Resultats de la cerca

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El regiment del comte Guifred , ed Ausa, Sabadell 1989 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’estudis medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1987 Adhemar, Jean Influences antiques dans l’…

Introducció En la consolidació del nou comtat d’Osona tingué molta importància la restauració de l’antiga seu episcopal, obra del comte Guifré, el qual des d’un principi es decantà per la restauració de l’antic bisbat, al marge dels d’Urgell, Girona o Barcelona Des de l’entrada dels carolingis a terres catalanes les seus episcopals antigues s’incorporaren a l’arxidiòcesi de Narbona, ja que l’antiga metròpoli de Tarragona estava en mans dels musulmans, per això el comte Guifré sollicità del metropolità narbonès, l’arquebisbe Segebod, la creació de la nova diòcesi o restauració de la d’Osona en…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de Historia de España” Madrid 1953, XIX, pàgs 5-54 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Un gran comte de Barcelona pretèrit Guifred Borrell, 897-911 , “Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad” Barcelona 1964, V, pàgs 83-130 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes…

L’arquitectura preromànica Interior de la nau central de l’església monàstica de Sant Pere de Rodes, bastida al segle X seguint un ambiciós programa constructiu unitari ECSA - F Tur L’arquitectura religiosa des del segle VIII fins al començament del segle XI s’ha d’estudiar en estreta connexió amb el rerefons polític i socioeconòmic del país la recuperació i repoblament dels territoris i l’establiment d’una nova organització social i política En aquest sentit, els estudis històrics basats en la riquíssima documentació conservada d’aquest període constitueixen una base valuosa per al…

Consideracions prèvies Dos personatges asseguts que formen part de la pintura mural que decora l’absis de Sant Miquel de Terrassa ECSA - M Saludes Aquestes línies que segueixen són una reflexió al voltant de la problemàtica, origen i connexions dels escassos conjunts pictòrics preromànics conservats a Catalunya, sorgida de la nostra recerca per a la tesi doctoral L’anàlisi se centra en la pintura mural, atès que els manuscrits són tractats en altres capítols La primera paradoxa amb què ens trobem en encarar l’estudi de la pintura preromànica és el fet que la majoria d’obres objecte d’estudi…

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Algunes troballes arqueològiques fetes sobretot al sector de l’Alt Camp, a la cova del Pont de Gor i a la balma de Picamoixons, del terme de Valls, donen testimoni del poblament al Camp de Tarragona des d’abans del 9000 aC, o època paleolítica En l’etapa següent, o neolítica del 9000 al 3000 aC, es constata la continuació del poblament al sector és el moment en què la població deixa la vida nòmada per cercar un lloc més estable d’hàbitat, gràcies a la introducció de l’agricultura i de la ramaderia, segons ho confirmen troballes…

Els precedents antics de la prehistòria fins abans de la conquesta musulmana Balmes i coves al sector de Rogerals el Lloar, aixopluc dels homes de la Prehistòria, segons ho teslifiquen les moltes Iroballes de silex fetes a flor de terra E Costa El Priorat és un indret amb mostres del pas de l’home des del paleolític inferior, documentat als jaciments de Falset i Marçà En els temps del paleolític mitjà i superior les troballes que confirmen la presència humana són més nombroses Es poden citar, per exemple, els jaciments del Planot a Margalef de Montsant, o el de Sant Gregori a Falset, entre d’…

Situació Vista general de l’antiga canónica, que es dreça en un esperó rocós sobre la vall del Bulès ECSA - A Roura Vista de la capçalera de l’església, fruit d’una ampliació del segle XII que es correspon amb l’acta de consagració de l’any 1151 ECSA - A Roura L’antic monestir de Serrabona és situat en una vall afluent del Bulès, al centre de l’actual terme de Bula d’Amunt, en un esperó rocós de 598 m d’altitud Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 48” N - Long 2° 35’ 48,6” E Per a arribar a Serrabona cal prendre la carretera D-618 a partir de Bulaternera A 7 km, un trencall a mà dreta mena fins…

Escultura L’escultura romànica de la catedral de Vic es troba avui dia conservada en llocs molt diversos Mentre els capitells i altres elements de la decoració de la cripta descoberts per Eduard Junyent han pogut ésser conservats al seu lloc d’origen, els altres elements descoberts durant aquestes excavacions han estat reunits al Museu Episcopal Els fragments de dispersió més antiga es troben avui tant a Vic com a l’estranger Josep Gudiol I Cunill n’havia reunits molts al Museu d’altres s’han anat descobrint en colleccions o en diversos llocs XBA Descripció dels capitells de la cripta Els…

Situació L’església de Sant Vicenç de Rus es troba situada al vessant meridional del Pirineu i en un lloc muntanyós, enmig d’una vegetació a base de bosc i prat l’edifici es troba en una zona de mitja muntanya Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 17, 0 — y 80, 0 31 TDG 170808 Un detall de l’exterior des de llevant amb la capçalera R Viladés Vista de l’exterior del’església des del costat de tramuntana R Viladés Per arribar-hi cal agafar la carretera de la Pobla de Lillet a Castellar de N’Hug Entre…