Resultats de la cerca

La boga Typha , els joncs i molts altres helòfits pertanyen a famílies de comellínides Montserrat Comelles Comprenen 16 famílies amb unes 15 000 espècies, gairebé les dues terceres parts de les quals pertanyen a una sola família, la de les gramínies o poàcies Els representants més primitius, aliens a la nostra flora, són principalment entomòfils, amb flors encara vistoses però la gran majoria de commelínides presenten diferents graus de reducció floral, associats a l’adaptació a l’anemofília Consten al registre fòssil des del Cretaci superior En general són herbes de fulles esparses, simples…

Les fulles són enteres i més o menys vaginants a la base, o bé hi són reduïdes a esquames en les espècies saprofítiques Les flors, disposades en raïm, són zigomorfes, epígines i habitualment hermafrodites, i consten de sis peces periàntiques disposades en dos verticils La peça mitjana del verticil intern, anomenada label , és de forma diferent i més grossa, i en molts casos presenta un esperó Les anteres i els estigmes són concrescents i formen el ginostem Generalment hi ha un estigma mitjà en forma de bec, que rep el nom de rostel El pollen es presenta aglutinat en masses…

Detall de la inflorescència i d’algunes fulles superiors de l’ailant Ailanthus altíssima , arbre originari de la Xina, molt plantat al nostre país i de vegades, també naturalitzat Observeu a la fotografia les enormes fulles, compostes d’un nombre elevat de folíols, peciolulats i sovint un xic asimètrics a la base Josep M Barres Vint gèneres i unes 120 espècies d’arbres i arbusts tropicals i subtropicals constitueixen aquesta família, representada a casa nostra per l’ailant Ailanthus altíssima , caducifoli originari de la Xina, introduït a Europa cap al segle XVIII L’ailant és un arbre de 30…

El pòlip, anomenat escifopòlip, presenta quatre plecs endodèrmics longitudinals, les teníoles, que sobresurten dins la cavitat gastrovascular, la qual resulta així cloendada, dividida en quatre bosses gàstriques Al voltant de l’àrea peristomàtica hi ha els tentacles, típicament en nombre de setze Els escifopòlips són sempre solitaris, mai colonials La medusa, anomenada escifomedusa, es caracteritza per l’absència de vel, i la mesoglea és molt abundant i pot tenir consistència cartilaginosa La vora de l’ombrella presenta quatre, vuit o més tentacles, alternant amb els òrgans sensorials…

Aquesta petita família de plantes, una bona part de les quals són aquàtiques i pròpies de les sèquies i dels arrossars, comprèn només dos gèneres i una quarantena d’espècies anuals o perennes Tenen les fulles oposades o verticillades, amb estipules les flors, menudes i poc visibles, són hermafrodites i es disposen solitàries a l’axilla de les fulles o agrupades en cimes Les espècies que viuen a l’aigua floreixen i fructifiquen sense obrir les flors, i les granes que produeixen, molt petites, són dispersades principalment pels ocells, però també per l’aigua i pel vent Aquests…

No tenen espermatozoides mòbils com la majoria dels altres vegetals, sinó cèllules espermàtiques mancades de flagels, les quals no poden arribar directament al primordi seminal han de travessar les parets del receptacle clos o pistil mitjançant el tub pollínic De la fusió de les dues cèllules espermàtiques a què cada gra de pollen dóna lloc amb l’ovocèllula i amb el nucli secundari del sac embrional respectivament, i del desenvolupament dels teguments del primordi seminal, resulta una llavor , també closa dins el receptacle i del desenvolupament de les parets de l’ovari resulta una estructura…

Pertanyent a la família més abundant de lílides, la de les liliàcies, el muguet o lliri de maig Convallaria majalis és força rar a les nostres muntanyes Sol preferir els indrets tarterosos o rocosos calcaris, dins dels boscos o bé en altres ambients ombrívols Ramon M Masalles Fan part de les lílides unes 19 famílies amb unes 25 000 espècies, més de les quatre cinquenes parts de les quals pertanyen a les dues grans famílies de les liliàcies i de les orquidàcies Típicament, posseeixen flors molt vistoses, amb sis tèpals petaloides normalment disposats en dos verticils de tres peces cadascun…

Branca amb fruit de l’èmpetrum Empetrum nigrum subspècie hermaphroditum , una mateta de fulles ericoides amb els marges fortament revoluts, pròpia de les zones altes de les parts més humides dels Pirineus El fruit, que veiem a la fotografia, és una baia gairebé sèssil, negra a la maturitat Ramon M Masalles Considerada propera a les ericàcies tot i tenir els pètals lliures, aquesta família comprèn únicament tres gèneres i unes cinc espècies, la majoria pròpies de les regions temperades i fredes de l’hemisferi boreal, bé que n’hi ha alguna que viu a l’extrem meridional d’Amèrica del Sud Així,…