Resultats de la cerca

Es graduà el 1971 a la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile i el 1973-75 amplià estudis a la Universitat de Harvard Posteriorment inicià una carrera empresarial en sectors diversos construcció, turisme, banca, línies aèries, telecomunicacions, que el convertí en una de les primeres fortunes de l’Amèrica Llatina fou, entre d’altres, impulsor de les targetes de crèdit a Xile a través de la societat Bancard, de la qual es convertí en el principal soci des de mitjan anys vuitanta, i president de la companyia aèria LAN 1994-2007, al capdavant de la qual protagonitzà una important…

Ordenat de sacerdot 1833, es traslladà a Roma, de primer com a capellà del cementiri teutònic, i més tard adscrit al Collegi Prelatici dels Protonotaris Apostòlics, del qual esdevingué degà Dedicat gairebé completament a l’estudi de l’arqueologia cristiana, hi projectà la seva considerable erudició litúrgica i contribuí a mantenir-la sobre bases científiques, com a Prinzipienfragen der christlichen Archäologie ‘Fonaments de l’arqueologia cristiana’, 1890, i a prestigiar-la tot illustrant-ne amb agudesa els monuments, com a Die Malerein der Katakomben Roms ‘Les pintures de les catacumbes de…

Llicenciat en teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma 1962 i especialitzat en patrística, amplià estudis a Munic i obtingé la llicenciatura en filosofia també a la Gregoriana 1977 i a la Universitat de Barcelona 1978 Es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Thomas Hobbes 1993 Fou membre de la Societat Catalana de Filosofia i corresponsal per Espanya del Bulletin Hobbes publicació anual dels Archives de Philosophie Ha estat traductor de Hobbes, en especial dels escrits sobre la llibertat i la necessitat 1991, dels textos de la…

Estudià al seminari de Lleida i es llicencià en ciències eclesiàstiques per la Facultat de Teologia de Catalunya Ordenat sacerdot l’any 1997, el 2004 es doctorà en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Fou rector de Sant Jaume de Mollerussa i professor d’antropologia teològica a l’Institut de Ciències Religioses de Lleida Del 2005 al 2010 fou vicari general d’afers econòmics de la diòcesi de Solsona El novembre del 2010 el papa Benet XVI el nomenà bisbe de Solsona en substitució de Jaume Traserra i Cunillera L’agost del 2021 anuncià la seva renúncia al…

Catedràtica de dret a la Universitat de Harvard, forma part del Consell per a la Defensa dels Drets Humans de la mateixa universitat Especialitzada en dret comparat, bioètica i drets humans, fou la primera dona que presidí una Acadèmia Pontifícia, la de Ciències Socials, des del 2004 Fou ambaixadora dels EUA davant la Santa Seu, del novembre del 2007 al novembre del 2008, membre del consell de bioètica del govern de George WBush i membre del Consell Pontifici per als Laics fins l> any 2008 Entre les seves nombroses publicacions destaquen The New Family and the New Property…

Amb la collaboració d’Enric II d’Alemanya deposà Gregori, pretendent a la seu pontifícia Celebrà el sínode de Pavia 1022 i prestà ajut a Odiló, abat de Cluny, per a la reforma monàstica Intervingué en diversos afers catalans, com l’expulsió de les monges de Sant Joan de les Abadesses i la creació d’un bisbe efímer a Besalú 1017, a precs del comte Bernat Tallaferro Hagué d’excomunicar 1021 alguns comtes catalans invasors dels béns de Sant Pere de Rodes, per causa de les queixes de l’abat d’aquest monestir, que li adreçà una carta Concedí butlles d’exempció a alguns monestirs…

Té per al luteranisme una importància simbòlica, puix que els luterans en foren anomenats seguidors en la pau d’Augsburg , i, d’altra banda, en conté la formulació clàssica ha estat el prototipus dels formularis posteriors i la seva influència ha arribat fins avui La primera part conté la formulació de la fe luterana, procurant de citar poc els punts de divergència, i la segona assenyala els abusos dels catòlics que hom ha de corregir L’emperador encarregà a Johann Ech i Konrad Wimpina i d’altres la redacció de la resposta, coneguda amb el nom de Confutatio Pontificia finalment el mateix…

Fill d’Antoni de Verí i Serra Membre d’una influent família de juristes establerta a ciutat de Mallorca Fou fet cavaller el 1463 per Joan II de Catalunya-Aragó El 1476 era regent de la cancelleria Fou enviat a Itàlia el 1482 com a assistent de l’ambaixador i bisbe de Girona Joan Margarit, prop de la cort pontifícia i Venècia per tal d’arribar a una pau amb Nàpols Llur gestió tingué èxit, i foren elogiats pel rei 1483 Fou regent de la cambra de la reina de Nàpols El seu germà Gaspar de Verí i Desbac fou poeta i concorregué al certamen poètic del convent de Sant Francesc de ciutat…

Vídua el 1305, volgué 1306 que el seu parent Gombau d’Entença, procurador de València, fos tutor dels seus fills Per afers que concernien el seu fill Rogeró, anà a la cort pontifícia 1319 Pledejà amb els homes de Penàguila per raó dels termes del castell de Seta 1323 i també, sobre termes, amb Ponç Guillem de Vilafranca 1324 Li foren reconegudes pel rei 1325 les possessions del castell i la vall de Seta, Calp, Altea, el Puig, la vall de Travadell i diverses cases i heretats a Gandia, Dénia, etc Disposà l’edificació d’un monestir de menoresses a Xàtiva, on volgué la seva sepultura…

Llicenciat en dret canònic i doctorat en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, fou ordenat sacerdot el 1952 en el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona Ocupà la diòcesi de Tenerife fins el 1970, que fou nomenat bisbe auxiliar d’Oviedo Arquebisbe de Saragossa des del 1977, presentà la renúncia al papa Joan Pau II 2005, que l’acceptà el mateix any En la Conferència Episcopal Espanyola  CEE fou secretari general 1972-77, president de la Comissió Episcopal d’Ensenyament i Catequesi 1978-87 i 2005-17, vicepresident 1987-93, president 1993-99 i membre del…