Resultats de la cerca
Es mostren 382 resultats
Mare de Déu de Montserrat

Mare de Déu de Montserrat
© Fototeca.cat
Marededeu
Marededeu trobada, patrona de Catalunya.
Segons diu la llegenda, la imatge fou esculpida per l’evangelista sant Lluc sant Pere la portà a Roma, i sant Pau, a Tarragona i Barcelona En acostar-se els sarraïns, els cristians l’amagaren dins una cova de Montserrat Segles després, quan ja ningú no recordava aquest fet, uns pastors foren sorpresos de nit per una resplendor que sortia de la muntanya Al fons de la cova trobaren la imatge d’una Mare de Déu bruna Informades les autoritats eclesiàstiques, aquestes decidiren traslladar-la a la seu de Manresa, però era impossible moure-la del lloc, com si indiqués que volia ser venerada a…
Josep Valls i Romà
Cinematografia
Impressor, editor i empresari.
Vida Propietari de tres impremtes, edità revistes, publicacions i cartells d’espectacles taurins, teatrals i cinematogràfics El 1903 obrí el local La Campana a Gràcia, on es feren sessions de vistes fixes, un film i atraccions L’any següent, vengué el local i comprà un bosc del costat on edificà el Gran Teatro del Bosque, inaugurat el 1905 A més de representacions s’hi feren projeccions a través de la CINAES i Empresa Alianza i es programava conjuntament amb els cines Gráfico, Principal, Núria i Select, de Gràcia Però per aquell escenari també passà el bo i millor del circ, la sarsuela i les…
Passió d’Olesa
Escena de la crucifixió, a la Passió d’Olesa de Montserrat
© La Passió d’Olesa / Xavi Calzada
Espectacle tradicional sobre la vida pública, passió
, mort i resurrecció de Jesús que se celebra a Olesa (Baix Llobregat), durant la quaresma i setmana santa, representat per prop de 1 000 persones del poble.
D’origen incert, les primeres notícies documentals conegudes són del 1540, que es representava sota la direcció dels monjos de Montserrat, en magatzems i molins d’oli el 1847 hom edificà per a la seva representació el Teatre Principal, el 1901 el Teatre Olesa i el 1922 el Teatre El Círcol El 1940, un cop acabada la guerra del 1936-39, fou el primer espectacle damunt un escenari realitzat en llengua catalana El 1949 Joan Povill i Adserà , que el dirigia des del 1933, escriví l’actual lletra —que substituí les diverses versions que de l’obra atribuïda a Antoni de Sant Jeroni frare trinitari hom…
Faió
Municipi
Municipi del Matarranya, a l’extrem nord-oest de la comarca, a banda i banda de l’Ebre i a l’esquerra del Matarranya, fins a llur aiguabarreig.
El municipi, administrativament pertany a Aragó, però és inclòs en la zona de domini lingüístic català Històricament ha depès de la diòcesi de Lleida L’altitud mitjana 200 a 300 m és donada per replans tabulars de calcàries eocèniques prou resistents per a obligar el Matarranya a formar dos meandres encaixats el de ponent, dit revolt de Ribers i l’Ebre a enfondir-se de 100 a 200 m en un cañón que prolonga el de Mequinensa Els terrenys incultes són ocupats per garriga clara, pins i alzines Als replans són conreats oliveres i cereals, abundants seguint el Matarranya El pantà de Riba-roja Riba-…
dalai-lama
Budisme
Títol del cap espiritual i polític del Tibet, el qual és tingut com una reencarnació del bodhisattvaAvalokiteśvara.
Aquest càrrec correspon al superior de la secta dels Dge-lugs-pa , o casquets grocs Quan mor, hom cerca entre els nadons un que presenti senyals d’ésser la reencarnació d’Avalokiteśvara per tal de crear-lo dalai-lama El tercer dalai-lama segle XVI rebé aquest nom dalai , mot mongòlic que significa ‘oceà de ciència' lama , mot tibetà que significa ‘mestre’, ‘monjo’, ‘honorable’ del príncep mongol Altan Kan El cinquè dalai-lama segle XVII rebé el poder temporal de Gušri Khan i edificà el palau de Potala , a Lhasa, que esdevingué la seu dels…
Castell de Pinell de Solsonès
Art romànic
Tot i que no pas amb la freqüència del castell de Madrona, trobem que l’existència d’aquest castell de Pinell sovinteja en els documents de l’època De fet, el terme de Pinell apareix ja esmentat en un document del mes de febrer de l’any 936 L’any 1025, Ermemir féu donació d’un castell que es trobava “ infra terminos de castrum Pinel ” Posteriorment surt esmentat diverses vegades, com a castell o mas, els anys 1026, 1032 i 1079 El 7 de juny de 1199, Ponç de Pinell donà a la seva filla Ermessenda i al seu marit Guillem de Roca, com a dot, els castells de Pinell, Miraver, Sant Climenç i Alta-…
Erasme de Gònima i Passarell
Indústria tèxtil
Fabricant d’indianes.
Fill d’un teixidor de llana, Josep Gònima i Puig — Moià 1802, entrà d’aprenent 1757 a la fàbrica d’indianes de Fèlix i de Francesc de Maguerola, a Barcelona El 1766 es casà amb la filla del fabricant d’indianes Joan Coll i Manresa això li permeté, després de l’examen de rigor 1780, d’installar-se com a fabricant Edificà la seva fàbrica al Raval Barcelona a partir del 1783 el 1791 ocupava 1500 persones El 1808 hi installà un taller de fabricació de maquinària tèxtil, de curta durada, però un dels primers de Catalunya Envià vaixells propis amb teixits a Amèrica, que en tornaven amb tints El…
temple
Arquitectura
Religió
Edifici sagrat, consagrat al culte d’una divinitat, concebut en general com a habitacle permanent o lloc de manifestació temporal d’aquesta divinitat, que hi és sovint representada amb una imatge.
Lligat al concepte de sagrat, el mot suposa la idea de separació del grec τέμενος, ‘espai segregat’, pròpia dels antics pobles mediterranis Grècia i Roma, on l’espai sagrat era determinat pel sacerdot que “inaugurava” un edifici àugur Bé que no hi ha religió sense un lloc sagrat ara, cim, arbre, cova, etc, l’edifici cultual no és un fenomen universal La seva absència no sempre depèn del baix nivell tecnològic de construcció A la Creta minoica només hi hagué capelles domèstiques incorporades als palaus, bé que hom continuà exercint el culte en coves i santuaris a l’aire lliure Això mateix cal…
Sant Miquel de la Seu d’Urgell
Art romànic
L’antiga església de Sant Miquel ocupava el solar on ara es dreça l’església gòtica de Sant Domènec L’any 1021, en el testament del sacerdot Vives, hi ha una deixa a favor de l’obra de l’església de Sant Miquel, però sense cap especificació del seu topònim, encara que sembla factible que es refereixi a Sant Miquel de la Seu L’església fou edificada pel bisbe Ermengol que, en el seu testament del 1033 on s’especifica que ell l’edificà li deixà els alous que tenia a Gramós, Validan, Vilva, Sardina, a més de masos i les propietats que posseïa a la vall de Ripoll Al llarg del segle XI l’església…
dret de superfície
Dret civil
Dret real sobre cosa aliena que correspon a una persona que planta o edifica sobre el sòl d’una altra, i pot servir-se d’allò que ha plantat o edificat mitjançant el pagament d’un cànon periòdic.
Té l’origen en el dret romà, com a mode d’impulsar les plantacions i edificacions després d’haver caigut gairebé en desús, ressorgí amb força, a causa de l’escassetat d’habitatges i la necessitat de fomentar la construcció Aquesta necessitat donà lloc a la llei del sòl, de 12 de maig de 1956, que regula, en especial, el dret d’edificar en sòl aliè, concedit per l’estat i els organismes públics dins l’àmbit de llur competència, com també pels particulars La inscripció d’aquest dret n'ha de contenir la durada, el cànon que ha de satisfer el superficiari i garanties reals per tal d’assegurar el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina