Resultats de la cerca

La població s’anà configurant al voltant de l’antic castell de la Figuerosa, del qual resten alguns vestigis, de disposició quadrada L’emmurallament del poble devia seguir el carrer del Forn, la plaça de l’Església i el carrer de la Bassa i desaparegué al segle XIX, quan la població augmentà considerablement Aleshores s’obriren els ravals, es construïren cases a l’altra banda de la muralla i s’aixecà l’església actual Es poden veure encara avui una casa del 1601 i quatre més de la segona meitat del segle XVIII, totes al nucli antic També hi ha una mina datada el 1794 L’església…

Es juga en un tauler quadrat de columnes i fileres de dimensions variables 19 x 19 13 x 13 o 9 x 9, segons el nivell en la intersecció de les quals els dos contrincants colloquen alternativament les fitxes respectives, anomenades pedres  blanques i negres, de les quals disposen en nombre illimitat Un cop collocades, les pedres no es poden moure, i l’objectiu és aconseguir controlar la major àrea del tauler possible “territori”, tancant-lo amb les pedres pròpies o bé encerclant les del contrari Joc d’estratègia, ha estat comparat amb els escacs , bé que les regles són molt més simples i el…

L’edifici L’església és un dels millors exponents de l’arquitectura gòtica de la comarca, si bé conserva alguns elements romànics de gran interès Al porxo situat a la base del campanar podem veure un bloc de pedra encastat a la paret, amb la imatge de Crist clavat a la creu amb tres claus És possible que el seu emplaçament original fos al timpà de la portalada Manté una posició relaxada, amb els braços totalment horitzontals, i el cap és desproporcionadament gran respecte a la resta del cos Els trets del rostre, esculpit de forma tosca, palesen un cert realisme, especialment en…

L’edifici És un edifici del romànic tardà, de transició al gòtic Consta d’una nau, que ha estat sobrealçada, capçada per tres absis poligonals, de cinc cares el central i tres els laterals, precedits d’un ampli presbiteri Cobreix la nau una volta apuntada reforçada per tres arcs torals Els absis, coberts amb voltes que no arriben al quart d’esfera, s’obren al presbiteri mitjançant arcs apuntats La porta d’entrada s’obre al mur nord i és molt semblant a la de Sant Miquèu de Vielha, d’estil gòtic A l’oest s’alça un campanar de cadireta de dos pisos, amb dues obertures al primer i una al…

Tingué com a precedent la Unió Internacional de Radiodifusió 1925-50 L’objectiu de la UER és respondre als aspectes tècnics i legals lligats a la radiodifusió i afavorir, a la vegada, l’intercanvi d’informació i de programes entre els seus membres Malgrat el seu nom, a l’inici no incorporava entre els 23 estats fundadors tots els d’Europa n’eren exclosos l’URSS i els seus satèllits i sí que hi figurava, en canvi, l’antiga Iugoslàvia, mentre que d’altres no pertanyents estrictament al continent hi eren admesos en el que la Unió Internacional de Telecomunicacions defineix com Àrea de…

L’actual despoblat de Soperuny donà nom a la vall que forma la capçalera de la Valira Tal com el topònim indica Supetrungo era emplaçat sota el pic de l’Amariedo, a 1 229 m d’altitud, al peu dels espadats de la serra del Cis, la qual fa de partió d’aigües entre la Noguera Ribagorçana i l’Isàvena El castell era situat en un petit promontori que dominava la vall homònima i les comunicacions cap a la vall de Betesa, pel coll de Guàrdia, i cap a Iscles i la cabanera del Cis No s’hi troba avui cap vestigi La manca de noticies de Soperuny durant el segle IX i bona part del X no és merament casual…

L’església de Santa Magdalena és avui perduda Cal situar-la prop de l’actual camí que porta de la Pobla de Lillet a Sant Jaume de Frontanyà Serra i Vilaró diu que l’església es troba prop d’un viver construït quan es repoblà el bosc d’aquesta zona i encara és possible de veure’n les restes d’un absis L’any 1063 en un codicil de testament d’un home anomenat Guillem hom pot llegir “parròquia de Soriguera, al comtat de Cerdanya” Les notícies més precises de l’església són, però, del segle XIII Santa Magdalena de Soriguera no passà mai de capella i era regentada pel rector de Santa Cecília de…

L’església de Santa Maria de Palau, coneguda inicialment com a Santa Maria del Castell, és l’església més antiga construïda dins els murs de la vila medieval de Bagà bastida com a capella particular o oratori del castell dels barons de Pinós al principi del segle XIII, possiblement abans que el noble Galceran III atorgués la carta de població l’any 1233 La capella, molt propera a la nova vila, molt més que la parroquial de Sant Esteve, acollia els vilatans en totes les celebracions religioses i aquest fet provocà conflictes de jurisdicció eclesiàstica L’any 1255 el degà del Berguedà determinà…

No coneixem la ubicació del castell d’Estela, però, seguint la toponímia berguedana, podríem aventurar la hipòtesi de relacionar aquest castell amb el pic anomenat Cim d’Estela que s’aixeca sobre el llogarret d’Espinalbet, al municipi de Castellar del Riu Si és desconeguda la seva ubicació, gairebé també ho és la seva història, car les notícies que es conserven sobre el castell d’Estela són molt escasses L’única referència conservada sobre el castell d’Estela la trobem en un document de l’antic fons de l’arxiu del monestir de Santa Maria de Serrateix, datat l’any 983, en el qual el comte…

Nombroses són les referències que tenim sobre aquest castell, les restes del qual Joan Serra i Vilaró situa en el lloc anomenat torre de Santa Magdalena, situada prop del Bastareny, a una hora de distància de Bagà Les notícies més antigues sobre el topònim Faia apareixen en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà 983, on podem llegir “ Et in ipsa Faia casas et terras et vineas cum affrontaciones illorum ” Aquest topònim apareix en un altre document de donació al mateix monestir datat l’any 1087, en el qual els marmessors del difunt Bremon Sinfré cedeixen a…