Resultats de la cerca
Es mostren 582 resultats
música de la Costa de Guinea
Música
Música desenvolupada a la Costa de Guinea, regió litoral a la part oest del continent africà estesa des de Guinea fins a la zona del Congo.
Dos grans rius, el Níger i el Volta, han creat al llarg de la costa del golf de Guinea un territori molt fèrtil format per llacunes, que ha fet possible la gran producció agrícola de la zona Els àrabs hi arribaren al segle VIII, i des de mitjan segle XV els portuguesos ocuparen i explotaren les terres de la costa de Guinea A partir del segle XVI i fins al XVIII el tràfic d’esclaus fou la font d’ingressos més important La demanda d’esclaus no era només per part d’Europa sinó també per part de l’imperi turc i dels regnes islàmics de la zona Aquest fet produí estralls en la població que vivia a…
Matteo Renzi

Matteo Renzi (2013)
© Lucat/SGP
Política
Polític italià.
Fill d’un regidor de la Democrazia Cristiana a la seva ciutat, es graduà en dret el 1999 Posteriorment treballà en l’empresa familiar de màrqueting 1999-2002 Inicià la trajectòria política a la universitat, en el Partito Popolare Italiano i, en dissoldre’s aquest, al partit socialcristià La Margherita i, finalment, al Partito Democratico PD, el 2007 President de la província de Florència del 2004 al 2009, aquest any assolí l’alcaldia de la ciutat Perdé davant Luigi Bersani la candidatura del partit a primer ministre per a les eleccions del febrer del 2013, però al desembre fou elegit…
música de Sofia
Música
Música desenvolupada a Sofia (Bulgària).
Ciutat d’origen neolític, situada en una cruïlla de vies de comunicació, ha estat objecte de nombroses ocupacions tràcia, illíria, macedònia, romana, eslava, protobúlgara L’única música profana practicada a Sofia de la qual es té notícia és la música popular La ciutat fou, en canvi, un centre important pel que fa a la música sacra Al segle X fou conquerida per l’exèrcit bizantí i entrà a formar part de l’imperi otomà al final del segle XIV Amb l’arribada dels turcs, molts monestirs foren destruïts i tota la vida cultural experimentà un fort retrocés La fi del domini turc arribà amb la invasió…
IB3
Grup de mitjans de comunicació de titularitat pública de les Balears, que depenen de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (EPRTVIB).
Comprèn les emissores de ràdio Ràdio IB3 i de televió IB3 Televisió Impulsat pel Govern Balear presidit per Jaume Matas,les emissions de ràdio s’iniciaren l’1 de març de 2005, i les de televisió en règim regular, el 4 de setembre d’aquest mateix any Durant els primers deu anys de la seva existència efectiva, el model seguit per IB3 fou d’externalització de les produccions, confiades a empreses privades, inclosos els informatius A partir del gener de 2015, però, l´EPRTVIB presta el servei públic de ràdio i televisió de les Illes Balears de manera directa a través dels seus propis òrgans i…
complexometria
Química
Procediment volumètric d’anàlisi quantitativa d’ions metàl·lics per valoració amb una solució patró d’una complexona
, especialment de la sal disòdica de l’àcid etilendiaminotetraacètic (EDTA), basat en la formació de complexos estables dels ions metàl·lics amb l’agent valorant, la qual formació dóna lloc en el punt d’equivalència a una variació brusca de la concentració d’aquells ions, que pot servir de base per a la detecció del punt esmentat.
El comportament de l’EDTA i de les complexones, en general és àmpliament selectiu per tal de poder determinar específicament cada metall cal procedir a la regulació del pH de la solució i a la introducció d’agents complexants auxiliars Així, els ions metàllics tetravalents i trivalents, que formen els complexos més estables, són valorats en medi fortament àcid, mentre que els divalents ho han d’ésser en medi neutre o bàsic segons l’estabilitat de llurs complexos Els agents complexants auxiliars cianur, trietanolamina, 2,3-dimercaptopropanol, etc són emprats per a formar amb els ions…
dentadora
Tecnologia
Màquina per a tallar les dents d’un engranatge.
Bé que n'hi ha de moltes menes, en general les eines emprades han d’ésser senzilles i d’una forma que permeti d’esmolar-les sense que perdin precisió Normalment les dentadores treballen per divisió o bé per rodadura Les primeres són fresadores equipades amb una fresa perfilada , que té la forma del buit que cal fer entre les dents de l’engranatge que hom ha de tallar i és destalonada perquè no canviï de forma en ésser esmolada L’engranatge que ha d’ésser tallat roman quiet mentre la fresa gira i avança en la direcció dels flancs de les dents De les dentadores que treballen per…
colze de captura
Geomorfologia
Hidrografia
Angle pronunciat que forma un riu quan, a causa d’un retrocés en la capçalera, ha penetrat en la conca d’un altre riu i ha fet seva una part de les aigües de l’altre.
La vida moral
Sàtires sobre la relaxació dels costums, sd MFM / GS Durant la segona meitat del segle XIX la societat catalana va experimentar una profunda transformació a conseqüència del procés d’industrialització que va repercutir en tots els seus elements bàsics Una transformació d’aquesta magnitud afectava òbviament el sistema de valors d’una societat que estava internament diferenciada per qüestions fonamentals com ara la confrontació de classes, la contraposició entre el món rural i el món urbà, la lluita entre clericalisme i anticlericalisme o els diferents aspectes del debat polític Fruit d’aquesta…
mesta
Història
Associació dels grans ramaders transhumants de la corona de Castella.
Durant l’alta edat mitjana hom anomenava mesta les pastures comunals, l’administració de les quals donà lloc a la formació de federacions locals i regionals de ramaders, les quals adoptaren el mateix nom Les diferents mestas regionals foren unificades per Alfons X el 1273, amb el nom d’Honrado Concejo de la Mesta, que tingué una immediata motivació de caràcter fiscal Tanmateix, l’existència de la poderosa institució responia a la importància assolida per la ramaderia dins l’estructura econòmica de Castella, potenciada al s XIII amb la consolidació dels grans latifundis a Extremadura i…
Nokia

Instal·lacions de la seu central de la companyia finlandesa Nokia
© Nokia
Economia
Companyia finlandesa de telecomunicacions.
A més de la seu a Keilaniemi localitat propera a Hèlsinki, disposa de subseus als EUA, la Gran Bretanya, Suïssa, l’Índia, la Xina i Kenya, i l’any 2001 fundà un centre de recerca Nokia Institute of Technology al Brasil Té fabriques a la Xina, Romania, el Brasil, l’Índia i Corea del Sud L'origen de l'empresa 1865 es troba en el sector de la fusta i paperer El 1871 adoptà la denominació actual, que prové de la localitat finlandesa del mateix nom A través de successives fusions i adquisicions assolí un perfil molt diversificat a la dècada de 1980 era un conglomerat multiproductes que fabricava…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina