Resultats de la cerca
Es mostren 470 resultats
tens | tensa
Fonètica i fonologia
Dit de l’emissió fonemàtica dotada d’una concentració d’energia bucal superior a la d’altres emissions.
Així es manifesten típicament les consonants sordes, per oposició a les consonants sonores o fluixes
fotografia digital
Fotografia
Procediment fotogràfic en el qual s’ha substituït l’emulsió química per sensors digitals.
Les imatges obtingudes són imatges virtuals, ja que en realitat la informació és recollida en forma de valors numèrics emmagatzemats en qualsevol sistema de memòria informàtica així doncs, les imatges digitals només són visibles a través de monitors El sistema consisteix en una càmera digital, dotada d’un sensor digital i de memòria suficient per a guardar, com a mínim, una imatge sencera cada fotografia presa es grava en una targeta especial o es transmet directament a un ordinador La fotografia digital es basa en el principi de la divisió de les imatges en punts que a la vegada…
jaciment del Mas Castellar
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal de Pontós (Alt Empordà).
És un dels nuclis ibèrics més intensament estudiats de Catalunya Situat damunt d’una plataforma de poca altitud, durant el segle V aC hi existí un petit assentament fortificat d’uns 10000 m 2 , que protegia un extens camp de sitges Aquest hàbitat fou substituït al segle IV aC per un petit assentament rural uns 2000 m 2 de traçat regular La presència de nombroses sitges indica també en aquesta fase el caràcter agrícola de l’assentament A més, s’hi ha documentat un taller metallúrgic i una capella dotada d’un altar Des del 1968 es tenia constància d’aquest jaciment, però no fou…
Sant Esteve de Cercedol (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El lloc de Cercedol, actualment despoblat, figura en l’acta de consagració de l’església de Santa Eugènia de la Torre, del 912, entre les poblacions amb què fou dotada la nova església i en l’acta de consagració de Sant Martí de Tost, del 1040, a qui es donà una vinya situada a Sercedol En l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles, també del 1040, la parròquia de Cercedoll consta entre els béns amb què fou dotat el monestir, com també un mas a Sercedol La vila apareix de nou l’any 1093, quan l’alou de Cercedol fou llegat per Guillem Arnau, bisbe electe d’Urgell, a Santa…
Sant Julià de Somont (Anserall)
La notícia més antiga coneguda de la vila de Somont és de l’any 944 A partir d’aquí les mencions sobre el lloc es repeteixen en documents datats els anys 987, 1036, 1038 Somunte , 1047 Somont , 1051, 1053, 1057 Semonte , 1061, 1075, 1079, 1081, 1085, 1086, 1097 i 1114, en què s’esmenta la vila i el mas de Subtusmont La vila era situada al terme de Santa Maria de la Seu actualment aquest indret és dins del terme municipal d’Anserall, però a tocar del de Sant Feliu de Ciutat, ja que en diversos documents datats els anys 1009, 1040, 1057 i 1081, es vincula el topònim de Sant Julià amb el de…
Sant Medir (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
La capella de Sant Medir, ara convertida en santuari, es troba a l’antiga vall de Gausac o de Sant Medir, als vessants de la serra de Collserola, al sud del terme municipal Existia ja el 1046 i consta que l’any 1084 fou dotada pels monjos de Sant Cugat, els quals n’exercien la senyoria La dependència del temple de Sant Medir del cenobi santcugatenc és ratificada per una escriptura de confirmació de béns atorgada a la dita comunitat pel papa Calixt II l’any 1120, en la qual, entre les nombroses propietats i esglésies que posseïa, se cita la de “S Emeterii” Es desconeix el moment…
introducció
Música
Fragment musical, generalment de tempo lent, que, situat a l’inici d’un moviment o una obra relativament extensa, prepara l’arribada de la part principal d’aquesta.
La seva forma, extensió i caràcter són molt variables Amb tot, sovint es caracteritza per un esquema tonal inestable o modulant que no s’estabilitza fins a arribar al moviment introduït És habitual en els moviments en forma sonata, en especial en els primers moviments de simfonies i sonates, si bé, de vegades, se’n troben precedint un finale o conjunts de variacions Durant el Classicisme podia consistir simplement en un o diversos acords inicials FJ Haydn quartets opus 71 núm 3, opus 76 núm 1, o en una àmplia secció dotada de contingut temàtic específic Haydn simfonies núm 97, 99…
Theo Angelopoulos

Theo Angelopoulos
© Berlinale
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el realitzador cinematogràfic grec Theodoros Angelopoulos.
Estudià dret al seu país i literatura i cinema a París De retorn a Grècia, fou crític cinematogràfic i emprengué una filmografia políticament compromesa i dotada d’un particular estil visual Acabada la dictadura dels coronels 1974, els seus films adopten en general un to allegòric, molt sovint hermètic, caracteritzat pels plans estàtics i perllongats De la seva filmografia hom pot esmentar Anaparastassi ‘Reconstrucció d’un delicte’, 1970 Meres tu’36 ‘Els dies del 36’, 1972 O Thiasos ‘La declamació’, 1975 I Kynighi ‘Els caçadors’, 1977 O Megalexandros ‘Alexandre el Gran’,…
Santa Maria d’Olost
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà i després del d’Olost quan aquell desaparegué Fou parròquia des de temps molt antic i ha conservat la funció parroquial fins avui dia Les primeres notícies estaven emboirades per l’existència de diversos documents falsos sobre el terme i sobretot una acta de dotació de l’església de Santa Maria d’Olost, la qual pretén que l’any 908 fou dotada pel comte Guifré Borrell de Barcelona, fill del comte Guifré el Pilós, però és totalment fals No obstant aquest mateix any 908 es documenten unes terres situades al comtat de Manresa, al…
Santa Maria de Font-rúbia o Mare de Déu del Coll (Barcelona)
Art romànic
La referència més antiga del santuari de la Mare de Déu del Coll data de l’any 1098, quan Guerau Miró, levita, donà al monestir de Sant Cugat del Vallès l’esmentada església perquè hi fos establert un priorat benedictí La nova institució era situada en l’indret anomenat Font-rúbia, nom que s’explica per la coloració vermellenca del terreny i per la font que hi brollava, en el camí que unia la vall d’Horta i Vallcarca, prop del turó del Carmel Ben aviat fou dotada per l’abat de Sant Cugat amb les possessions que tenia el monestir en aquella zona del territori de Barcelona, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina