Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
-aminil
Química
Sufix que, quan reemplaça la terminació -amina en el nom de les amines, serveix per a designar els radicals lliures formats a partir d’aquestes per eliminació d’un àtom d’hidrogen.
Exemple dimetilaminil CH 3 2
-ana
Bioquímica
Sufix que és emprat per a formar noms de polisacàrids afegint-lo a l’arrel dels noms de les coses que constitueixen les unitats estructurals del polímer, com per exemple en arabana, galactomanana, etc.
anglès

Difusió de l’anglès al món
© fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua literària o estàndard oficial al Regne Unit i als seus dominis, i als EUA.
L’anglès és actualment la llengua indoeuropea, que té més parlants prop dels 300 milions, i la segona del món després del xinès Històricament, és una llengua germànica sud-occidental, formada a la Gran Bretanya després de la seva invasió ~ 450 per un grup de tribus germàniques, segurament provinents de la regió fronterera entre les actuals Dinamarca i Alemanya És tradicional de dividir la història de l’anglès en tres períodes l’anglès antic , des del 450 o, millor, ~ 700, data dels primers documents conservats fins al ~ 1150 l’anglès mitjà , fins al 1500 i l’anglès modern , d’aquesta data…
alcohol

Propietats físiques d’alguns alcohols
©
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència d’un grup funcional constituït per un hidroxil OH, enllaçat directament a un carboni que no és aromàtic ni és unit per un enllaç doble a un altre oxigen o a un sofre.
Els alcohols, ROH que han pres llur nom del més antigament conegut de tots ells, l’alcohol ordinari o etanol, poden considerar-se derivats de l’aigua HOH per substitució d’un hidrogen per un grup alquil R Segons que el carboni unit a l’hidroxil sigui primari, secundari o terciari, els alcohols són anomenats també primaris, secundaris o terciaris Si la molècula conté dos, tres o més grups funcionals alcohol, els alcohols s’anomenen, respectivament, diols o glicols, triols i, en general, poliols Segons les regles de la IUPAC, els alcohols es designen afegint al nom de l’hidrocarbur el …
-oni
Química
Sufix que, afegit a l’arrel del nom d’un element, indica que aquest es troba en forma catiònica, aconseguida mitjançant la unió amb més protons o grups positius que els necessaris per a donar una unitat neutra, dins una molècula qualsevol.
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…
Espondilitis anquilosant
Patologia humana
Definició L’ espondilitis anquilosant és una malaltia crònica caracteritzada per una inflamació en diverses articulacions, sobretot a la columna vertebral, i que amb el pas del temps limita la capacitat de moviment de les articulacions en què s’ha localitzat La denominació que rep procedeix del mot espòndil , que significa ‘vèrtebra’, amb el sufix -itis, que vol dir ‘inflamació’, i del terme anquilosi , que designa l’abolició del moviment articular, la conseqüència més evident en l’evolució d’aquesta malaltia Causes La causa de l’espondilitis anquilosant no és coneguda Hom…
Púrpura trombocitopènica idiopàtica
Patologia humana
Definició L’anomenada púrpura trombocitopènica idiopàtica o malaltia de Werlhoff constitueix una alteració d’origen desconegut que es caracteritza per una destrucció anormal de les plaquetes sanguínies i l’aparició d’hemorràgies consegüent que aquest fet comporta El nom que rep aquesta alteració fa referència a les característiques principals que presenta Així, es refereix a una manifestació típica, la púrpura , és a dir, l’aparició de taques moradenques en la pell, degudes a l’extravessament de sang en el teixit subcutani El nom de trombocitopènica correspon a trombòcit o plaqueta i a penia…
tenorista
Música
Terme derivat de l’aplicació del sufix -ista al llatí tenor, amb un procés similar al que havia originat els termes psalmista o paraphonista, i que degué néixer de la identificació entre el registre de la veu masculina de tenor i les funcions d’entonar el cant pla, així com la part estructural del tenor dins la polifonia del Renaixement.
La localització documental del terme en el marc ibèric se circumscriu d’una manera especial a la cort de Portugal i a l’àmbit geogràfic de la Corona d’Aragó, entre la primera dècada del segle XV i el primer terç del XVI El teòric M Praetorius encara en fa esment al principi del segle XVII Tot i que avui es desconeix la tipologia d’aquest tipus de veu, el seu àmbit tessitural i les seves prestacions, cal pensar en una probable identificació amb la part del tenor sobre la qual s’articulava la polifonia des del període gòtic Tanmateix, en el decurs del segle XV, la designació sembla obeir a les…
Albesa

Vista general de la vila d’Albesa, que és al peu d’un tossal on hi ha les restes del castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi d’Albesa, d’una extensió de 37,61 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els municipis d’Algerri NW, Castelló de Farfanya NE, Menàrguens E i Torrelameu SE, i amb els termes segrianencs de Corbins al S, només per un punt, la Portella SW i W, Alguaire i Almenar ambdós a l’W El territori s’estén a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, riu que fa de límit al sector occidental, poc abans de la seva desembocadura al Segre El terme ocupa les terrasses fluvials quaternàries esglaonades al S de la Serra Llarga,…