Resultats de la cerca
Es mostren 287 resultats
Les isobrials
Les isobrials ens introdueixen al conjunt d’ordres de molses netament pleurocàrpiques, amb caulidis primaris prostrats, irregularment ramificats, i caulidis secundaris ajaguts o erectes, ramificats de forma irregular, pinnada com una ploma o dendroide com un arbret La càpsula és erecta, de peristoma doble però l’intern, sovint simplificat Fontinalis antipyretica és una molsa aquàtica que forma masses en forma de plomall, de color verd fosc o verd negrós, flotants, agafades a les roques molles o, sobretot, als còdols, arrels, etc, submergits, en aigües mogudes, fredes i pures, en terrenys…
parc natural del Cadí-Moixeró

parc natural del Cadí-Moixeró Arsèguel
Kim Pedersen (CC BY-NC-ND 2.0)
Espai natural
Zona dels Prepirineus, considerada com a a espai natural protegit des del 1983.
D’una superfície de 41342 ha, comprèn la serra de Cadí, la del Moixeró, el massís del Pedraforca i part dels de Tosa d’Alp i el Puigllançada La distribució de la vegetació i de la fauna és condicionada per les diferències de temperatura i de paisatge entre els dos vessants del sistema muntanyós El vessant septentrional, molt abrupte, és dominat per pinedes de pi negre sobretot de 1700 a 2000 m i de pi roig de 1000 a 1700 m hi destaquen els grans tarters —amb la umbellífera endèmica Xatardia scabra —, les clapes d’avetosa i els herbassars megafòrbics El vessant meridional no és tan tallat i el…
parc natural del cap de Creus

Aspecte del cap de Creus
© C.I.C - Moià
Espai natural
Espai natural protegit a l’extrem oriental dels Pirineus, a l’Alt Empordà.
Bé que la zona fou considerada d’interès biològic i paisatgístic des del 1984 i, en conseqüència, mereixedora de protecció, no fou fins el 1998 que el Parlament de Catalunya aprovà la llei que constituïa el parc natural, que comprèn 13 886 ha, principalment la península del cap de Creus i la serra de Rodes inclou la totalitat del municipi de Cadaqués i part dels de Port de la Selva, Llançà, Roses, Palau-saverdera i Vilajuïga Hom hi diferencia diversos nivells de protecció, els més estrictes dels quals afecten les reserves naturals integrals terrestre cap de Creus i…
Els procloròfits
Organització cellular dels procloròfits, en concret d’una espècie del gènere Prochloron , colonitzadora del conducte cloacal del didèmnid Diplosoma virens a paret cellular procariòtica, amb una membrana externa i una capa de peptidoglicà b membrana plasmàtica c citoplasma d nucleoide e sistemes tilacoïdals multilamellars sense ficobilisomes f carboxisoma Maber, a partir de dades de l’autor Els procloròfits constitueixen un petit fílum d’organismes unicellulars de gran interès teòric, que presenten una organització propera a la de les cianofícies, però que se’n diferencien pels pigments que…
Les coccocarpiàcies i les vezdeàcies
Les coccocarpiàcies Constitueixen una família de distribució pantropical, amb el centre de dispersió a Amèrica del Sud i el SE d’Àsia El tallus pot ésser areolat, foliacio-lobulat o curt i finament fruticulós Es fixa al substrat per rizinoides de cèllules més o menys isodiamètriques Les hifes dels còrtexs superior i inferior i les de la medulla són paralleles a la superfície Els fotobionts són cianòfits filamentosos Scytonema, Stigonema , i d’altres Els ascocarps són biatorins a Steinera , lecanorins, amb el marge propi poc o gens visible i el disc, en general, convex Els ascs tenen l’àpex…
Les megalariàcies, les escoliciosporàcies, les hematommatàcies i les biatoràcies
A Les parets silícies ombrejades, en zones muntanyoses, podem observar els grans tallus blanquinosos, de superfície farinosa, d’ Haematomma ochroleucum , que, ocasionalment, pot presentar apotecis còncaus i prominents com els de la fotografia, notables per llur color vermell de sang Les gotes lluents són restes de rosada Javier Etayo Megalaria grossa és un liquen de tallus crustaci, continu, grisós, amb algues Trentepohlia , apotecis amb marge propi i ascs amb tolus dotat de cambra ocular i cos axial amples les espores són bicellulars, grosses i de paret gruixuda Viu en llocs freds, sobre…
funariàcies
Botànica
Família de brials composta per molses acrocarpes de fulles imbricades, còncaves i agudes, i de càpsules amb perístoma doble i espiralat.
L’espècie més comuna és Funaria hygrometrica , que és cosmopolita i creix sobre sòls carbonosos
Les hipnobrials
És el darrer ordre de molses pleurocàrpiques amb peristoma doble Presenten la càpsula inclinada o horitzontal, sobre una seta llarga Comprenen moltes espècies importants, amb caulidis ramificats regularment o irregularment, de les que formen catifes més o menys grans, principalment al sòl dels boscos o en el medi aquàtic Molses de l’ordre de les hipnobrials, II 1 Brachytecium rutabulum a aspecte general del gametòfit x 2 b detall d’un fillidi x 15 2 B velutinum a detall d’un fillidi x 20 3 Scleropodium touretii a aspecte general del gametòfit x 20 b detall d’un fillidi x 50 4…
Les brials
És un ordre molt important de molses acrocàrpiques, amb els fillidis arrodonits o lanceolats, de cèllules llises La seta és llarga, amb una càpsula globosa o ellipsoïdal inclinada o pèndula, i amb el peristoma doble Molses de l’ordre de les brials, II 1 Plagiomnium undulatum a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 1,5 b detall d’un fillidi x 8 2 Aulacommium palustre a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 1,5 b detall d’un fillidi x 15 3 A androgynum a aspecte general del gametòfit amb propàguls x 7 4 Bartramia pomiformis a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit…
isobrials
Botànica
Grup de molses pleurocarpes, generalment amb branques pinnades i ascendents, de perístoma doble, que inclou, entre altres, els gèneres Leucodon i Thamnobryum.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina