Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
L’arquitectura
Habitar un territori Encara forma part del record recent la bandera catalana –i, durant el franquisme, l’espanyola– que onejava dalt de les teulades o dels terrats de les obres tot indicant i celebrant que la construcció ja era coberta La bandera es mantenia hissada fins que el propietari pagava la “cobertada”, és a dir, tradicionalment, un dinar o una alifara on tothom era convidat, des de l’arquitecte o mestre d’obres fins al darrer dels manobres o bé un doble jornal Sempre, és clar, que no hagués passat una desgràcia durant la construcció, sovint un accident greu bastida avall en tal cas…
La indústria
Les fonts d’energia al servei del treball La Revolució Industrial transformà una bona part de les formes existents de treball a partir de l’aplicació de noves fonts d’energia, a conseqüència de l’aparició de les màquines i del nou sistema de producció El progrés de la humanitat es troba vinculat estretament a l’aprofitament de les forces de la naturalesa La força de les mans és ben poca cosa Per això es buscà el suport dels animals domèstics primer sols i després arrossegant un carro, carreta o carrossa, gràcies a la descoberta de la roda Actualment, i com a record, encara es mesura la…
Arquitectura gòtica civil catalana
Tradicionalment, la història de l’art ha classificat l’arquitectura en religiosa i en civil, d’acord amb la seva funció específica Però dins de l’etapa gòtica, amb un art sorgit de les mateixes ciutats i de les seves característiques religioses i socials, quan es tracta d’aclarir els conceptes d’espai aplicats a un altre terme, hom troba que –sempre amb referència a les tècniques constructives– és pràcticament impossible diferenciar-los La ciutat gòtica, nascuda de la pròpia dinàmica quotidiana –que alhora és real i alhora és ideal–, plasma, cerca, busca i origina una forma d’hàbitat…
Ciutat medieval de Lleida
Art romànic
Situació Vista aèria de la ciutat des del sector sud-est, amb el Segre en primer terme i el turó de la Seu Vella centrant el nucli antic ECSA-J Todó La ciutat de Lleida, capital del Segrià, és situada a redós d’un puig esglaonat 154, 65 m d’altitud, a la riba dreta del Segre La primitiva ciutat s’assentà sobre l’esmentat puig, dit del Castell, el qual, amb forma de piràmide escapçada, té tres graons roquers ben pronunciats, que esmenten ja els documents medievals la Roca Sobirana, on hi ha la Suda la Roca Mitjana, on hi ha la Seu Vella, i la Roqueta, entre el revellí de Louvigni i el baluard…
Santa Maria de Solsona
Art romànic
Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme L Prat Una vista del campanar de l’església L Prat Situació L’església de Santa Maria de Solsona —catedral, des de l’erecció del bisbat solsoní, l’any 1593— és al sector sud-oriental del clos urbà medieval que fou emmurallat el segle XIV Mapa 330M781 Situació 31TCG775504 RPA Història Vista, des de llevant, de l’església, tal com apareix en una postal del cornençament del segle XX Fotografia de l’indret de l’entrada a l’església, tal com era al començament del segle XX L’evolució urbana de Solsona durant el…
Mitologia norrena i celta
Nòrdic, escandinau i norrè Norrè -ena , un terme que d’antuvi pot resultar enigmàtic, és emprat en el si de la filologia germànica per a suplir les mancances dels termes nòrdic -a i escandinau -ava Efectivament, el terme nòrdic és, de fet, altament imprecís, ja que no tan sols engloba pobles d’ètnia germànica, sinó també pobles –com ara els finesos i els lapons– que són d’ascendència ètnica finoúgrica D’altra banda, s’esdevé el mateix amb el terme escandinau -ava també engloba pobles finoúgrics i germànics de la mateixa manera, i té, a més, l’handicap d’haver d’encabir igualment pobles que…
Relacions exteriors i connexions europees de l’art a la Catalunya medieval
Consideracions generals El concepte d’una Catalunya medieval varia ostensiblement segons l’etapa que ens proposem analitzar, però per descriure les seves transformacions abans cal situar l’inici de l’Edat Mitjana Una qüestió gens banal que comporta variables geogràfiques que sovint són poc sospesades La fi del món antic arrossega una herència que el nou art cristià va assimilar en diferents circumstàncies Catalunya va passar d’integrar-se en un conjunt immens, que no podia negar les seves perifèries ni les singularitats dosificades sota el poder unificador de la gran Roma, a viure la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10