Resultats de la cerca
Es mostren 1170 resultats
arqueòpterix
Exemplar d’arqueòpterix
© iStockphoto
Paleontologia
Ocell molt primitiu, de la subclasse dels arqueornítids, totalment extingit, les restes fòssils del qual foren trobades l’any 1861 als jaciments del Juràssic superior de Baviera (els arqueòpterixs visqueren, doncs, fa uns 140 o 170 milions d’anys i són els ocells més antics que hom coneix).
La descoberta dels arqueòpterixs ha estat molt important des d’un punt de vista evolutiu, per tal com la seva anatomia permet de concloure que amb tota versemblança fou una espècie de transició entre els rèptils i els ocells, puix que té caràcters típics d’ambdós grups Per la forma general, els arqueòpterixs, que tenien les dimensions d’un colom, semblaven clarament ocells Tenien, a més, tot el cos recobert de plomes les impressions de les quals s’han conservat fossilitzades a la cua se n'inserien dues a cada vèrtebra La forma del crani, del pubis, de les clavícules i de les extremitats…
cadernera
Cadernera
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformesde la família dels fringíl·lids, d’uns 12 cm, de plomatge fosc, amb una taca vermella al cap, amb els costats del cap blancs i el darrere negre, les ales negres amb una banda groga i la cua negra amb taques blanques.
És freqüent de trobar-la als jardins i als conreus cercant les llavors del card, el seu aliment preferit Habita a tot Europa, llevat a l’extrem més septentrional, i nia en els arbres Viu fàcilment en captivitat és apreciada pel cant i per la coloració
xarxet
Xarxet comú
Ferran Pestaña(CC BY-SA 2.0 DEED)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids, de 35 cm, el més petit dels ànecs europeus, que habita a Europa entre els 70° i els 48° de latitud nord; és migrador parcial, i hiverna des de l’Europa central fins a l’Àfrica del nord.
És comú, a l’hivern, als Països Catalans, i a l’estiu, al nord dels Pirineus
pinsà borroner
Pinsà borroner
Marion Zaller iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 15 cm, que té el pili, la barbeta, la cua, les ales i el bec negres, una franja alar i el carpó blancs, i és d’aspecte rodanxó, amb el coll curt i ample i el bec robust.
El mascle té les parts superiors de color gris blavenc i les inferiors vermell rosat, i la femella les superiors castany grisenc i les inferiors bru rosat Habita a gairebé tot Europa, fins al nord de la península Ibèrica, l’Àsia septentrional fins al Japó, i el nord de Turquia i Pèrsia És comú als Pirineus
analogia
Biologia
Qualitat dels òrgans d’estructura i d’origen filogenètics diferents que presenten semblança funcional, com, per exemple, les ales d’una papallona, les d’un ocell i les d’un rat-penat, els ulls d’un cefalòpode i d’un vertebrat o les espines de l’argelaga i del grèvol.
perdiu blanca
Perdiu blanca
carlosbocos (CC BY-NC)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels tetraònids, de 35 cm, que presenta una carúncula vermella sobre cada ull, és blanc amb la cua negra a l’hivern, i té el cap, el coll i les parts superiors més o menys brunencs durant la resta de l’any.
Té els tarsos, i de vegades els peus, emplomallats El mascle, a l’hivern, presenta una ratlla negra des del bec a través dels ulls Habita a Finlàndia, Noruega, Lapònia, Escòcia, els Alps i els Pirineus
martinet de nit
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 60 cm, que té el pili, les espatlles i l’esquena negres, les ales i la cua grises, la resta del plomatge blanca, el bec negre i les potes d’un color groc pàl·lid o, a la primavera, rosades.
Té dues o tres plomes blanques i llargues a la nuca, que li pengen S'alimenta de peixos, nia en colònies i, fora del temps de cria, és de costums crepusculars Habita a l’Europa mediterrània i oriental i hiverna a l’Àfrica És comú a la Catalunya continental
Les primeres manifestacions artístiques
Plaqueta pintada amb motiu vegetal, cova del Parpalló, Gandia, 13 500-11 000 BP JMF Les representacions d'imatges figuratives i de signes abstractes als Països Catalans daten del Paleolític superior, període que s'inicià fa uns 39 000 anys i que acabà en fa uns 12 000 Aquesta datació és la mateixa que la de la resta del continent eurasiàtic, on es concentra la pràctica totalitat d'aquestes manifestacions culturals humanes Val a dir, però, que no s'ha trobat, de moment, cap escultura o relleu d'època paleolítica als Països Catalans Cal dir que la representació d'imatges és un fenomen que no…
El penyal d’Ifac
El penyal d’Ifac vist des de la badia de Calp, situada immediatament a ponent Ernest Costa El penyal d’Ifac 115, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La impressionant mola d’Ifac, al terme de Calp Marina Alta, s’aixeca abruptament sobre un litoral de platges i penya-segats baixos, trencant amb la seva característica silueta el suau perfil costenc d’aquest tram El notable contrast, imposat per la presència aïllada del Penyal, ha fet d’aquest indret un dels més coneguts i significatius del litoral valencià, fita indiscutible quan s’albira des de la mar i punt…
Paleontologia 2012
Paleontologia
Invertebrats fòssils Les restes de teixit nerviós es troben rarament preservades en artròpodes fòssils, particularment en les formes més arcaiques, com ara les que daten del principi del Cambrià Tanmateix, nous exemplars fòssils de Fuxianhuia protensa , una forma xinesa que pertany a un grup d'artròpodes primitius que daten de fa uns 520 milions d'anys, preserven les restes neuronals més completes d'aquest període Aquests fòssils inclouen el cervell i els lòbuls òptics La neuroanatomia del cervell relativament complex de F protensa dóna suport a la hipòtesi cladística que els branquiòpodes…