nombroses oportunitats d’exposició humana al virus, especialment a les zones on…

En un diagrama T-S pot ser representada aproximadament per un punt La barreja d’aigües tipus dóna lloc a les masses d’aigua A la Mediterrània es poden considerar diferents aigües tipus La MAW és aigua atlàntica que entra per l’estret de Gibraltar i es barreja amb aigua de la Mediterrània Es caracteritza per una salinitat entre 36,5 i 37,5 PSU i se situa als primers 200 m-400 m de l’oceà La LIW és fàcil de reconèixer per posseir el màxim de salinitat 36,5-37,5 PSU i una temperatura compresa entre 14ºC i 14,5ºC Es troba a una fondària entre 200 m-400 m i 700 m-800 m i es forma a la Mediterrània…

És un dels metalls de la segona sèrie de transició i fou descobert l’any 1937 per E Segré i C Perrier al si de molibdè bombardejat amb deuterons El tecneci és totalment absent de l’escorça terrestre i fou el primer element obtingut artificialment D’altra banda, se n’ha detectat espectroscòpicament la presència als estels de les classes S, M i N Fins avui n’han estat produïts fins a setze radioisòtops artificials, amb masses que van des de 92 fins a 107, els més importants dels quals són 9 7 Tc, 9 8 Tc i 9 9 Tc, amb vides mitjanes superiors a 10 5 anys, i el 9 5 Tc, amb una vida…

Hi ha gairebé un centenar de composts químics i ions la presència dels quals ha estat detectada en el medi interestellar El 99% de la matèria interestellar es troba en forma de gas de baixa densitat, i la resta és pols interestellar El gas es compon d’amoníac, aigua, formaldehid, hidrogen, àcid cianhídric, metanol, etanol, sulfur d’hidrogen, diòxid de sofre, àcid fòrmic i d’altres La major part de les molècules tenen entre 2 i 6 àtoms, però se n'han trobat algunes d’11 i de 13 àtoms i hom no descarta que hi pugui haver molècules més grans La més gran detectada fins ara té com a fórmula HC 10…

 Hi ha diversos criteris de classificació Es poden subdividir en orgànics i inorgànics, si es té en consideració la seva composició química, ja sigui orgànica o bé inorgànica segons disposin o no d’almenys d’un enllaç químic carboni-carboni Una altra forma alternativa de subdividir-los, és en base a que la seva presència en el medi estigui legislada o no Els primers es denominen com a prioritaris i els segons emergents Els prioritaris es caracteritzen perquè els seus efectes nocius són coneguts i contrastats A més, el llistat de compostos regulats poden variar d’un continent a l’altre EUA, UE…

La ruta fou planejada per aprofitar els camps gravitatoris dels planetes, ja que no hi havia propulsors prou potents per a enviar-la directament a Júpiter Això li permeté estudiar Venus el 1990 En el seu trajecte cap a Júpiter també estudià el medi interplanetari i envià imatges de l’asteroide 243 Ida, del qual revelà que té el seu propi satèllit —primer satèllit detectat en un asteroide— Després de diversos problemes amb les seves antenes, la Galileo oferí imatges de la collisió del cometa Shoemaker-Levy amb Júpiter a l’estiu del 1994 i al final del 1995 arribà a l’òrbita del planeta Les…