Resultats de la cerca

L’edifici És una església d’una nau amb un absis semicircular a l’est En època preromànica la nau devia tenir una coberta amb encavallades de fusta En construir la volta nova, que probablement era apuntada i avui no es conserva, es va aprofitar per a engruixir els murs de la nau i també s’hi van fer arcs formers i pilars adossats Un arc presbiteral, de mig punt, dona pas a l’absis, cobert amb volta de quart d’esfera Aquest no presenta ornamentació, però té una finestra de doble esqueixada situada al centre Al mur del costat oest hi ha una finestra del mateix tipus La porta s’obre a la façana…

L’any nou ha estat celebrat en gairebé totes les religions conegudes i amb una solemnitat especial Malgrat llurs diferències, aquestes celebracions presenten trets comuns, com és l’abolició de l’any que s’acaba o del temps transcorregut, amb tot el que comporta d’advers mals o desgràcies, pecats, dimonis i genis malignes La celebració comença a vegades amb la celebració del foc vell iroquesos o l’expulsió de l’any vell al Tibet o a Mèxic i gairebé sempre amb ritus de penitència i purificació confessions, banys, ablucions i diversos tipus d’exorcisme boc emissari o similar, a Babilònia, Israel…

El poble de Castellonroi s’emplaça a 454 m d’altitud, a l’esquerra del Reguer L’indret fou conquerit a la darreria del segle XI pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera, el qual l’any 1103, conjuntament amb la seva esposa Estefania, atorgà a l’abadia de Sant Pere d’Àger, entre d’altres béns, “ ipsis ecclesiis de Castellon ” Posteriorment, en la segona gran dotació de Sant Pere d’Àger que feren els esmentats vescomtes es consigna la donació de l’església de Castellionis juntament amb la torre d’Avimor i d’Avimheba que era a l’Horta 1107, donacions que foren ratificades l’any 1174 pel vescomte…

El poble de Gavasa s’alça a 644 m d’altitud, al sector central del terme, a la vora del barranc homònim Hom sap que la titularitat de les rendes parroquials de l’església de Gavasa fou molt disputada entre les comunitats d’Alaó, Gualter Ponts, Solsona i la Seu d’Urgell Així, segons un instrument farcit pels monjos del monestir de Ripoll, els comtes Ermengol IV d’Urgell i Llúcia de la Marca dotaren el monestir de Santa Maria de Gualter amb les esglésies del castell de Gavasa, això és Sant Martí dins la vila i Sant Andreu als afores, en alou, amb les primícies i pertinences 1079 D’…

La vila de Calassanç és situada a 736 m d’altitud, prop la riba dreta de la Sosa de Peralta D’antic, l’església parroquial “ Sancti Cipriani, infra terminos kastro Calasancio ”, fou una possessió de la canònica de Santa Maria de Solsona en terres del bisbat de Roda-Lleida Així que el comte Ermengol IV d’Urgell conquerí als musulmans la vila de Calassanç l’any 1090, donà a l’esmentada canònica l’església de Sant Cebrià “ cum sua parrochia et cum suis cunctis directis, tam decimis quam primiciis, oblacionibus, terris et vineis, domibus, ortis, salinaribus ”, les mesquites amb els alous que en…

L’església de Sant Pere de Salselles fou donada l’any 948 al monestir de Santa Maria de Ripoll pels marmessors del testament d’Oliba, fill del bisbe Radulf d’Urgell En aquesta donació es confirma el caràcter parroquial de l’església de Sant Pere i, situada dins el pagus de Lluçà Pago Luzane , n’esmenta els límits les rieres de Lluçà i Merlès, el lloc de Comià, el camí de Vila d’Heures i els llocs de Puig de Flanídia i Castellar La documentació del segle X del monestir de Ripoll, i sobretot els preceptes i butlles, n’esmenten la vinculació el precepte del rei Lotari del 982 i la butlla del…

Os de Balaguer i el seu castell són documentats des del segle XI El 1116, un cop conquerit Os, el vescomte d’Àger Guerau Ponç II de Cabrera feia donació a l’abadia d’Àger de l’església “ in castro quod dicitur Hos, quod abstuli per Dei gratiam de potestate paganorum ”, amb primícies, oblacions, defuncions i tots els rèdits a més, li lliurava el delme de la dominicatura i un mas amb alous, delmes, serveis i rèdits Amb anterioritat, l’església d’Os ja havia estat promesa a la dita abadia l’any 1108, juntament amb les d’Algerri i Ivars, per un document atorgat aquell any pel mateix…

Capella que cal considerar desapareguda o almenys no clarament identificada, situada a la frontera entre els actuals municipis de Santa Coloma de Queralt Aguiló i Argençola Clariana La coincidència de titular i de topònim entre aquesta capella i la de Sant Pere Desvim, de l’antic terme de Miralles i ara del municipi de Veciana, ha fet suposar que es tractava d’una sola església, però la seva sovintejada repetició, amb la fixació dels seus límits, entre la vella documentació de Sant Cugat del Vallès esvaeix tot dubte i fa pensar en l’existència de dos Sant Pere del Vim o Desvim El cartulari de…

Aquesta capella o oratori es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellfollit de Riubregós, al lloc de Magrà No degué passar de capella rural Depengué del monestir de Sant Benet de Bages a través del priorat de Santa Maria de Castellfollit, al qual fou donada pels senyors del terme i fundadors del priorat El lloc de Magrà es documenta l’any 1092 en el moment de la consagració i la dotació de l’església de Santa Maria de Castellfollit, ja que entre les terres donades com a dotació de l’església n’hi havia de situades a la font de Magra o a la ribera de Magra L’advocació d’aquesta…

La parròquia de Sant Martí d’Armàncies formava part d’una de les batllies del monestir de Ripoll, l’anomenada batllia d’Armàncies que sovint anava unida a les de Campdevànol i d’Ordina El primer esment conegut és l’acta de consagració de l’església de Sant Pere de Ripoll, en la qual el bisbe Gotmar de Vic cedí a la parròquia de Sant Pere de Ripoll els delmes i primícies de diverses parròquies, entre elles, la de “ Animancias ”, fet que permet de suposar que en aquest moment ja hi havia un edifici i un territori organitzat entorn d’ell L’any 892 en un precepte de Lotari, rei dels…