Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
el Lluçanès

Vista del Lluçanès
© C.I.C -Moià
Comarca de Catalunya, situada a l’altiplà central català.
La geografia Cap de comarca, Prats de Lluçanès És una plataforma terciària estructural inclinada de NNE 900-1000 m alt a SSW 450-550 L’elevació dels materials eocènics de l’extrem septentrional és deguda a l’enllaç amb els primers plecs subpirinencs que clouen el Ripollès per migjorn Però ràpidament apareix recobert per l’Oligocè tot l’interfluvi del Lluçanès i el Moianès, entre la vall del Llobregat i les del Ter i el Congost El límit de llevant entre el Lluçanès i aquestes darreres, que constitueixen la plana de Vic, és precisament el contacte entre aquest Eligocè i l’Eocè…
Les grans unitats geològiques dels Països Catalans a la llum de la tectònica de plaques
Com en el conjunt de la regió mediterrània occidental, als Països Catalans les diverses unitats geològiques que es distingeixen representen àrees que han tingut una evolució diferent en el transcurs de les èpoques considerades a les pàgines precedents, és a dir a partir dels temps paleozoics O, a alguns efectes, des del final de l’orogènia herciniana, desenvolupada al Carbonífer Aquesta evolució diferenciada va lligada essencialment a les posicions de les diferents àrees en les plaques que s’han individualitzat i s’han mogut les unes respecte a les altres durant el temps en qüestió Com pertot…
La Serralada Bètica
Esquema tectònic de les serralades alpines de l’Orogen Perimediterrani occidental, al qual pertany la Serralada Bètica Comparteix amb aquelles serralades l’estructura de sistemes d’encavalcaments i mantells de corriment i el desenvolupament d’un metamorfisme regional Biopunt, original d’A Martín Algarra Des del punt de vista geogràfic, la Serralada Bètica —anomenada innecessàriament en plural per molts autors— comprèn el conjunt de muntanyes i valls que ocupen els marges S i SE de la península Ibèrica Estesa des del golf de Cadis fins a les costes del País Valencià situades al S del Xúquer,…
Formentera
Espadats del promontori oriental de la Mola, a l’illa de Formentera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Balears, format per les illes de Formentera, de s’Espardell, s’Espalmador i altres illots més petits.
El municipi de Formentera comprèn, a més, les caseries de ses Salines de Sant Ferran, la Savina i es Caló Juntament amb l’illa d’Eivissa, del sud de la qual és separada per l’estret des Freus, de 7 km, forma el conjunt anomenat pels antics de les Pitiüses Entre les Balears, ocupa la posició més meridional La morfologia de Formentera és simple una plataforma estructural terciària, en part recoberta per materials quaternaris, que es disposa en dues unitats de relleu a l’est, les terres altes de la Mola 202 m alt, voltades d’espadats, on hi ha el far de Formentera , de llum blanca i 30 milles…
Filogènia de les algues
L’arbre filogenètic de les algues encara es troba en construcció El cloroplast, l’estructura cellular i les anàlisis de genètica molecular han aportat nombroses dades que han servit de base per a donar coherència a les principals línies filogenètiques, que actualment es considera que són dues les algues procariotes, o cianoprocariotes, i les algues eucariotes La teoría endosimbiòtica 1 Cianoprocariota 2 Plastidi 3 Membrana interna del cianobacteri 4 Membrana externa del cianobacteri 5 Membrana del fagosoma 6 Nucli primari 7 Mitocondri primari 8 Membrana del fagosoma de l’hoste secundari 9…
L'economia catalana durant el segle XX: una visió de conjunt
Catalunya Industrial, societat anònima tèxtil una empresa sense importància, però un títol evocatiu per a la Catalunya del començament del segle XX La segona part d’aquesta Història Econòmica de la Catalunya Contemporània es proposa d’estudiar l’evolució de l’economia catalana des de l’esclat de la Primera Guerra Mundial fins avui mateix Com en els volums dedicats al segle XIX, el lector trobarà aquí, primer, un treball dedicat a l’estudi de conjunt de l’evolució econòmica i, després, una sèrie d’aproximacions sectorials El que es pretén és que la comprensió de la dinàmica econòmica de…
Sant Julià de Ramis
Església parroquial i cementiri de Sant Julià de Ramis
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Confronta amb Medinyà, Cervià de Ter i Celrà al sector oriental, amb Girona i Sarrià de Ter al S, amb Sant Gregori al SW i amb els municipis de Palol de Revardit W, Cornellà del Terri NW i Vilademuls N, tots tres de la comarca del Pla de l’Estany El terme de Sant Julià s’estén a la riba esquerra del Ter i comprèn una sèrie d’elevacions, com Montaspre, la muntanya de Sant Julià, amb el collet de Costa-roja i el puig dels Sants Metges, i Montagut Aquestes elevacions formen, davant la serra de Sant Miquel, al NW de les Gavarres, el congost del Ter El terme comprèn també…
la Baixa Ribagorça
Capçalera de l’Isàvena (Baixa Ribargorça)
© Fototeca.cat
Subcomarca de la Ribagorça, situada a les terres de la Franja de Ponent, al límit occidental del Principat de Catalunya.
La geografia Formada per onze municipis Benavarri, Beranui, Estopanyà, Lasquarri, Monesma i Queixigar, Isàvena, Tolba, Tor-la-ribera, la Vall de Lierp, Castigaleu i Viacamp i els nuclis de Güel i Torres del Bisbe i Jusseu annexats a Graus, i Llaguarres annexat a Capella, té Benavarri com a centre La part més ampla de la Baixa Ribagorça forma part del sinclinori anomenat Depressió Mitjana, entre les serres interiors al nord i les exteriors al sud dels Prepirineus però aquest nom és enganyador, car la Baixa Ribagorça és un conjunt de terres altes Benavarri, que pot representar una mitjana, és a…
Jaciments de la Cerdanya
En els grans llacs miocens de la Cerdanya es desenvoluparen fitocenosis característiques, amb una gran diversitat funcional i qualitativa Entre les plantes de vida aquàtica, devia viure-hi la castanya d’aigua Trapa que veiem a la fotografia × 1, 3, procedent del Torrent del Pi, que acompanyava altres gèneres típicament aquàtics i també encara alguns de representats a l’actualitat, com ara Potamogeton i Salvinia Jordi Vidal / MIPS Els importants jaciments de vegetals fòssils de la Cerdanya són coneguts des de temps antic La darrera revisió sistemàtica de la flora que es troba a la conca…
Madrid

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial del centre de l’Estat espanyol; la capital és Madrid.
La geografia física Madrid s’estén des del Sistema Central, al N, fins a la vall del Tajo, al S El sector septentrional és format pel vessant meridional de la serra de Guadarrama i part de Somosierra i Gredos, constituït per materials paleozoics granit a Gredos, pissarres a Somosierra, gneis a Guadarrama afectats posteriorment per l’orogènia alpina El piemont és format per un espès mantell d’alluvions i material detrític procedent d’aquestes serralades Puente de Piedra o de la Mina, a Bustarviejo La part central i meridional del territori és constituïda per una planúria terciària,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina