Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
Arquitectura romànica tardana: fi del segle XII i segle XIII
Així com en períodes anteriors es destacaven els moviments constructius més o menys importants, sovint lligats a moments de reforma religiosa, que van esperonar el desenvolupament dels esquemes arquitectònics, al segle XIII la dinàmica de construcció va ser molt més limitada, excepte potser pel que fa a aquells conjunts aixecats arran de l’expansió del Císter Dins aquest context de baixa producció, però, es van destacar com a centres importants les comarques tarragonines i lleidatanes Sens dubte, les grans protagonistes de l’arquitectura del segle XIII van ser sobretot la Seu Vella de Lleida…
La Seu Vella de Lleida (segles XIV i XV)
Art gòtic
Introducció Al final del segle XIII, la catedral de Lleida, dedicada a Santa Maria, estava gairebé enllestida i preparada per a ser consagrada I així, “l’any del Senyor de 1278, el 31 d’octubre, el senyor en Guillem de Montcada, novè bisbe de Lleida, consagrà aquesta església i concedí quaranta dies d’indulgència durant totes les octaves i ordenà que la festa de la dedicació se celebrés sempre el dit diumenge després de la festa de Sant Lluc” Tarragona, 1979, pàg 310 Capelles de la Immaculada i de Sant Pere, construïdes al braç sud del transsepte del segle XIII ECSA - XG Aquesta inscripció,…
Passanant i Belltall
Passanant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a la banda NW de la comarca, al sector meridional de Comalats, als primers altiplans meridionals de la plataforma segarrenca que s’aixeca per damunt de la Conca de Barberà estricta a través de la serra del Tallat, al sector de Belltall, amb una elevació que oscilla entre els 700 i els 841 m El terme confronta pel NE amb el de Vallfogona de Riucorb, per l’E amb Conesa, pel SE amb Forès, pel S amb Solivella i per l’W amb Vallbona de les Monges a través del seu agregat de Rocallaura, en un petit sector amb Ciutadilla i amb Guimerà a la partida de Relat de Baix,…
Castell del Rei (Tarragona)
Art romànic
Situació Gran construcció de planta rectangular, coneguda també com a “pretori romà d’August” o “torre de Pilat”, refeta en època medieval sobre un gran edifici romà com a residència dels comtes-reis i els seus representants ECSA - J Bolòs Aquest edifici, conegut tradicionalment com a pretori romà d’August o torre de Pilat, és a la zona sud-est del barri antic de la ciutat, entre la plaça del Rei, la capçalera del circ romà i el passeig de Sant Antoni JJMB-MLIR Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història El castell del Rei d’època medieval fou, en part, el resultat de l’habilitació d’una gran…
Sant Vicenç dels Horts
Sant Vicenç dels Horts
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat a la dreta del Llobregat (límit oriental del terme), en la zona intermèdia de la comarca.
Situació i presentació El límit oriental del terme és el mateix Llobregat, divisòria amb Molins de Rei el famós pont de Molins de Rei, bastit en temps de Carles III i enderrocat fa pocs anys, pertanyia en part a Sant Vicenç i Sant Feliu de Llobregat El municipi comprèn una zona plana, propera al riu, i una major extensió accidentada pels contraforts més orientals dels massissos de Garraf-Ordal Així, el límit de ponent amb Cervelló passa per Puig Castellar 189 m, per Puig Perdiguer i pel turó de les Canals 257 m després el termenal travessa el camí del Mas Vila la capella del qual és dins el…
monestir de Poblet

Panoràmica del monestir de Poblet
calafellvalo (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Monestir cistercenc (Santa Maria de Poblet) del municipi de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà).
El conjunt monàstic El magnífic conjunt monàstic de Santa Maria de Poblet, edificat dins un ampli procés cronològic, consta de tres recintes El recinte exterior és tancat per una muralla i s’hi accedeix a través de l’anomenada Porta de Prades alberga al seu interior un conjunt d’edificacions de factura gòtica tardana Al segon recinte s’hi accedeix per l’anomenada Porta Daurada, al costat exterior de la qual veiem la capella de Sant Jordi, obra del segle XV un cop traspassada l’esmentada porta, hi ha una plaça on, a més de la bosseria i altres construccions, es troba la capella de Santa…
Santa Maria Antiga o Santiga (Santa Perpètua de Mogoda)
Art romànic
Situació Base del campanar d’estructura romànica des de la seva banda de llevant J M Masagué Santiga, antiga parròquia rural, és situada a mig camí de Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda, a poca distància de la carretera que les uneix Actualment és sufragània de l’església de Santa Perpètua de Mogoda, municipi al qual fou agregada a mitjan segle XIX Dins el clos del temple hi ha una pagesia, en part adossada a l’absis Mapa L37-15393 Situació 31TDF293987 Per arribar-hi cal situar-se al punt quilomètric 3,850 de la carretrera que de Sabadell va cap a Santa Perpètua i Mollet, davant per davant…
Els agàrics
Aquest grup comprèn fongs carnosos, normalment putrescibles, característics pel seu barret, anomenat pileu , pel peu, anomenat estípit , i per l’himenòfor en forma de làmines les boletàcies però, el tenen en forma de capa de tubs porat , que es pot arrencar fàcilment de la carn Molts agàrics són sapròfits, i pràcticament la resta són micorizògens La majoria dels bolets comestibles són basidiocarps d’agàric Ultra l’aplicació alimentària d’un grup bastant gran d’espècies, cal no oblidar la importància forestal de totes les que estableixen micorizes amb la majoria dels arbres dels boscos, i en…
La moneda d’època medieval
El simbolisme de l’art monetari d’època medieval es defineix per la naturalesa mateixa de la moneda, que, com a objecte oficial i d’ús públic, cal que incorpori uns elements inherents Les imatges i les llegendes monetàries escollides projecten la difusió i el reconeixement de l’autoritat emissora, mitjançant iconografies o tipus figuratius que la identifiquin Els motius iconogràfics, sovint d’un fort tradicionalisme i lluny de l’estètica coetània, es conserven inalterables en el temps, perquè el manteniment de l’aparença d’una moneda en consolida l’estabilitat i n’assegura l’acceptació La…
Vilanova de Meià

Vilanova de Meià
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la Noguera, a la conca de Meià.
Situació i presentació El municipi de Vilanova de Meià, de 105,24 km 2 , limita a tramuntana, per la serra del Montsec de Rúbies, amb l’enclavament de Rúbies del terme de Camarasa i amb els municipis del Pallars Jussà de Llimiana i Gavet de la Conca a ponent confronta amb Àger per la Noguera Pallaresa i a migdia amb Camarasa pel sector de Figuerola de Meià, amb Alòs de Balaguer des de l’ermita de Sant Mamet, per la carena d’aquesta serra, fins que el límit tomba pels Sargals , i amb Artesa de Segre, municipi que l’envolta també per llevant El termenal amb Artesa, prop de les Aigüetes, segueix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina