Resultats de la cerca
Es mostren 290 resultats
Wikipedia
Electrònica i informàtica
Enciclopèdia en línia d’accés gratuït, formada per aportacions de col·laboradors voluntaris i no remunerats.
Fou creada per l’informàtic nord-americà Jimmy Wales el gener del 2001, a partir d’un projecte anterior, anomenat Nupedia El mot “Wikipedia” és el resultat de la combinació de wiki wiki , paraula hawaiana equivalent a ‘ràpid’, i d’“enciclopèdia” En termes informàtics, “wiki” prové de la designació que rep un programa d’edició de pàgines web WikiWikiWeb i que adoptà el projecte inicial de la Nupedia Des del març de 2001, la Wikipedia té versions en diverses llengües –entre d’altres, la catalana, que aparegué amb el nom de Viquipèdia i fou la segona a sortir, després de l’anglesa– i també…
La Nostra Revista
Publicacions periòdiques
Revista cultural i política fundada a Mèxic (1946-54) per Avel·lí Artís i Balaguer.
Al principi fou publicada mensualment, però des del 1951 fou molt irregular N’aparegueren setanta-cinc números el número 1 es publicà el gener de 1946 i el darrer correspon al maig-setembre de 1954 Avellí Artís n’era director i el redactor en cap i el secretari fou Vicenç Riera i Llorca i, els darrers anys, Joan Rossinyol Estava dividida en seccions, entre les quals cal destacar Panorama polític, Teatre, Música i els músics, Les arts i els artistes, Revistes i periòdics i L’economia ultradirigida Fou illustrada pels artistes Francesc Domingo, Emili Grau-Sala, Gausachs, Carles Fontseré i…
Jacques Lefèvre d’Étaples
Filosofia
Humanista, personatge central del lul·lisme francès.
Es graduà de mestre en arts a París Aristotèlic en sentit humanista, anà a Itàlia, on el 1492 tractà amb Ermolao Barbaro i amb el platònic Pico della Mirandola Amb aquest, i amb els occamistes, tingué en comú l’interès per les matemàtiques i l’astronomia Home de vida integèrrima, la seva afecció pels místics l’emmenà a editar, entre altres, les obres del pseudo-Dionís 1498 i de Nicolau de Cusa 1514, així com les de R Llull el Liber contemplationis , que coneixia, sembla, des del 1491, el Liber de laudibus b Mariae, el Clericus, el Phantasticus i el Liber natalis 1499 El 1500 copià d’altres…
Foment de Pietat Catalana
Institució fundada el 1916 per Eudald Serra i Buxó, sota la presidència honorària dels bisbes de Catalunya, destinada a editar en català llibres religiosos a uns preus assequibles.
Cal citar-ne com a precedents la revista “La Veu de l’Àngel de la Guarda” 1909 i la “Biblioteca Foment de Pietat Catalana” 1913, ambdues a càrrec del fundador Tingué un gran paper en la difusió popular d’obres de catequesi, apologètica, hagiografia, litúrgia, mística, ascètica, història eclesiàstica, etc Fins el 1936, publicà cinc milions de llibres i d’opuscles Amb el jesuïta Ignasi Casanovas, que fou consiliari del Foment, fundà la Biblioteca Balmes 1923, i el 1926 nasqué l' Editorial Balmes per emparar legalment les activitats del Foment de Pietat Catalana, atès que la Dictadura de Primo…
Revista de Catalunya (RC)
Historiografia catalana
Publicació mensual, editada i fundada a Barcelona (1924) per Antoni Rovira i Virgili com una tribuna d’expansió i de defensa de l’alta cultura catalana.
És l’única revista catalana de caire intellectual que ha reeixit a mantenir, amb moltes interrupcions, la capçalera La seva existència passà per quatre grans períodes l’inicial 1924-29, coincidint amb la dictadura de M Primo de Rivera un segon 1930-38, que comprèn els anys de la Generalitat republicana i la guerra, amb interrupcions i represes un tercer 1939-67, que abraça el llarg exili, d’aparicions intermitents, i un de final, que s’obre amb la seva represa més recent a l’octubre del 1986 En el primer període fou dirigida pel seu fundador i aconseguí treure seixanta números, unes sis mil…
Revista Catalana de Geografia
Historiografia catalana
Publicació trimestral de la Societat Catalana de Geografia fundada l’any 1978 a iniciativa de l’enginyer Josep M. Puchades i Benito, propietari, finançador i primer director (1978-82).
Desenvolupament enciclopèdic El consell de redacció el formaren els geògrafs Pau Vila, Lluís Solé i Sabarís, Josep Iglésies, Enric Lluch, Maria de Bolós, Lluís Casassas i Carles Carreras A partir del núm 5 1979 s’hi produïren alguns canvis, ampliant-lo amb la incorporació dels geògrafs Joan Vilà i Valentí, Vicenç M Rosselló i Verger, Bartomeu Barceló i Pons i Joan Becat Fins a la mort de Puchades 1982 se’n publicaren divuit números, de grandària i periodicitat molt diversa, i diversos treballs d’història de la població de Ramon Alberch, Antoni Simon i Jaume Dantí, entre d’altres El 1985 s’…
Joan Baptista Renard de Saint-Malo
Historiografia catalana
Historiador i polític de la Catalunya del Nord d’expressió francesa.
Germà gran de Jaume Renard de Saint-Malo Fill de la burgesia honrada de Perpinyà, feu estudis brillants a l’escola central de la vila, però es retirà durant el període napoleònic Durant la restauració borbònica de Lluís XVIII, fou nomenat sostprefecte de Ceret, responsabilitat que l’ocupà durant quinze anys En aquest càrrec, protegí localment les monarquies francesa i espanyola dels atacs liberals Legitimista, fou rellevat de la funció el 1830, i des de llavors es dedicà totalment a l’estudi històric Feu una gran recerca arxivística, i fou pioner en l’ús de la documentació dels protocols…
Poesia rasa
Literatura catalana
Volum d’obra poètica reunida de Joan Brossa, publicat l’any 1970, i prologat pel pensador Manuel Sacristán.
L’obra es va editar dins la “Collecció Cinc d’Oros” d’Edicions Ariel i ostenta a la portada una obra original d’Antoni Tàpies El volum Poesia rasa porta un subtítol descriptiu Tria de llibres 1943-1959 Això significa que aquest volum d’obra reunida és, de fet, un llibre de llibres triats d’entre la vasta producció de l’autor Poesia rasa va tenir una segona edició en dos volums I, 1950-55 II, 1955-59, editats per Edicions 62, amb el text completament revisat per l’autor i prescindint dels tres primers reculls corresponents a l’obra dels anys quaranta Poesia rasa és el primer d’una sèrie de…
codi de catalogació
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de normes per a la redacció dels catàlegs d’una biblioteca, d’una xarxa de biblioteques o de totes les biblioteques d’un estat.
Totes les biblioteques nacionals tenen els respectius codis de catalogació, que coincideixen en les regles bàsiques i contenen les normes especials per a la correcta entrada al catàleg dels cognoms i de les institucions pròpies de l’estat Entre els codis de catalogació més importants d’Europa han figurat la Introduction pour procéder à la confection du catalogue , establerta a partir del 1791 a les biblioteques de París les Rules for compiling the Catalogues , seguides pel British Museum a partir del 1830 les Instruktionen für die Alphabetischen Kataloge der Preussischen Bibliotheken ,…
Pere de Cardona
Història
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1472-1515), canceller (1479-1530), president de la generalitat (1482-85), arquebisbe de Tarragona (1515-30) i lloctinent general del Principat de Catalunya (1521-23).
Fill illegítim del comte Joan Ramon Folc III de Cardona, secundà, durant la postguerra, les accions d’aquest, fetes en nom del rei, contra el comte de Pallars Hug Roger III, i participà en la defensa contra les incursions franceses al Rosselló El 1472 succeí el seu besoncle, el cardenal Jaume de Cardona i de Gandia, al bisbat d’Urgell i com a abat i administrador de l’abadia de Solsona 1473-1515 Fou també abat de Lavaix i de Bages Residí, tanmateix, habitualment a Barcelona a causa dels seus càrrecs polítics, des d’on participà, al costat del seu pare i del seu germà, Joan Ramon Folc IV, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina