Resultats de la cerca
Es mostren 330 resultats
Miquel Desclot

Miquel Desclot
© Fototeca.cat
Literatura
Nom amb què es conegut el poeta, prosista i traductor Miquel Muñoz i Creus.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1969-72, durant aquests anys fou professor de català Ja amb el seu primer nom de ploma guanyà el premi Amadeu Oller de poesia de l’any 1971 pel recull Ira és trista passió Participà poc després en els Llibres del Mall, dels quals se separà el 1974 per emprendre una breu collecció de poesia a l’editorial Vosgos Professor al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona 1975-92, en 1980-82 ocupà un lectorat de castellà i català a la universitat anglesa de Durham Des del 1992, any que abandonà l’…
,
L’escultura del gòtic tardà a Sardenya
Art gòtic
Els precedents del segle XIV Relleus en marbre, actualment reutilitzats com a balustrada de la capella gòtica del Remei, a la catedral d’Oristany Tot i que és difícil determinar la datació i l’estructura original de totes dues peces, que potser pertanyen a la predella d’un retaule del final del segle XIV, s’hi pot veure la influència de l’escultura catalana d’aquest segle ©SBAPPSAECO Quan el 1326 els catalans van ocupar el Castell de Càller, el gran període del romànic sardotoscà arribava a la seva fi i el gust es desplaçava cap al gòtic N’és testimoni la capella del braç esquerre del…
La presa d'Ilerda pels bagaudes i els sueus
Làpida cristiana de Theodora, necròpoli de l'estació, Lleida, segle IV MAIEI / AP Els textos d'Hidaci Hydat olymp CCCVII, 142 i de sant Isidor de Sevilla Isid Historia Gothorum Vandalorum Sueborum , 87 referents a la presa d'Ilerda pels bagaudes de Basili i pels sueus de Requiari, el 449, difereixen molt poc entre ells De fet, en la seva brevetat, ambdós textos constitueixen un exemple illustratiu de la difícil situació d'una zona concreta on la inseguretat, la violència, l'absència d'autoritat o les efímeres aliances feren que representés a la perfecció, a manera de reflex local, allò que…
São Paulo, metròpoli multicultural
São Paulo, com Nova York, és una de les grans ciutats del món formada a partir de la immigració internacional vegeu el mapa L'europeïtzació del món Al principi del segle XX els percentatges de població estrangera eren molt elevats, fins al punt d’haver estat denominada la ciutat dels italians, ja que aquests representaven gairebé la meitat de la població total El 1920 més d’un terç de la població de la ciutat era estrangera, amb un 16% d’italians d’origen sense comptar-hi, és clar, els seus descendents En el cens del 1950, encara un 15% de la població total era nascuda a l’estranger, quatre…
segona guerra Carlina
Història
Guerra civil, dita també guerra dels Matiners, que s’inicià pel setembre del 1846 i durà fins al maig del 1849.
Més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats Ramón María de Narváez i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del país quintes, aranzels, en la qual participaren, a més dels carlins anomenats en aquesta època montemolinistes , progressistes i republicans El projecte patrocinat, entre d’altres, per Jaume Balmes i Antoni Aparici i Guijarro d’unir les dues branques borbòniques amb el casament d’Isabel II amb Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín, fill i successor de Carles V Carles VI, per…
Josep-Lluís Bausset i Ciscar

Josep-Lluís Bausset i Ciscar
© PRATS I CAMPS
Política
Activista polític i cultural.
Formació i inicis en el valencianisme Llicenciat en farmàcia i en químiques a Madrid 1931, tornà al País Valencià, i posteriorment estudià en règim lliure químiques, i n’obtingué la llicenciatura l’any 1936 per la Universitat de València Fins a la seva jubilació 1980 es dedicà professionalment a l’ensenyament de ciències en instituts d’educació secundària Durant els anys trenta començà l’activitat en el moviment valencianista a través del Centre d’Actuació Valencianista CAV i l’Agrupació Valencianista Republicana A l’Alcúdia, funda amb altres l’Agrupació Valencianista La Senyera 1932 i fou…
conquesta de Sardenya
Història
Campanya militar de conquesta de l’illa de Sardenya, dominada bàsicament per pisans i genovesos i sota la sobirania pontifícia, duta a terme per Jaume II de Catalunya-Aragó del 1323 al 1326.
Pel tractat d’Anagni 1295 fou promès ja a Jaume II de Catalunya-Aragó, en feu pontifici, el regne de Còrsega i Sardenya en canvi del de Sicília el papa Bonifaci VIII li atorgà després la corresponent investidura 1297 Jaume II preparà la conquesta, però l’anà retardant pel temor de trobar-se immergit en les qüestions entre pisans i genovesos, i per la resistència prevista dels mateixos sards L’oposició més forta era la de Pisa, que no reconeixia al papat la facultat de disposar de Sardenya El rei, diplomàticament, s’atragué l’amistat dels clergues sards i de les famílies d’origen genovès dels…
Castell de Sant Llorenç (Sant Julià de Vilatorta)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de la construcció M Anglada El castell de Sant Llorenç es troba al mateix indret on hi ha situada l’església de Sant Llorenç del Munt Per tant, el camí és el mateix Història El castell de Sant Llorenç estenia el seu terme inicial pels termes municipals de Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles, Sant Sadurní d’Osormort, Espinelves i Calldetenes Les primeres notícies d’aquest castell es remunten al principi de la repoblació del comtat d’Osona, ja que és l’any 881, quan Ansebert i la seva muller Emoïga, juntament amb Ranemir i la seva muller Númia, vengueren a…
Llorenç Saragossa
Art gòtic
L’hipotètic millor pintor de la ciutat de Barcelona Llorenç Saragossa, natural de Carinyena Aragó, destacà des de ben aviat a Barcelona, on sembla que, entre el 1363 i el 1374, es convertí en l’eventual hereu de Ramon Destorrents, gràcies a alguns encàrrecs que li arribaren de la cort Tot i això, la seva figura resulta encara enigmàtica, ja que no s’ha pogut definir un catàleg del tot fiable que permeti tenir una visió prou nítida de la seva personalitat pictòrica Així doncs, les moltes dades documentals del seu periple creen situacions incòmodes i són origen de diversos debats Saragossa,…
La vila de la Selva del Camp
Art gòtic
L’escut de la població a la font de Mitja Vila 1519 ECSA – GSerra La història De domini eclesiàstic, l’origen de la Selva es remunta a la carta de poblament atorgada per l’arquebisbe Hug de Cervelló a favor dels habitants del que aleshores s’anomenava Villa Constantina 1164 o 1165, situada a l’extrem septentrional del terme de Constantí Al final del segle XII, el lloc ja era en possessió de la pabordia, principal dignitat canongial de la seu de Tarragona La vila romangué sota el domini dels pabordes fins a la supressió d’aquesta dignitat el 1410 dos anys després passava a ser de la senyoria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina