Resultats de la cerca

El falcó pelegrí Falco peregrinus és el falcó per excellència, el que simbolitza la rapidesa i l’efectivitat de l’ocell depredador i ha estat emprat en falconeria, per aquestes virtuts És característica la forma punxeguda de les seves ales en vol i el contrast de color entre el mantell i el pit, clar i tacat característicament, que mostra l’exemplar fotografiat prop de Barcelona Oriol Alamany El falcó o esparver blau, tot i ésser força escàs a centreeuropa, on les poblacions es van refent dels greus estralls dels pesticides organoclorats, és un ocell encara freqüent als Països Catalans Al…

Situació Vestigis d’aquest despoblat, situat en un esperó que domina pel sud el barranc de Vallcarreres ECSA - J Bolòs Aquest despoblat és emplaçat en una petita elevació del mateix nom situada a la falda de la serra que tanca la vall, a la part meridional del terme, vora la carretera N-211 i a 4 km del poble de Torrent Domina pel sud l’entrada al barranc de Vallcarreres Mapa 31-16415 Situació 31TBF781915 Història No hi ha referències històriques segures sobre l’indret Per la situació sembla que es pot identificar amb el lloc que R Pita anomena Torralba, si bé la partida d’aquest nom es troba…

Situació Situades a la carena de la Serra Llarga, que presideix l’anomenada torrota de l’Obac, i mirant cap a llevant, trobem, a una altitud d’uns 650 m, molt malmeses i amagades entre mates, aquestes restes Mapa 36-15392 Situació 31TDG142087 Hi ha dos camins per anar a les ruïnes de la Serra Llarga que es troben al costat d’una pista forestal que recorre aquesta carena El camí més curt és agafant la carretera que va de Terrassa a Rellinars i just en el km 7 seguir per un camí a mà dreta de la carretera Cal fer més o menys 1,5 km a peu per aquest camí per trobar a mà dreta les restes Bé que…

Aquest castell —també conegut amb el nom de Cabrera i després de Requesens— era una part del conjunt casteller de la ciutat de Girona “ipsos castros de Jerondela” 1126 del qual formaven també part els castells de Sobreporta i de Gironella Per aquesta raó, i fins al segle XII, resulta difícil de discernir les notícies corresponents a cadascun d’ells El recinte fortificat gironí no sembla que enregistrés gaires variacions durant els temps visigòtics i musulmans Ja entrat el segle XI, sabem que l’any 1020 la comtessa Ermessendis féu una donació a la seu de Girona d’una torre rodona…

Situació Aquesta església constitueix la fita més coneguda del terme i la seva elevada situació, a 1246 m d’altitud, en fa un mirador privilegiat de la Plana de Vic i bona part del Ripollès Es troba gairebé als límits del terme, a frec amb la demarcació de Vidrà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 41,7 —y 61,5 31 tdg 417615 Per arribar-hi cal prendre una carretera recentment construïda que hi porta des de Sant Pere de Torelló Aquesta carretera passa pel cementiri i porta al santuari en 6 km APF…

Situació Vista de llevant, amb l’absis d’aquesta capella alterada per reformes tardanes ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església, abandonada, de Sant Joan de la Maçana és situada dalt d’un petit turó, tota voltada de pins, a un quilòmetre i mig de Guardiola, pel camí de la Maçana, des d’on cal anar a peu uns 5 minuts Guardiola és a 9 km de Vilafranca del Penedès JCR-LICS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF863857 Història El lloc de la Maçana s’esmenta com a alou l’any 1120 La capella és documentada per primera vegada l’any 1315 en un llegat de sis diners fet per Arnaua, vídua de Ferrer Oller de…

Situació Escassos vestigis d’aquesta antiga torre de planta rectangular situada en un pujol al nord de la plana del Pla de Manlleu ECSA - J Bolòs Fortificació situada al cim d’un pujol, al nord de la plana del Pla de Manlleu, al turó de Cal Gatelló A conseqüència de l’incendi que va patir no fa gaires anys aquest indret, l’elevació on hi havia la torre resta coberta per argelagues, fet que en dificulta la visió i la possibilitat d’accedir-hi Mapa 35-16419 Situació 31TCF750826 Anant del Pla de Manlleu cap a Santes Creus, a uns 300 m del pont, surt a mà dreta un camí, asfaltat al…

Retrat d’A Hillgarth, sd Coll part / GS Alan Hugh Hillgarth Londres, 1899 — Ballinderry, Tipperary, 1978 és un personatge ben poc conegut, tot i que va tenir una importància extraordinària per a les relacions hispanobritàniques durant els anys de la Guerra Civil i de la immediata postguerra, primer com a cònsol de la Gran Bretanya a Mallorca i després com a agregat naval de l’ambaixada britànica a Madrid, càrrec que abandonà el 1943 per a esdevenir cap d’intelligència de la flota britànica a Àsia en plena Segona Guerra Mundial i, al cap d’un any, cap de la intelligència naval britànica a l’…

Situació Vista de llevant de l’església, amb la parròquia moderna al fons ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església de Sant Jaume de Moja és situada dins el nucli urbà del poble de Moja, al costat de la moderna església parroquial Moja és a 2 km de Vilafranca del Penedès, unida per una carretera en direcció sud JCR-LICS-JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF905759 Història Aquesta església és documentada per primera vegada el 1098, any en què el papa Urbà II confirmà al monestir de Sant Cugat l’església de Sant Cugat de Moja El 1109 una butlla del papa Calixt II també l’esmenta Per mitjà d’aquestes…

Dues formigues obreres de Lasius neglectus que atenen pugons en una branca de cirerer Roger Vila Espècie invasora d’aparició relativament recent a Europa, Lasius neglectus ja era en un jardí botànic a Budapest al començament de la dècada de 1970, encara que no va ser descrita fins l’any 1990 Es creu que és originària de l’Àsia Menor A Europa és present en més de 135 poblacions de 19 països A Catalunya, se’n coneixen 16 poblacions, totes elles vinculades a zones més o menys degradades o urbanitzades des de la duresa biològica dels carrers de l’Eixample de Barcelona fins als jardins i parcs…