Resultats de la cerca
Es mostren 187 resultats
Simeó
Segon fill de Jacob i Lea, epònim de la tribu de Simeó, que, amb Leví, ocupava originàriament Siquem i més tard el S de la Palestina.
Barreja d’elements cananeus, edomites i hurrites, no trigà a ésser absorbida per Judà
El simbolisme i l’art popular
Si és difícil de diferenciar la cultura popular de la cultura pròpiament dita en un sentit genèric i universal, és evident que aquesta problemàtica és extensiva a l’art Pel que fa al cas, els diferents punts d’anàlisi adoptats solen variar, encara que dins una línia interdisciplinària els resultats no tenen per què ser discordants En efecte, veiem que, des de l’òptica de la història de l’art, l’art popular ha estat el gran absent, i això també es pot fer extensible a la perspectiva antropològica o etnológica, on es veu que l’art té molt poca cabuda, i perquè sol considerar-se com una…
mitologia
Mitologia
Ciència que estudia els mites.
En aquest sentit, la mitologia és una activitat recent la història de la qual té força punts de contacte amb la de la lingüística Hom pot fixar quatre tendències en la investigació des del darrer terç del s XIX la mitologia comparada, l’escola antropològica, i el simbolisme i el funcionalisme La mitologia comparada, que hom pot considerar representada pels treballs de Max Müller, recorre a les etimologies i a les comparacions per tal d’arribar a l’"arrel” dels fets que estudia, els quals, en llurs manifestacions històriques, acaba considerant com a malalties del llenguatge, per comparació amb…
levita
Bíblia
Individu de la tribu de Leví, a la qual fou concedida la dedicació al culte, per la seva fidelitat en el desert, durant la fugida d’Egipte.
Els levites no reberen territori propi foren repartits entre diverses ciutats, i llur manteniment corresponia a tota la nació, a través dels imposts religiosos
Taller d’Història
Historiografia catalana
Revista que edità el Centre d’Estudis d’Història Local de la Diputació de València (vg. Centre d’Estudis d’Història Local del País Valencià) entre el 1993 i el 1995. De periodicitat semestral, tingué una tirada de 1.000 exemplars.
S’arribaren a publicar un total de sis números, ja que desaparegué, com el Centre, poc després de les eleccions municipals del 1995, amb el nou govern provincial que en sorgí Dirigida per Manuel Cerdà, comptà amb un ampli consell assessor integrat per destacats historiadors espanyols i estrangers Taller d’Història pretenia, tal com quedà reflectit en l’editorial del primer número, «posar a l’abast de tothom, del professional de la història i de tots els interessats en la mateixa, algunes contribucions de la pràctica historiogràfica més recent que poden enriquir el bagatge teòric i metodològic…
art brasiler
Art
Art desenvolupat al Brasil.
L’art precolombí al Brasil és d’interès escàs Res no permet de comparar-lo al de les grans cultures ameríndies inca, asteca, maia, etc Els primers monuments artístics aixecats pels portuguesos foren esglésies Aquestes construccions i llur decoració i llurs imatges religioses constitueixen l’inici de l’art colonial Al segle XVII els jesuïtes hi introduïren el barroc Els centres de l’art colonial són tres Recife, Bahia i Minas Gerais La principal figura del barroc colonial és l’escultor mulat L'Aleijadinho ‘l’esguerrat’, figura llegendària de l’art sud-americà L’arquitectura barroca brasilera,…
neuma
Música
A l’Edat Mitjana, signe (del grec neuma, ’signe’) que servia per a representar una o més notes que corresponien a una síl·laba del cant.
Principals neumes de la notació de Sankt Gallen © Fototecacat/ Jesús Alises Existeixen diverses hipòtesis sobre el seu origen, a causa de les diferències que s’observen entre les primeres escriptures neumàtiques aquestes coincideixen de manera aproximada amb les diferents ètnies que constituïen les Gàllies a l’època de l’imperi Romà, convertides a l’Alta Edat Mitjana en províncies eclesiàstiques La hipòtesi que actualment està més en voga és la que sosté que els neumes deriven dels accents gramaticals De neumes n’hi ha de senzills i de compostos Els senzills representen una, dues o tres notes…
Partit Laborista d’Israel
Partit socialdemòcrata israelià fundat el 1968.
Té l’origen en el Mapai abreviació a partir del nom en hebreu del Partit dels Treballadors de la Terra d’Israel, creat el 1930, el qual, des del 1948, ocupà el govern ininterrompudament fins a esdevenir Partit Laborista després de reabsorbir dues escissions, la Unitat dels Treballadors Laboristes de Sió 1944 i el Rafi 1965, i posteriorment fins el 1977 Han estat primers ministres laboristes David Ben Gurion 1948-53 i 1955-63, Levi Eshkol 1963-69, Golda Meir 1969-74, Yitzhak Rabin 1974-77 i 1992-95 i Ehud Barak 1999-2001 El lideratge del partit fins el 2001 ha estat ocupat per aquests…
Hans Erich Pfitzner
Música
Compositor i director alemany.
Vida Fill d’un violinista, estudià música a la Hochschule für Musik de Frankfurt entre el 1886 i el 1890 A la dècada del 1890 fou professor al Conservatori de Coblença i al Conservatori Stern de Berlín Començà la seva carrera compositiva a Magúncia, on el 1890 s’estrenà la música per a l’obra Das Fest auf Solhaug 'La fortalesa de Solhaug', de HJ Ibsen, i el 1895 la seva òpera d’estil wagnerià Der arme Heinrich 'El pobre Enric', ambdues amb èxit La segona òpera, Die Rose vom Liebesgarten 'La rosa del jardí d’amor', 1901, es representà a Viena sota la batuta de G Mahler l’any 1905 El 1907 es…
Abū-l‘Afiya
Família de jueus sefardites dels s. XII-XIII a la qual pertanyeren el cabalista Abraham Abū-l-‘Afiya, el cortesà Ṭodros ben Yĕhudà ha-Urí Abū-l-‘Afiya i el talmudista Abū-l-‘Afiya Meir ben Ṭodros ha-Leví.
Tots quatre foren poetes notables
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina