Resultats de la cerca

La matèria d’estudi principal és la música vocal cançó 1 i la música instrumental que les acompanyava o servia per a la dansa Ho són també les melopees recitades, amb acompanyament d’instruments de percussió o d’altra mena i que representen un estadi intermedi entre la parla i el cant, així com tota mena de crides acompanyades per instruments rudimentaris Hi ha formes molt arcaiques basades en sistemes musicals primitius, com el sistema pentatònic, que hom troba en àrees geogràfiques molt extenses Hom tendeix a incloure el folklore musical dins una branca recent de la musicologia…

Estudià composició al Conservatori de Praga 1941-48 i, després, musicologia i estètica a les universitats de Praga i Bratislava, on l’any 1952 obtingué el doctorat amb la tesi Les bases teòriques de l’harmonia des de la perspectiva de la filosofia científica A partir del 1968 exercí la docència a la Universitat de Praga, activitat que compaginà amb incursions periodístiques i amb els càrrecs de president de la secció de musicologia de la Unió de Compositors Txecoslovacs 1967-69, vicepresident de la Societat Txecoslovaca d’Estètica 1969-71 i editor en cap de la…

Estudià a la Universitat d’Indiana, a Bloomington, amb el seu pare i W Apel, i s’especialitzà en musicologia El 1953 es doctorà amb una dissertació sobre la música de les tribus indígenes del nord de Mèxic Exercí la docència en diferents universitats, com ara les de Detroit 1953-64, Kiel Alemanya, 1956-58 i Illinois des del 1964, centre aquest darrer on ha estat professor i catedràtic del departament de musicologia Entre el 1969 i el 1971 fou president de la Societat Nord-americana d’Etnomusicologia Escriví àmpliament sobre la música indígena de l’Amèrica del Nord, sobre la…

Estudià teologia a Heidelberg i musicologia a Leipzig, on fou deixeble de K Straube i H Riemann Es doctorà en musicologia el 1912 Fou organista municipal a Jena 1906 i a Kiel 1918-23 En aquesta darrera ciutat impartí la docència a la universitat des del 1928 i contribuí decisivament a la dinamització de la vida musical organitzà festivals musicals dedicats a JS Bach i GF Händel i feu conèixer obres de compositors del segle XX Donà ple suport al govern nazi i dirigí la Hochschule für Music de Berlín on, seguint la ideologia marcada pel partit, vetà l’accés a músics d’…

És un terme completament en desús actualment, però al segle XIX i a la primera meitat del segle XX fou molt més emprat que el d’organologia En aquest sentit, Felip Pedrell Organografía musical antigua española , 1901 diu que " no tan usada como la voz organografía, aceptan otros musicógrafos la palabra organología " L’ús que Pedrell fa de la paraula musicógrafo mostra, a més, que el mateix dilema existent entre organografia i organologia es donava -simultàniament- entre altres termes de construcció similar, com musicologia i musicografia, musicòleg i mú sicògraf, etc no cal dir…

Es formà a l’escolania de Montserrat, on estudià especialment amb IPinell, i, a partir del 1936, a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon Des del 1946 fou secretari de l’Instituto Español de Musicología, del qual fou nomenat director 1969-82, i des del 1973 presidí la Societat Catalana de Musicologia Membre del Consejo Nacional de Música 1952, fou professor d’història de la música de la Universitat de Barcelona 1957-70 Escriví un gran nombre de composicions musicals en les quals destacà el seu domini de l’escriptura vocal Publicà treballs d’estètica, com La escuela estética…

Provinent d’una família amb fortes inquietuds culturals, destacà com a pianista i violinista, i a set anys començà a compondre Estudià a la Universitat i a l’Escola Superior de Música de Berlín i el 1930 es doctorà en musicologia a Heidelberg Entre els seus mestres cal destacar H Eisler, C Sachs, H Besseler i P Hindemith Els seus estudis abraçaren un ampli ventall de temes, des de la música instrumental antiga fins a les tècniques compositives més modernes El 1933, arran de la pujada al poder d’A Hitler, es veié obligat a emigrar a Anglaterra, on romangué durant quinze anys El…

Estudià piano, orgue i contrapunt a l’Acadèmia de Viena Posteriorment feu estudis de musicologia amb G Adler i R Lach a la universitat de la mateixa ciutat, on es doctorà l’any 1927 i obtingué un postdoctorat el 1932 Fou assistent 1928-39 i professor 1939-73 de l’Institut Musicològic de la Universitat de Viena, membre de la Societat de Recerca dels Monuments Musicals Austríacs 1930 i de la Comissió de Recerca Musical de l’Acadèmia de Ciències Austríaca 1946 i cap del departament de musicologia de l’Acadèmia Catòlica de Viena 1945 El 1946 fou nomenat director de la…

Un dels principals representants de l’escola berlinesa de musicologia comparada, estudià filologia a les universitats de Berlín i Londres Durant la Primera Guerra Mundial, per encàrrec de C Sachs i EM von Hornbostel, realitzà gravacions fonogràfiques a presoners de guerra no europeus, principalment d’origen àrab i indi Després del 1918 estudià musicologia amb J Wolf i C Stumpf, com també llengües semítiques amb E Mittwoch, i el 1922 es doctorà a Berlín amb un estudi sobre música urbana tunisiana L’any 1927 començà a treballar com a bibliotecari a la secció de música…

Estudià medicina a Eisenach i musicologia a les universitats de Munic, Leipzig i Berlín El 1921 obtingué el grau de doctor amb un treball sobre els precedents renaixentistes de la suite orquestral Fou professor a la Universitat de Berlín i, des del 1934 fins a la seva jubilació, a la de Kiel Slesvig-Holstein Destacà com a estudiós de la música de l’Església luterana el seu llibre Die evangelische Kirchenmusik 1931 n’és una de les fonts més autoritzades Fou el responsable de l’edició de les obres de M Praetorius 1928-41 i l’editor general de la collecció "Das Chorwerk" 1929-38, de…