Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
hidrogel
Química
Gel col·loidal en el qual l’aigua és el solvent.
El 2002 començaren a aparèixer hidrogels de resposta ràpida Aquests materials són polímers que s’inflen en contacte amb l’aigua i responen a determinats estímuls externs, com irradiació de llum, un canvi de pH o l’aplicació d’una força Normalment estan basats en molècules proteíniques, per la qual cosa formen micelles poroses en contacte amb l’aigua D’altra banda, s’ha desenvolupat un gel fet de nanotubs de carboni, que són petits nanotubs disposats en la mateixa direcció en una matriu polimèrica El material resultant és cristallí i té una estructura i propietats semblants a les…
pictorialisme
Art
Tendència fotogràfica sorgida a la darreria del segle XIX i desenvolupada durant les primeres dècades del segle XX.
Constitueix, de fet, el primer intent reeixit d’elevar la tècnica fotogràfica a la categoria artística Es caracteritza, doncs, per l’ús de la fotografia com a recurs expressiu i per un llenguatge amb continguts i punts de vista anàlegs als de l’art realista El pictorialisme també implicà una certa preocupació per la qualitat dels materials i la depuració dels processos tècnics Entre els seus representants hi ha PH Emerson, H Kühn, FH Evans, A Stieglitz i E Steichen A l’Estat espanyol, i especialment a Catalunya, destaquen J Ortiz-Echagüe, J Pla-Janini, A Campañà, J Massana, etc
desoxiribonucleasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que catalitzen la hidròlisi d’enllaços d’èster fosfòric entre els mononucleòtids de l’àcid desoxiribonucleic en qualsevol punt de la cadena; són, doncs, endonucleases.
La desoxiribonucleasa I del pàncrees de bou hidrolitza específicament tots els enllaços èster entre l’àcid fosfòric i els grups 3'-hidroxil de la desoxiribosa hom l’ha obtinguda cristallitzada d’un pes molecular de 60 000, el seu pH òptim és de 6 a 7 necessita Mg 2 + com a cofactor La desoxiribonucleasa II que ha estat isolada del lletó i la melsa de mamífers i també dels bacteris, hidrolitza específicament, però no tots, els enllaços èster entre l’àcid fosfòric i els grups 5'-hidroxil Ambdues desoxiribonucleases són emprades en la recerca de l’estructura i funció de l’ADN
fosfat diamònic
Agronomia
Compost ampliament utilitzat com a fertilitzant, obtingut de la reacció de dos mols d’amoníac (NH4 +) amb un mol d’àcid fosfòric (H3PO4) i conté un 18% de nitrogen i un 20% de fòsfor.
Se sol comercialitzar en pols o en forma granulada És molt soluble, 588 grams per litre 20 ºC, per tant és pot utilitzar en fertirrigació En el sòl es pot dissociar d’acord amb la reacció següent NH 4 2 HPO 4 s NH 3 g + NH 4 H 2 PO 4 s La pèrdua de nitrogen en forma d’amoníac NH 3 és més acusada a pH alcalí Aquest amoníac pot ser perjudicial per a les arrels si la concentració és elevada, especialment per a les llavors en germinació En el sòl dóna una reacció lleugerament alcalina, encara que després l’oxidació microbiana del nitrogen amoniacal compensa aquest fet
àcid cítric
Bioquímica
Àcid tricarboxílic àmpliament distribuït en teixits i líquids orgànics.
Hom l’obté del suc de la llimona —que en conté d’un 5 a un 8%—, de la pinya americana i per fermentació fúngica de melasses amb l' Aspergillus niger En el cicle de l’àcid cítric és produït per condensació de l’àcid oxalacètic amb acetil-CoA per deshidratació dóna l’àcid aconític en la seva forma cis Troba aplicació en l’elaboració de sals efervescents, de xarops i de begudes acidulades i en la manufactura de les seves sals És emprat com a regulador del pH en aliments, com a antioxidant i antiespumant i com a reactiu analític per a la determinació d’albúmina, glucosa i pigments…
biofilm algal
Ecologia
Biofilm d’algues microscòpiques.
D’una banda, constitueix un valuós bioindicador de l’estat ecològic del sistema fluvial, principalment pel que fa als efectes tòxics dels metalls pesants D’altra banda, els biofilms algals han demostrat tenir capacitats per a neutralitzar l’eutrofització i la contaminació dels rius La fotosíntesi que fan aquests biofilms genera oxigen i consumeix diòxid de carboni Aquest consum de diòxid de carboni incrementa el pH, cosa que provoca la precipitació de fosfats dissolts en l’aigua L’excés de nitrogen i els fosfats són absorbits pel biofilm en la creació de biomassa Tot aquest…
permanganimetria
Química
Mètode d’anàlisi volumètrica de substàncies reductores (volumetria) que fa ús d’una solució colorant de permanganat potàssic.
La força oxidant del permanganat en medi fortament àcid, segons la semiequació MnO 4 - + 8H + + 5e ⇌Mn 2 + + 4H 2 O, E ° = 1,51 V, és suficient per a permetre la determinació de substàncies reductores tals com ferroII, oxalats, ferrocianurs, nitrits, sulfits, aigua oxigenada, etc, emprant generalment el mateix reactiu valorant coloració violada com a indicador Per a valorar la solució de permanganat potàssic en medi àcid, hom empra l’oxalat sòdic com a tipus primari Una altra reacció en la qual el permanganat actua com a oxidant és MnO 4 - + 4H + + 3e ⇌MnO 2 + 2H 2 O, E ° = 1,695 V, que té…
el·lipse

El·lipse de semieixos a i b; D és la directriu associada al focus F
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Corba tancada que resulta de la intersecció d’una superfície cònica amb un pla que no és paral·lel a cap generatriu ni a l’eix d’aquella; és doncs, una cònica
.
La seva equació en coordenades cartesianes referides als seus dos eixos perpendiculars de simetria és x 2 / a 2 + y 2 / b 2 =1, a essent el semieix major i b el semieix menor L’ellipse és el lloc geomètric dels punts P del pla tals que la suma de llurs distàncies a dos punts fixos F i F ´, anomenats focus , és una quantitat constant, independent del punt P concret, igual al doble del semieix major, PF + PF ´=2 a és també el lloc geomètric dels punts P tals que el quocient de llurs distàncies a un punt fix, un dels focus, i a una recta fixa D , anomenada directriu , és una quantitat…
toscà
Lingüística i sociolingüística
Dialecte italià que, en la seva modalitat florentina, esdevingué base de la llengua literària.
La Toscana, regió isolada als segles de formació dels romanços per condicionaments geogràfics i històrics, conservà un llatí poc contaminat Els seus trets lingüístics més rellevants són la manca de metafonia, la reducció del segment -ri- a i el sufix - ariu esdevé - aio , i no - aro o - ero , el pas de LV > rb i RV > rb nervu > 'nerbo’ i l’anomenada “gorgia” o aspiració de les oclusives intervocàliques C, P i T en h, ph th , fenomen atribuït per alguns al substrat etrusc per exemple, ficu > 'fiho’, ‘figa’ De les diverses varietats toscanes destaca el florentí, que fa…
Anne Bancroft
Cinematografia
Nom amb el qual és coneguda l’actriu cinematogràfica nord-americana Anna Maria Italiano.
Debutà al cinema el 1952 en Don't Bother to Knock , de RW Baker i el 1962 aconseguí l’Oscar a la millor interpretació per The Miracle Worker d’A Penn, paper que ja havia representat en el teatre Participà, entre d’altres, en els films The Pumpkin Euter 1964 de J Clayton, The Graduate 1967 de M Nichols, The Turning point 1977 de H Ross, Agnes of God 1986 de N Jewison, Torch Song Trilogy 1988 de P Bogart, GIJane 1997 de R Scott, Critical Care 1997 de S Lumet, Great Expectations 1998 d’A Cuarón, Keeping the Faith 2000 d’E Norton, i Up at the Villa 2000, de Ph Haas El 1980 dirigí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
