Resultats de la cerca
Es mostren 563 resultats
Constitució Civil del Clergat
Història del dret
Conjunt de disposicions legislatives de l’Assemblea Constituent de França (1790), sancionades per Lluís XVI, que regulaven la distribució dels oficis eclesiàstics, els nomenaments i la dotació del clergat.
Les diòcesis passaren de 135 a 85, dividides entre 10 metròpolis, i les parròquies no podien tenir un àmbit inferior a les 6 000 persones els únics càrrecs admesos eren els de bisbe i rector, amb desaparició de tots els altres arquebisbes, canonges, etc tots els pastors havien d’ésser designats per elecció popular directa, i els bisbes electes informarien el papa, però no en demanarien la confirmació la jurisdicció diocesana era detinguda pel consell episcopal, el clergat era retribuït per l’estat, i els serveis religiosos eren gratuïts Els bisbes diputats oposaren un moderat…
majoral | majorala
Agronomia
Ramaderia
Principal dels pastors, els segadors, els mossos o els criats, encarregat de governar-los en representació del propietari.
Rif

Rif
© Piccaya / Fotolia.com
Muntanya
Cadena muntanyosa del NW d’Àfrica que en forma d’arc s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya, vorejant la costa mediterrània del Marroc; no ultrapassa els 2.500 m alt. (Tidighine, 2.456 m).
Formada a l’acabament del Terciari, presenta una estructura complexa A l’W, la serra calcària tallada per fondes gorges al S, les muntanyes embarrancades són travessades per grans valls Ouergha, densament poblades a l’E, el relleu és diferent, més sec i estèpic la zona és poblada per pastors seminòmades Habitat per tribus nòmades i berbers, fou dominat per Cartago segles IV-III aC i, més tard, per Roma, que l’integrà a la Mauretania Tingitana Envaït pels vàndals segle IV, després passà als bizantins, que l’incorporaren a la Mauretania Secunda Sotmès pels àrabs des del segle VI, al segle XV…
evangelis de la infància
Bíblia
Nom donat als dos conjunts de narracions, incloses en l’evangeli de Mateu (1,18-2,23) i en el de Lluc (1,5-2,52), respectivament, sobre el naixement i la infància de Jesús, per distingir-les, en llur específic gènere literari, de la resta dels evangelis.
Llur contingut ha estat objecte molt freqüent dels evangelis apòcrifs Quant a la intenció, la del conjunt narratiu de Mateu subratlla la continuïtat entre l’Antic Testament i l’esdeveniment cristià figura de Josep, com a pare legal de Jesús fugida a Egipte, com a expressió que Jesús és el nou Israel visita al temple, com a senyal de la religiositat jueva del Crist, mentre que la del de Lluc ressalta el paper de la dona visita a Isabel, preponderància de la figura de Maria sobre la de Josep, profecia d’Anna al temple i de la pobresa cant del magníficat, naixement de Jesús, adoració dels…
grup d’edat
Antropologia
Classificació dels membres d’una societat per criteris d’edat.
És un concepte de significació social en la mesura que l’estatus de la persona canvia a través del cicle de vida Es fa la distinció entre graus d’edat i classes d’edat Els graus d’edat són estadis a través dels quals els individus passen durant el seu cicle de vida Les classes d’edat són categories de persones unides per l’edat En les societats pastorals de l’Àfrica de l’est els grups d’edat són un element crucial de la seva estructura social Els massais, per exemple, tenen un sistema social i polític basat en l’edat Els joves, després d’ésser iniciats són posats a part com a guerrers durant…
Agustí Vehí i Castelló
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador.
Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1982 ingressà a la Guàrdia Urbana de Figueres, de la qual fou sotsinspector i professor de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral Des del 1999 era professor d'història de la seguretat a l'Escola de Prevenció i Seguretat de la UAB Compaginà aquesta activitat professional amb l’escriptura de novelles de gènere policíac S’inicià amb Abans del silenci 2009, premi Ferran Canyameres, a la qual seguiren Ginesta pels morts Un blues empordanès 2010, Quan la nit mata el dia 2011, premi Crims de Tinta i Torn de nit Un…
Felip Pau de San Leocadio
Pintura
Pintor.
Tot i que es dubta que fos fill de Paolo di San Leocadio, la seva estètica s’integra de ple en la renovació italianitzant iniciada a València per aquell i, en un altre sentit, per Yáñez i Llanos Hi ha referències documentals de la illuminació per ell, el 1532, del manuscrit dels Furs de la generalitat de València, i, deu anys després, de la seva pertinença al gremi de pintors de la ciutat La seva obra principal és del 1525 el retaule procedent del convent de Sant Domènec València, Museu de Belles Arts, que representa escenes de la vida del sant tractades amb gran sentit de la plasticitat i…
Giovanni Verga
Literatura italiana
Escriptor italià.
Iniciat en el periodisme a Sicília, el 1865 es traslladà a Florència i, del 1872 al 1893, a Milà, època que correspon a la seva millor producció Considerat el més famós dels narradors italians del verisme , la matèria de les seves obres són humils pescadors i camperols, pastors i miners, una multitud de personatges enfonsats en la misèria i en la lluita per la supervivència El fons és una Sicília primitiva l’autor aconsegueix de penetrar a l’interior d’aquest món i expressar la psicologia i la dinàmica dels condicionaments ambientals No hi ha, per part de l’autor, cap solidaritat…
trota
Música
Instrument musical rústec.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta, de perforació cònica Es tracta d’una mena d’oboè popular fet d’escorça tendra d’avellaner o de freixe, tallada en espiral i cargolada en forma de paperina que queda subjectada al tram més ample per una petita estella de fusta o espina d’arç Per l’altre extrem s’insereix una inxa que pot ser feta de la mateixa escorça, o bé s’aprofita la primera volta de l’escorça, que ha d’estar ben ajustada, per a fer-ne una inxa prement-la fins que quedin dues làmines planes sense separar-les de la resta d’escorça Habitualment no té forats…
Juan Antonio Guergué
Història
Cap carlí.
Comandant general de Catalunya i Aragó 1835, dirigí aquell any agost-novembre l’anomenada expedició de Guergué , que tenia com a objectiu de reforçar l’acció de les indisciplinades partides catalanes, organitzar-les militarment i provocar un aixecament general aprofitant la reacció davant la crema de covents juliol Amb una divisió de 2 500 infants i 100 cavalls, entrà a Catalunya per la Ribagorça acrescuda l’expedició amb forces catalanes, marxà des de la Conca de Tremp fins a Guissona Davant les dificultats tornà, però en no poder travessar el Cinca s’endinsà de nou a Catalunya per Sant Joan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina