Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
Malaltia de Whipple
Patologia humana
Definició La malaltia de Whipple constitueix un trastorn poc freqüent caracteritzat per la presència d’algunes lesions específiques de l’intestí prim i generalment també en d’altres òrgans, com ara l’intestí gros, els ganglis limfàtics, el cor o el sistema nerviós central Aquesta malaltia se sol presentar a partir de trenta anys d’edat i es manifesta especialment amb diarrees, febre i artritis o inflamació de les articulacions Si bé no se’n coneixen exactament les causes, hom considera que és deguda, si més no en part, a la presència de diversos microorganismes que es poden detectar en les…
Josep-Ramon Bach i Núñez

Josep-Ramon Bach i Núñez
© Toni Moreno
Literatura catalana
Poeta.
Germà de l’arquitecte Jaume Bach , es dedicà professionalment al disseny industrial, i inicià l’obra poètica els anys setanta amb títols com Emilie Kraufort, alumna de primària 1972, reeditat i ampliat el 1997, De rems i hores 1974 i Diorames 1975, als quals seguiren, entre d’altres, Revenedor d’agonies 1984 i Trànsfuga de llum 1985 Amb L’ocell imperfecte 1996, premis Cavall Verd-Josep M Llompart i Crítica Serra d’Or de poesia introduí el personatge de Kosambi, de referents xinesos, perses, indis, àrabs i africans, que complementà posteriorment amb les proses de Kosambi, el narrador 2006 i…
,
bioluminescència
bioluminiscència Escifomeduses Aurelia aurita luminiscents
© Fototeca.cat
Biologia
Emissió de llum per part dels éssers vius.
Hom troba aquesta particularitat en representants de grups taxonòmics diversos, però generalment es tracta d’organismes marins, sobretot bentònics bacteris sapròfits sobre peix mort, fongs, dinoflagellats responsables de la fosforescència de la mar, invertebrats diversos i, entre els vertebrats, diversos peixos, principalment abissals En alguns casos, la lluminositat no és pròpia, sinó deguda a bacteris lluminosos simbiòtics, allotjats en punts especialment adaptats fotòfors La llum emesa és predominantment blavosa, verdosa o groga La bioluminescència és un procés bioquímic d’oxidació que…
Eritema infecciós
Patologia humana
L’ eritema infecciós o megaloeritema , també anomenat cinquena malaltia, és un trastorn infecciós víric que incideix especialment en infants entre 5 i 14 anys, amb una evolució aguda i benigna, originant una síndrome febril i un exantema o erupció cutània que n’és característica L’agent etiològic del trastorn és el parvovirus humà B 19 , virus que pertany al grup de les Parvoviridae , que es transmet per via respiratòria a partir de les secrecions salivals i respiratòries de les persones malaltes, per un contacte relativament estret El període d’incubació dura entre 10 dies i 15 Les primeres…
Pressió arterial
Fisiologia humana
La pressió arterial és la força que efectua la sang en les parets arterials, gràcies a la qual pot circular per l’interior de l’arbre arterial i vèncer la dificultat —la resistència vascular perifèrica — que ofereix al seu pas la reducció progressiva del diàmetre, és a dir, la reducció progressiva de la llum que s’esdevé entre l’aorta i els capillars La pressió arterial s’origina fonamentalment a partir de les contraccions dels ventricles, que generen un flux intermitent de sang a l’interior de les grans artèries De fet, però, com que les parets d’aquestes artèries són elàstiques…
Flama del Canigó
Folklore
Tradició vinculada als solstici d’estiu que simbolitza la reivindicació de la identitat dels Països Catalans.
Té l’origen en la iniciativa 1955 de Francesc Pujades, veí d’Arles Vallespir, d’encendre els focs de la nit de Sant Joan al cim del Canigó , inspirant-se en el valor simbòlic i patriòtic d’aquest cim tal com recull el poema homònim de Jacint Verdaguer Aquest fet es creuà l’any 1963 amb Joan Iglesias, que, a partir del 1949 i des del Cercle de Joves de Perpinyà, esperonava la tradició de les fogueres a la Catalunya del Nord Pujades i Iglesias tingueren la pensada de baixar el foc del cim, i des d’allà repartir la flama per totes les contrades dels Països Catalans Inicialment la Flama només…
Nocturn 29
Cinematografia
Pel·lícula del 1968; ficció de 90 min., dirigida per Pere Portabella i Ràfols.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 PPortabella, Barcelona GUIÓ Joan Brossa, PPortabella FOTOGRAFIA Luis Cuadrado blanc i negre i color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Lluís Maria Riera MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Josep Maria Mestres Quadreny, Carles Santos pianista, Anna Ricci cantant SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Lucía Bosé Lucía, Màrius Cabré Mario, Ramon Julià, Antoni Tàpies, Antonio Saura, Joan Ponç, Luis Ciges, Jordi Prats, Willy Van Rooy ESTRENA Madrid, 01071969, Barcelona, 08091969 Sinopsi Vint-i-nou anys de nocturnitat franquista són el rerefons i, al capdavall, el tema…
Fernando Ulloa
Cinematografia
Actor.
Vida Seguint l’estela del seu germà Alejandro, el 1939 i un cop acabada la guerra, marxà a Barcelona, on treballà als estudis de doblatge de la Metro-Goldwyn-Mayer, i després a Voz de España, sense estar mai fix enlloc Prengué l’alternativa quan, el 1940, interpretà per primer cop la veu de James Stewart, al qual quedà lligat durant tota la seva carrera, a més de doblar actors com ara Robert Young, Charles Aznavour i Robert Donat També exercí de director i ajustador a Orphea Film, activitat que no reprengué fins molts anys després, cap al 1991 Durant la dècada del 1950 participà al Teatro…
Chick Corea
Música
Nom amb què és conegut el compositor i pianista de jazz i jazz-rock nord-americà Armando Anthony Corea.
Començà a tocar el piano a quatre anys Després d’un breu pas per la Universitat de Columbia i per l’escola Juilliard de Nova York, començà molt jove la carrera professional en grups liderats per Stan Getz, Herbie Mann i altres El 1968 enregistrà els seus dos primers àlbums com a líder, Tones for Joan ’ s Bones i Now He Sings, Now He Sobs , en el qual es donà a conèixer com a compositor i intèrpret d’acusades tendències avantguardistes Per la mateixa època formà part d’alguns dels grups de Miles Davis , i participà en alguns dels enregistraments més innovadors d’aquest, com ara Bitches’ Brew…
,
Fases i tipus de la síndrome febril
Patologia humana
La síndrome febril es presenta clàssicament tot alternant dues fases una d’inicial, en què augmenta la temperatura corporal i que sol ésser precedida per esgarrifances i s’acompanya de pallidesa cutània i sensació de fred i una segona fase, en què baixa la temperatura corporal, que s’acompanya de sudació, envermelliment de la pell i les mucoses i sensació de calor En general, els increments més importants de temperatura corporal solen coincidir amb els moments en què la temperatura del cos és de per si més elevada, és a dir, entre les 6 de la tarda i les 10 de la nit En ambdues fases és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina