Resultats de la cerca

El concepte de taigà La paraula d’origen turquès ‘taigà’ en iacut “tia” vol dir ‘bosc’ s’ha introduït sòlidament en gran part de les llengües de tot el món Existeixen moltes definicions científiques i usos quotidians del terme taigà, però allò que aquesta paraula designa més sovint són els boscos amb predomini de coníferes que s’estenen per l’ampla franja que, circumdant el planeta per tot l’hemisferi nord, es troba sotmesa a les dures condicions climàtiques de la part més septentrional de les zones temperades Què és i què no és la taigà La taigà també s’anomena bosc boreal, ja que ‘boreal’,…

Les licopodiates, també anomenades licòpsides, constitueixen un grup de pteridòfits semblantment molt antic, amb un passat gloriós, ja que dominaren la vegetació terrestre durant el Devonià superior i el Carbonífer Però totes les espècies arbòries s’han extingit i només en resten alguns gèneres herbacis, que bé podem qualificar, com el gènere Psilotum , que acabem de veure, de fòssils vivents Però algunes de les seves espècies no són pas rares als Països Catalans, sobretot als llocs prou humits, a les muntanyes, etc Els principals caràcters en comú són la presència d’arrels dicotòmiques i de…

És situada a la zona axial dels Pirineus, i comprèn una part de l’alta vall del Segre la Cerdanya pròpiament dita, l’altiplà de la Perxa, que pertany a la conca de la Tet, el massís del Carlit que comparteix amb el Capcir i la vall de Querol La frontera francoespanyola, des del pacte de Llívia 1660, divideix la Cerdanya, unitat física i humana ben definida, en dues comarques El centre comarcal tradicional, la vila de Puigcerdà, restà dins la Baixa Cerdanya, fet que ha motivat que l’Alta Cerdanya no presenti les característiques d’una comarca humana ben estructurada Limita al N amb el…

Situació Vista exterior de l’església des del costat nordoriental R Viladés Aquesta església, avui molt transformada, es troba situada vora el poble de Puig-reig, a mà esquerra del riu Llobregat, al costat de la casa Periques Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 × 07,8 —y 48,1 31 TDG 078481 Hom hi pot anar per la carretera de Puig-reig a Prats de Lluçanès Cal travessar el riu Llobregat de seguida es troba una pista, a mà dreta, que porta a cal Pallot Tot just començada aquesta, a mà dreta hi ha una…

Partit de futbol a Torre-romeu Sabadell, 1958 AHS-Coll A García / JCL En el procés d’industrialització de la postguerra, els barris obrers de Sabadell van créixer per primera vegada lluny del centre, a la perifèria de la ciutat, amb un predomini quasi absolut d’immigrants procedents, especialment, de terres andaluses En només vint anys, pràcticament es doblà la població de la ciutat, la qual cosa provocà un greu problema d’habitatge Ja durant els anys quaranta es van construir coves i barraques als marges del riu Ripoll i a l’esplanada de Sant Nicolau es tractava d’un sector de l’anomenat “…

Poligonàcies 1 Passacamins Polygonum aviculared a planta sencera, de port decumbent, fulles lanceolades i flors menudes, poc aparents x 0,5 b flor seccionada x 7 c fruit ja madur, en forma de petita núcula, parcialment envoltat pels tèpals x 7 2 Brot de Bilderdykia convolvulus , de tiges volubles i fulles sagitades x 0,5 3 Rumex acetosella subspècie angiocarpus a aspecte general d’aquesta petita agrella anual x 0,5 b fruit madur x 5 4 Rumex crispus a fruit cobert per les tres valves tèpals transformats, amples i enteres x 8 b fruit nu x 8 5 R pulcher a flor masculina, amb dos verticils…

A les filicates eusporangiades, els esporangis s’originen a partir d’un grup de cèllules epidèrmiques desenvolupament eusporangiat de l’esporangi Es caracteritzen també per la paret de l’esporangi madur pluristratificada i per llur isospòria En conjunt, presenten força caràcters primitius i molts dels seus representants són espècies relictes Estan representades per dos ordres el de les marattials Marattiales i el de les ofioglossals Ophioglossales Les marattials És un grup de falgueres fòssils i actuals, molt antigues, diferenciades durant el Carbonífer mitjà Al Carbonífer i al Permià eren…

L’espai dels boscos caducifolis El bioma de les boscanes decídues no comprèn pas totes les terres temperades potser no és tan fragmentat com altres biomes, però tanmateix queda dividit, a grans trets, en tres extenses bandes, una a cada un dels continents de l’hemisferi boreal, més una cadena de localitzacions al llarg dels Andes meridionals, des del centre de Xile fins al SE de la Terra del Foc Latitudinalment, a l’hemisferi boreal, els seus límits septentrionals són fixats per unes condicions climàtiques més severes, amb una estació freda massa llarga per als planifolis, i al S…

La geografia Els massissos granítics que la tanquen al nord —el roc de la Calm 2215 m, el Carlit 2921 m i el Puigpedrós 2842 m— l’aïllen de les valls de l’Arieja País de Foix i de l’Aude Capcir, mentre que al sud el rocam esquistós i calcari del Puigmal 2909 m, la Tosa d’Alp 2536 m i la serra de Cadí 2648 m fan de partió d’aigües amb les valls del Llobregat Berguedà i del Ter Ripollès La plana de Cerdanya o Gran Cerdanya , centrada per la vila de Puigcerdà, s’amplia amb les valls glacials, poblades, de Querol, Angostrina i les Lloses, a la solana, i les d’Alp i Oceja, a la baga Per l’est s’…

Situació Vista aèria d’aquesta important fortalesa, formada per dos recintes ben diferenciats ECSA - Camara JP Joffre Espectacular vista aèria d’aquest castell, amb el seu camí d’accés format per un seguit de rampes en ziga-zaga ECSA - Camara JP Joffre Aquest castell és construït al cim d’una gran roca espadada 751 m d’altitud, immediatament al NW del petit poble de Puèg-laurènç Tenia com a funció vigilar la vall de la Bolzana, via natural de comunicació entre l’alta vall de l’Aude i la plana de la Fenolleda Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 48′17″ N - Long 2° 17′59″ E Hom arriba a Puèg-laurènç…