Resultats de la cerca

Josep Garí i Cañas Josep Garí i Cañas nasqué a Mataró el 18 de març de 1854 El seu pare, Pere Garí i Puig, era un petit fabricant de gènere de punt, al qual no van anar gaire bé les coses A 15 anys, Josep Garí entrà de meritori a la casa d’Evarist Arnús, a Barcelona Allí es convertí en secretari de Miquel Mestre i Cabañes, que era l’apoderat del banquer i borsista, i, quan aquest es jubilà, esdevingué l’apoderat i home de confiança de Don Evaristo A partir d’aleshores visqué en un pis al passatge del Rellotge, núm 3, on hi havia les oficines del banc, conjuntament amb el seu pare i el seu…

La família , J Berga, sd MCG / RM Durant cl primer terç del segle XX es produïren profundes transformacions en la població dels Països Catalans, com passava a gran part de les nacions i regions d’Europa Transformacions que, tot consolidant el procés històric anomenat de transició demogràfica, motivaren un augment importantíssim del nombre d’habitants i de la distribució espacial de la població Només en trenta anys, els Països Catalans passaven de tenir poc més de quatre milions d’habitants l’any 1900 a superar els cinc milions quatre-cents mil, un augment d’un milió dos-cents mil habitants…

També és anomenada Terra Santa El nom es relaciona amb els antics filisteus Actualment, fora de l’àmbit historiogràfic i en el seu ús més corrent sol designar els territoris de Gaza i Cisjordània  controlats per Israel i habitats per una població de llengua àrab i religió quasi exclusivament musulmana “palestins” L’estatut legal d’aquests territoris és disputat i motiu d’un dels conflictes més sagnants i amb més repercussions del món contemporani La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S,…

La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…

Recinte emmurallat, vila de Tossa de Mar La vila i el castell de Tossa de Mar, als vessants i al capdamunt del Mont Guardí, defensaven la petita badia del mateix nom, que era un magnífic port natural Des del 966 el lloc era sota senyoria del monestir de Ripoll per donació del comte Borrell La vila va rebre una carta de poblament de l’abat Ramon de Berga el 1187 per atreure-hi habitants i s’hi reservà per al monestir el delme del peix i el dret del peix de tall Al segle XV consta encara que durant la Quaresma Ripoll es proveïa de peix del port de Tossa Com moltes poblacions de la costa, la…

Entesa habitualment com a ciència de la planificació urbana, hom tendeix actualment a parlar d' urbanística com a disciplina científica i d' urbanisme com a pràctica d’aquesta disciplina L’urbanisme és el punt de convergència de diverses disciplines, com la història, la geografia, la sociologia, l’economia, la jurisprudència i l’arquitectura, interessades en l’estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció en ells Iniciat amb la vida sedentària, l’urbanisme més arcaic apareix en les anomenades cultures del poblat , retrobables tant en el Neolític europeu a Xipre, Sardenya, Portugal,…

Situació i presentació La comarca de la Segarra, de 722,76 km 2 , comprèn una gran part del territori de l’Altiplà Central de Catalunya Aquest altiplà fa de partió entre les terres del vessant mediterrani que s’estenen cap a llevant, i les del vessant del Segre i la fossa de l’Ebre, que s’obren a ponent Limita a l’E amb la comarca de l’Anoia, al NE amb el Solsonès, al NW amb la Noguera, a l’W amb l’Urgell i al S amb la Conca de Barberà Els límits físics de la Segarra són, per la banda de migdia, la serra del Tallat, la tossa de Montclar i la serra de Brufaganya —que separen la comarca de les…

La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…

El ferro pur per si sol ferrita ofereix poca resistència i duresa i sofreix deformacions plàstiques amb l’addició de carboni augmenten les seves aptituds de resistència i duresa així com el límit elàstic, tot disminuint-ne la ductilitat El percentatge de carboni que caracteritza l’acer és comprès entre el 0,05 i l’1,70% La propietat principal de l’acer és el fet que les seves qualitats de resistència, per una composició determinada, poder ésser variades considerablement per un tractament tèrmic adequat el tremp , que consisteix en un refredament intens després d’un escalfament per sobre del…

El model d’industrialització a l’anglesa, estrenat amb la fàbrica Bonaplata 1833-35, resultà insostenible a casa nostra La dependència respecte del carbó forà constituí, per a la indústria catalana, una rèmora excessiva Del 1860 al 1880, la primera tongada important de fàbriques “de riu” havia representat una rectificació parcial de la pauta energètica Dels anys 1880 al 1910, consumada la fallida com a “carboners” dels trens de Granollers a Sant Joan de les Abadesses i de Manresa a Berga, la segona tongada de fàbriques hidràuliques, més intensa que la primera, ratificà i accentuà aquella nova…