Resultats de la cerca
Es mostren 1009 resultats
pla

Equació del pla
© fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície tal que qualsevol recta que passi per dos dels seus punts es troba totalment continguda en la dita superfície.
Els plans, juntament amb els punts i les rectes, són els elements geomètrics primitius en l’axiomatització de Hilbert de la geometria D’altra banda, un pla és determinat per tres punts no alineats, o bé per dues rectes que es tallin o siguin paralleles, o bé per un punt i una recta que no contingui el punt A l’espai euclidià ℝ 3 un pla pot ésser representat per l’equació A x— x 1 + B y— y 1 + C z— z 1 = 0, en la qual x 1 , y 1 , z 1 són les tres coordenades d’un punt P 1 donat del pla, A, B, C són les tres components d’un vector N normal al pla, i x, y, z són les tres…
quaranta
Lingüística i sociolingüística
El nombre quaranta, 40.
Els numerals cardinals compresos entre quaranta i cinquanta són quaranta-un, quaranta-una, 41 quaranta-dos, quaranta-dues , 42 quaranta-tres , 43 quaranta-quatre , 44 quaranta-cinc, 45 quaranta-sis , 46 quaranta-set , 47 quaranta-vuit , 48 quaranta-nou , 49 Els mateixos usats com a ordinals i com a substantius són quaranta-u, quaranta-dos, quaranta-tres, etc El quilòmetre quaranta-u
complement d’una part d’un conjunt
Matemàtiques
Donada una part A
d’un conjunt C, A ⊂C,
subconjunt de C
format pels elements de C
que no pertanyen a A
; és representat per CA
.
De manera menys precisa, hom pot definir també el complement d’un conjunt qualsevol C , com el complement del conjunt respecte al conjunt universal format per tots els possibles elements de tots els possibles conjunts, és a dir, el complement de C és el conjunt C' tal que C ∪ C' = U i C ∩ C' = ∅on U és el conjunt universal
axiomes de separació
Matemàtiques
Axiomes topològics relatius a les possibles separacions entre punts.
En un espai topològic Y , els axiomes són Axioma T 0 Per a qualsevol parell de punts x i y diferents, existeix un entorn de x que no conté y Axioma T 1 Per a qualsevol parell de punts x i y diferents, existeixen un entorn U de x , i un entorn V de y , tals que U no conté y i V no conté el punt x Quan aquest axioma se satisfà, l’espai es diu espai de Fréchet Axioma T 2 Per a qualsevol parell de punts x i y diferents, existeix un entorn de x i un entorn de y sense punts en comú Quan aquest axioma se satisfà, l’espai s’anomena espai de Hausdorff Axioma T 3 Per a…
Sarvepalli Radhakrishnan

Sarvepalli Radhakrishnan (a l'esquerra) saludat pel secretari general de l'ONU U Thant ( 10 de juny de 1963)
© UN Photo/MH
Filosofia
Història
Política
Polític i filòsof indi.
Com a professor Mysore, 1918-21 Calcuta, 1921-31 i 1937-41 Oxford 1936-52 es dedicà a l’estudi de les religions orientals i al diàleg amb l’Occident Conseller de l’ONU i de la UNESCO 1931-39, ambaixador a la Unió Soviètica 1949-52, vicepresident de l’Índia 1951-62 i president 1962-67, lluità per l’abolició de les castes Entre les seves nombroses obres, cal destacar The Philosophy of Rabindranath Tagore 1918, An Idealist Wiew of Life 1932, Religion and Society 1947, etc
v
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-dosena lletra de l’alfabet català, anomenada ve [pl ves].
Les lletres Y, V, U, W, tenen el mateix origen gràfic, és a dir, l'ípsilon grega, que conservà la forma Y en el grec clàssic, però que perdé el traç inferior en el grec occidental, i així passà la forma V a alguns alfabets itàlics, entre els quals el llatí Cap al segle I el llatí recuperà la Y grega, tot mantenint la V amb so d' u No fou sinó molt més endavant, després de l’aparició de la forma U , que la forma antiga de la V serví per a distingir en les llengües germàniques segle XI i romàniques segle XV el so de v consonant…
quadrilàter de vocals

fototeca.cat
©
Fonètica i fonologia
Representació geomètrica ideal d’un sistema vocàlic que el lingüista anglès D.Jones proposa a fi de definir tots els sistemes vocàlics de les llengües naturals.
Dintre totes les possibilitats, cal reconèixer les vocals cardinals, que conjuminen d’una forma característica els trets d’obertura, localització i labialització són cardinals les vocals anteriors no labialitzades i, ẹ,ę, etc, les centrals neutres a, e, etc i les posteriors labialitzades u, ọ, ǫ, etc Qualsevol altra combinació de trets ü, o, etc és una derivació secundària d’aquell grup cardinal que, segons Jones, es troba a la base de tots els vocalismes naturals
desigualtat de Minkowski
Matemàtiques
Desigualtat que estableix que el mòdul de la suma de dos vectors u i v és menor que la suma dels mòduls dels dits vectors o bé igual, és a dir, ¬|u + v| ≤|u| + |v|.
dièresi

La dièresi en català
Gramàtica
Signe diacrític (¨) que indica una pronúncia diferent de l’habitual del signe gràfic damunt el qual és escrit.
En català té les dues funcions essencials d’assenyalar l’articulació del fonema u en els encontres qüe, qüi, güe, güi , en els quals normalment aquesta unitat no té realització fonètica, i d’indicar un valor pròpiament vocàlic dels fonemes u , i quan van en posicions en què funcionen habitualment com a semivocal La dièresi és emprada també sempre que, l’ús de l’accent gràfic no essent possible, calgui fer-ho d’acord amb la normativa de la llengua
Nizamī de Gandža
Literatura
Poeta persa.
Autor de cinc cèlebres maṯnawī Makhzan al-asrār ‘El tresor dels misteris’, 1178 és un poema didàctic de contingut moral i místic Khusraw ū Shirīn 1180 narra la història amorosa del rei sassànida amb la princesa armènia Shirīn Laylà ū Majnūn versa sobre el tradicional tema amorós àrab l’heroi del Bahrām-nāma ‘Els set ídols’ és el sassànida Bahrām Gōr, i l' Iskandar-nāma ‘Llibre d’Alexandre’, ~1200 és la narració llegendària de la vida d’Alexandre el Gran, esdevingut profeta en la tradició islàmica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina