Resultats de la cerca

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona, fill d’Esteve Montfar i Sorts i germà del diplomàtic Joan Baptista Montfar-Sorts Estudià a Lleida Ocupà el càrrec d’escrivà de manament de la cancelleria d’Aragó Callígraf notable, el 1632 copià i illuminà unes Genealogies dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó abans i després de la Unió , treball realitzat per mossèn Jaume Ramon Vila El 1636 fou un dels representants del Consell de Cent per a tractar prop del virrei, duc de Cardona, la qüestió de l’import dels quints Fou pres com a ostatge i enviat a França com a garantia dels pactes entre França i…

Vida Provinent d’una família jueva humil vinguda de Rússia, inicià la seva formació musical amb una mestra del barri de Brooklyn i a partir del 1912 fou alumne de piano de Charles Hambitzer, el qual li feu conèixer els grans compositors per a aquest instrument, des de F Liszt fins a C Debussy Parallelament als estudis de piano, harmonia i composició, començà a compondre cançons per a espectacles de Broadway, influït per J Kern i I Berlin El 1919 escriví el seu primer musical, La La Lucille , però el primer gran èxit li arribà amb la cançó Swannee 1919, de la qual vengué milers de…

A l’Antic Testament rep el nom de Satanàs , que la versió dels Setanta tradueix per διάβολος ‘calumniador’ Originàriament, el diable és vist com un àngel caigut per un pecat que hom interpreta de rebellia i que té per missió de presentar-se davant Jahvè i d’acusar l’home En el judaisme ulterior dirigeix l’exèrcit dels dimonis, intenta de desacreditar els homes piadosos i àdhuc de temptar els àngels a la rebellió El llibre del Gènesi no parla del diable, sinó de la serp cal cercar l’origen d’aquesta figura en l’intent de l’autor bíblic per refusar les concepcions dualistes de les religions…

Desenvolupament enciclopèdic S’obrí al públic el 1970 amb un fons d’obres de les Illes Balears, Catalunya i València Aquest fons primitiu contenia uns 30000 volums de dues colleccions privades, la del bibliòfil català Lluís Plandiura i la del bibliòfil mallorquí Pere Sampol i Ripoll El 1976, quan es creà la Fundació Bartomeu March, de caràcter beneficodocent, B March feu donació de la seva biblioteca particular relacionada amb la Corona d’Aragó a la biblioteca, que passava a dependre de la fundació L’objectiu d’aquesta biblioteca ha estat disposar de tots els llibres escrits per autors de les…

Vida i obra Habità durant la seva infantesa a Girona i després a Barcelona, on fou testimoni del Corpus de Sang 1640 Algun temps després ingressà en l’orde dels mínims i residí al convent de Girona d’aquest orde des del 1663 El 1667 era vicari corrector en aquest convent més tard fou provincial dels mínims i examinador sinodal dels bisbats de Girona i Barcelona i del priorat de Santa Maria de Meià Entre el 1670 i el 1673 s’installà a Madrid i en aquest darrer any obtingué el títol de cronista reial per a la Corona d’Aragó El 1677 residia en el convent dels mínims de Barcelona Durant els…

Notícia apareguda en el diari “La Publicitat”, el 18 de maig de 1928, en què es relata la vinguda de Le Corbusier a Barcelona AHC L’any 1928 Josep Lluís Sert, com a president de l’Associació d’Alumnes de l’Escola Superior d’Arquitectura, convidà Le Corbusier a fer dues conferències a la Sala Mozart del carrer de la Canuda de Barcelona La visita de Le Corbusier, acompanyat dels futurs arquitectes del GATCPAC, es completà amb un passeig molt instructiu per la ciutat durant el qual l’arquitecte suís expressà de manera espontània allò que pensava sobre diversos monuments de Barcelona i de Sitges…

El mot grec ἐκκλησία o el llatí ecclesia , que ha sobreviscut en les llengües romàniques, síntesi de l’expressió ἐκκλησία του Κυρίου ‘assemblea del Senyor’, tradueix el concepte bíblic qahal Iahvè ‘poble de Déu’ El mot, en el Nou Testament, designa la comunitat dels darrers temps, la “resta d’Israel”, que confessa Jesús en nom de tot el poble com el Messies esperat Sovinteja en l’apòstol Pau, el qual el devia aprendre de la comunitat de Jerusalem Però prengué una extensió nova, per raó de la crida dels pagans a constituir també ells el “poble de Déu”, de cara a una nova etapa de la seva…

És a dir, que en Déu hi ha —d’acord amb la formulació tradicional— una natura, o essència, en tres persones persona 3 3 Pare , Fill i Esperit Sant Discernible ja, d’alguna manera, en l’Antic Testament Déu es manifesta mitjançant la seva paraula , en la qual és present, i alhora mitjançant el seu esperit , que fa entendre aquesta paraula, el misteri de la Trinitat s’insinua explícitament —bé que no en termes de doctrina abstracta— en el Nou Testament, en la revelació que el Crist fa de Déu com a Pare que envia el seu Esperit als creients la praxi baptismal, els símbols de la fe —que usen…

Taula central del retaule de la Secuita, amb la Mare de Déu entronitzada i el Nen envoltats d’àngels músics El rostre de la Mare de Déu repeteix els models més singulars de la pintura dels Ortoneda MDT - JFarré Tres obres anònimes –el retaule dels Goigs de la Mare de Déu, de Cabassers, la taula de Santa Margarida, de la catedral de Tarragona, i el retaule de la Mare de Déu, de la Secuita–, que, per cronologia, es poden situar al primer terç del segle XV, tenen una clara relació estilística amb les obres de Mateu Ortoneda, bé que mostren certes diferències respecte de la producció segura d’…

El 22 de juliol de l’any 1680, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Josep Sastre i Prats Segle XVII, abat de Sant Pau del Camp i de Sant Pere de la Portella diputat militar Joan d’Amat i Despalau, noble domiciliat a Barcelona diputat reial Joan Baptista Perpinyà i Ferrer, ciutadà honrat de Girona oïdor eclesiàstic Francesc de Ferrer i Desgüell, prior de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, baró de Castellà i senyor de Ribatallada i Ciutadilla oïdor reial Onofre Monsalvo i Puigventós, ciutadà honrat de…