Resultats de la cerca

És un òrgan parell i és constituït pels conductes seminífers En els vertebrats superiors, els testicles es presenten com una unió urogenital amb els conductes del mesonefre En els vertebrats amniotes, el mesonefre no té funcions renals i forma l’epidídim En la majoria dels animals, els testicles són interns, però en els mamífers són externs Són de localització diversa en el cos segons els animals així, els testicles són situats a la part dorsal de la cavitat abdominal en els prototeris, proboscidis, sirenis, etc, a la regió pèlvica en els xenartres i els cetacis, a la regió…

La colitis ulcerosa constitueix un trastorn crònic de causa desconeguda, i habitualment de bon pronòstic, que es caracteritza per la inflamació i la presència de nombroses úlceres a l’intestí gros, inclòs el recte —l’última porció—, i que en general es manifesta entre 20 i 40 anys amb brots de diarrea, hemorràgies intestinals i elevació de la temperatura corporal La colitis ulcerosa ve acompanyada, sovint, de diversos trastorns, com ara anèmia hemolítica autoimmune, tromboembolisme pulmonar, lesions cutànies, inflamació de les articulacions, alteracions oculars, afeccions hepàtiques o càlculs…

La gota és una alteració metabòlica deguda a una elevada concentració d’àcid úric en l’organisme que es manifesta especialment per crisis inflamatòries molt doloroses en les articulacions La concentració elevada d’àcid úric en la sang, o hiperuricèmia, és un factor que sempre es troba en tots els malalts de gota Però només una persona de cada cinc que tenen hiperuricèmia en pateix L’atac de gota típic es localitza a l’articulació basal del dit gros, que es veu afectada sobtadament per un dolor molt intens i una inflamació notable que es manté alguns dies El més habitual és que després d’una…

Els ronyons intervenen de manera fonamental en la regulació de la tensió arterial, és a dir, en la pressió que efectua la sang sobre les parets dels vasos sanguinis per on circula El manteniment de la pressió dins uns límits precisos és molt important perquè tots els òrgans del cos rebin un flux de sang adequat per al seu funcionament La hipertensió arterial, que és un trastorn caracteritzat per uns nivells habitualment elevats de la pressió arterial, altera les parets dels vasos sanguinis i causa nombroses malalties, algunes de les quals afecten justament el ronyó La principal estructura…

La febre o hipertèrmia es produeix quan per alguna raó el centre termoregulador de l’hipotàlem experimenta una fallada en la seva activitat normal i comença a regular la temperatura corporal en un nivell superior al que és habitual, fent que l’organisme generi més escalfor de la que desprèn El mecanisme més freqüent pel qual es produeix la hipertèrmia és la presència en l’organisme d’unes substàncies anomenades genèricament pirògens , elaborades per nombrosos microorganismes, per cèllules pertanyents al sistema immunològic que reaccionen durant una infecció, o també per cèllules canceroses…

La necrosi cortical renal és una forma relativament estranya d’infart renal caracteritzada per la destrucció parcial o total de la part cortical del ronyó, sense que afecti la part medullar En general és anomenat també necrosi cortical bilateral , ja que solen afectar-se conjuntament ambdós ronyons La malaltia, les causes íntimes de la qual es desconeixen, es presenta generalment en dones afectades per algun trastorn relacionat amb l’embaràs o el postpart, com ara toxèmia gravídica, hematoma retroplacentari, hemorràgia postpart, sèpsia puerperal o avortament sèptic També es pot presentar…

Definició És anomenat diabetis insípida un trastorn, poc freqüent, que és degut a un dèficit en la síntesi, l’alliberament o l’acció de l’hormona antidiürètica, ADH o vasopresina Aquesta alteració provoca poliúria o producció de quantitats elevades d’orina molt diluïda, així com també polidípsia o set exagerada, i pot originar un estat greu de deshidratació De fet, és anomenada ‘diabetis’ perquè es tracta d’una afecció que es caracteritza per una producció d’orina excessiva, i ‘insípida’ per a diferenciar aquest trastorn —en què s’elabora excessiva orina, molt diluïda però amb soluts normals…

Definició És anomenat pielonefritis o nefritis túbulo-intersticial un trastorn caracteritzat per la inflamació de les parets de la pelvis renal i dels teixits intersticials del ronyó, causada per una infecció, que típicament origina febre amb esgarrifances, dolor lumbar i trastorns miccionals, i que sense un tractament adequat pot menar a una alteració crònica de la funció renal Causes La pielonefritis és causada pel desenvolupament de microorganismes a l’interior de les vies urinàries i dels mateixos teixits renals Tanmateix, però, perquè la infecció s’esdevingui, generalment ha d’haver-hi…

Definició És anomenat síndrome nefròtica un trastorn de la funció renal que pot ésser causat per diverses afeccions del ronyó i que es caracteritza per l’aparició d’un conjunt d’alteracions, entre les quals destaquen els edemes , o la formació d’acumulacions de líquid per sota de la pell, la proteïnúria massiva , o l’eliminació massiva de proteïnes amb l’orina, i la hipoproteïnèmia , o la davallada del nivell de proteïnes en la sang Causes i tipus L’origen íntim de la síndrome nefròtica consisteix en la producció d’una alteració de la permeabilitat del glomèrul renal, la qual cosa permet el…