- La gota és una alteració metabòlica deguda a una elevada concentració d’àcid úric en l’organisme que es manifesta especialment per crisis inflamatòries molt doloroses en les articulacions.
- La concentració elevada d’àcid úric en la sang, o hiperuricèmia, és un factor que sempre es troba en tots els malalts de gota. Però només una persona de cada cinc que tenen hiperuricèmia en pateix.
- L’atac de gota típic es localitza a l’articulació basal del dit gros, que es veu afectada sobtadament per un dolor molt intens i una inflamació notable que es manté alguns dies. El més habitual és que després d’una crisi hi hagi un espai de temps sense molèsties, fins que es repeteix l’atac en la mateixa articulació o bé en d’altres, com ara els genolls i els turmells.
- Hi ha diversos factors desencadenants dels atacs aguts de gota que els malalts poden evitar, com ara el consum excessiu d’aliments càrnics, begudes alcohòliques, o el dejuni. Els aliments que cal deixar de banda són: fetge, ronyó, pedrers, anxoves, sardines, arengades i extractes de carn. També és aconsellable moderació en el consum de carn de caça, carn vermella, derivats del porc i mariscs. Això no obstant, la dieta és poc important quan la malaltia és tractada correctament.
- Si no s’hi aplica un tractament adequat, després d’alguns anys d’evolució es produeixen dipòsits de sals d’àcid úric en les articulacions que s’anomenen tofus. En casos avançats, és possible que en resulti alterada la funció articular i es deformin les zones afectades. En canvi, amb un tractament adequat, l’evolució és molt favorable, ja que s’eviten els atacs aguts i es prevenen les alteracions articulars.
- La concentració elevada d’àcid úric al ronyó, l’òrgan encarregat d’eliminar-lo a través de l’orina, predisposa a la formació de càlculs renals. En aquest sentit, cal seguir un tractament que controli la hiperuricèmia, i convé beure com a mínim un parell de litres de líquid cada dia per afavorir l’eliminació de l’àcid úric.
- Quan ja s’ha començat el tractament per a controlar la concentració d’àcid úric en la sang, cal ésser molt constant, perquè si hom el suspèn o no respecta les indicacions del metge es tornarà a presentar la hiperuricèmia i és probable que es desencadenin nous atacs de gota.