Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
fonollassa groga
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 150 cm d’alt, de rizoma gruixut, de tija dreta, robusta, massissa i estriada, amb fulles grosses dos o tres cops pinnatisectes i amb flors grogues disposades en umbel·les.
Creix en boscs i en brolles de la muntanya mitjana de la península Ibèrica
velluts
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies, robusta, de 80 a 100 cm d’alt, de fulles simples alternes, ovades i acuminades, amb coloracions vermelles, grogues i verdes, i de flors apètales petites, disposades axil·larment en branques fulloses.
És una planta de jardí molt decorativa, originària de l’Amèrica tropical
canyota

Canyota
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma serpentejant i estolonífer, tija erecta i robusta, de 50 a 200 cm d’alçada, fulles amplament linears amb el nervi mitjà blanc; flors en panícula amplament piramidal, de color roig.
Viu a la regió mediterrània europea i africana, en vinyes i llocs secs
canyaferla
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, una de les autòctones més altes, que fa de 100 a 200 cm i encara més, de tija robusta, estriada, de fulles laciniades i flors grogues disposades en umbel·les no involucrades, estèrils.
Els fruits són diaquenis quinquecarinats i lleugerament alats La tija seca ha estat emprada com a esca, a causa de la lenta combustió de la medulla Creix en marges i erms de la regió mediterrània
Les lecideàcies i les rimulariàcies
Les lecideàcies Moltes espècies de lecidees han estat separades, principalment pels seus caràcters ascals, de l’antic gran gènere de les Lecidea El tipus del gènere, en sentit estricte, és L fuscoatra , una espècie més aviat mediterrània, que viu sobre roques silícies nitrificades, poc inclinades i ben illuminades Aquí, el tallus és brunenc, però sovint és gris perla varietat grisella Volkmar Wirth Clàssicament, aquesta família comprenia fins fa poc temps els líquens amb apotecis lecideïns o biatorins i espores incolores Com a conseqüència de la creació de grups més naturals, un bon nombre…
Les lecidomatàcies i les porpidiàcies
Les lecidomatàcies Comprenen un sol liquen, Lecidoma demissum , dels sòls àcids dels Pirineus Costabona, caracteritzat per les esquàmules grisoses, convexes, contigües, els apotecis 0,5-2 mm situats entre les esquàmules, sense antraquinones i, sobretot, els ascs, amb el tolus molt pàllid i amb un anell més densament amiloide al mig Les porpidiàcies Amb tallus poc diferenciat i apotecis ben visibles, amb aspecte de lecidea però amb caràcters de l’asc ben diferents, les Porpidia comprenen moltes espècies silicícoles, més o menys nitròfiles En la fotografia, P macrocarpa , d’apotecis grossos i…
Araucària
“La massa de bosc destaca des de molt lluny a causa de les dimensions colossals dels seus arbres, que es distingeixen per mor del seu perfil superior, fet de línies horitzontals i paralleles, com si es tractés de cedres… L’interior, tot i que les capçades es toquen, és menys dens que no és d’esperar Els arbres més alts atenyen els 20 o 30 m des del sòl fins a les primeres branques, mentre que, de gruix, llurs troncs poden tenir fins a 2 m Sembla que aquestes dimensions i la manca de branques baixes dificulta la presència de lianes, l’absència de les quals esdevé notable… De fora estant, els…
sàlvia romana
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les labiades, robusta, de fins a 100 cm d’alçària, pilosa, aromàtica, de fulles amplament ovades o cordades, i de flors de color lila o blau pàl·lid, arranjades en verticil·lastres proveïts de bràctees liles.
Es fa en marges de camps, ribassos, vores de camins, etc, a l’Europa meridional Té virtuts remeieres anàlogues a les de la sàlvia
Granota roja
Morfologia La granota roja Rana temporaria , molt comuna als Pirineus, és més aviat bruna, amb una taca fosca estesa des de l’ull fins a la part posterior del timpà les seves potes posteriors són relativament curtes, i és menys aquàtica i menys àgil que la seva congènere, la granota verda Rana perezi Hàbitat/Xavier Moreno És una granota robusta, que assoleix fins 90 o 100 mm de longitud Té els ulls notablement separats, el musell és arrodonit i el timpà visible Les seves potes posteriors són relativament curtes, de manera que si hom les estira endavant, amb el tronc de la…
Les valerianàcies
Valerianàcies 1 Valerianella olitoria a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b detall d’un fruit x 7 c secció transversal d’un fruit amb la cavitat central engruixida pel dors i amb una sola grana, i dues cavitats ventrals, buides x 7 2 Valerianella rimosa a fruit x 7 b fruit seccionat transversalment, amb una cavitat fèrtil amb una sola grana i dues d’estèrils més grosses, buides x 7 3 Valerianella coronata a detall d’un fruit amb el calze acrescent a l’àpex x 7 b fruit seccionat, amb les dues cavitats estèrils, molt reduïdes x 7 4 Herba de sant Jordi Centranthus ruber detall d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina