Resultats de la cerca
Es mostren 1071 resultats
Teatre i dansa 2009
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Introducció Sembla que el teatre no es ressent de la crisi O, com a mínim, això semblen demostrar les dades d'ocupació de la temporada 2008-09, molt semblants a les de l'anterior D'altra banda, durant aquest any, Àlex Rigola, director del Teatre Lliure, va anunciar que deixarà la direcció del teatre el 2011, mentre que Sergi Belbel, al capdavant del Teatre Nacional des del 2005, va renovar el càrrec per quatre anys més, si bé va anunciar que seran els últims Es perfilen, doncs, canvis a l'horitzó de l'escena teatral catalana Finalment, el 2009 ens van deixar dues figures cabdals del teatre…
Teatre i dansa 2010
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Introducció L’any 2009 el teatre semblava no ressentir-se de la crisi, però el 2010 les coses van anar un mica diferent, ja que les sales van patir, en general, una davallada d’espectadors Tot i que es tracta d’un descens lleu, és qualificat de preocupant, en espera del que s’esdevingui el 2011 De tota manera, on la crisi es va notar més va ser en els equipaments públics, ja que van patir una retallada considerable dels pressupostos a causa de les restriccions pressupostàries de les diferents administracions L’any també va comportar novetats pel que fa al Teatre Lliure D’una banda, van…
Malgrat de Mar
Vista aèria de Malgrat de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al límit amb la Selva, estès a la plana al·luvial del delta de la Tordera, a la dreta del riu fins als darrers contraforts de la Serralada Litoral.
Situació i presentació A l’interior limita amb Palafolls, del qual se separà en època moderna, i a ponent amb Santa Susanna El 1852 serviren per a delimitar-lo les fites següents el cap de la Tordera desembocadura del riu, riba dreta del riu fins a la carretera de Malgrat a Blanes, molí de la Pedrera, torrent de Ca la Coixa, el Mas Vila, Valldejuli, turó d’en Serra 190 m, torre de Montagut 215 m, turó d’en Gelat i línia recta fins a la mar El terme comprèn la vila de Malgrat, cap de municipi, amb els barris de la Verneda al NW, Viader a l’altra banda del turó de Santa Rita, Can Palomeres i l’…
cinema i música
Música
El fet que cinema i música siguin mitjans d’expressió humana basats en les vibracions -de la llum o del so- que operen per una combinatòria selectiva de temps i espai, els emparenta de tal manera que, des del seu inici, les imatges cinematogràfiques han anat unides a l’ús habitual de la música.
Les sessions de presentació del cinematògraf dels germans Lumière al Grand Café de París anaven acompanyades pels comentaris musicals d’un pianista, i als Estats Units, els aparells de Th Edison eren mostrats conjuntament amb peces gravades per gramòfons de la mateixa marca Aquest costum es generalitzà de tal manera que fins a la implantació del cinema sonor, amb so imprès directament sobre la pellícula, s’utilitzaren modalitats i sistemes diversos El més corrent fou el dels acompanyaments en viu, amb un piano, un harmònium o un orgue, o fins i tot amb duos, trios i quartets instrumentals Si…
comèdia musical
Música
Fórmula popular de teatre musical apareguda a la Gran Bretanya i els Estats Units cap a l’any 1890 a partir de l’òpera còmica i l’opereta de Londres.
Als EUA, el mot comèdia musical s’utilitzava per a diferenciar-la de les operetes francesa, vienesa i anglesa A més, era freqüent distingir entre comèdia musical i opereta americana, atenent a les característiques de la música i l’argument Des del 1945, però, s’imposà el mot "musical" com a denominació genèrica, coincidint amb la proliferació d’obres amb arguments més seriosos i cada cop més allunyats del concepte estricte de comèdia Són molts els països que al llarg del segle XX han desenvolupat fórmules populars de teatre musical a partir d’antecedents diversos és habitual referir-s’hi amb…
Els llocs de la memòria
De la mateixa manera que hi ha dates que representen uns fets històrics importants per a la història i per a la memòria d’un país, hi ha també llocs i espais que són símbols d’una memòria collectiva, tinguin o no la categoria de patrimoni Qualsevol lloc pot esdevenir emblemàtic des del punt de vista de la identitat com a poble, des d’un palau, reflex de tot un conjunt de fets transcendentals tant si es tracta d’una residència reial com de la seu d’una institució de govern, fins a un cementiri, que en el cas que ens ocupa és un dels símbols quotidians de la lluita per la nacionalitat i l’…
sarsuela

Representació de la sarsuela Cançó d’amor i de guerra, de Rafael Martínez i Valls
© Teatre Condal
Música
Gènere de teatre musical hispànic que combina parts recitades i parts cantades en un acte o més d’un, de manera similar a l’òpera còmica francesa o al singspiel alemany.
D’origen confús, cal situar-ne el precedent al segle XV ensalades, villancicos , etc El nom prové del palauet de la Zarzuela, situat als afores de Madrid, on al segle XVII es feren les primeres representacions d’aquest gènere La rodalia del palau acollia les nombroses partides de caça que tant agradaven al rei Felip IV Al capvespre era habitual la representació d’espectacles teatrals amb música, que tenien, però, una durada inferior a la de les comèdies tradicionals És difícil establir amb precisió els orígens de la sarsuela, gènere estretament relacionat amb la presència de la música en…
,
amor
Psicologia
Literatura
Inclinació o afecció profunda envers una persona basada en l’atracció sexual, però que sovint comporta d’altres sentiments.
La visió psicològica del fenomen amorós arrenca de les dades físiques o biològuiques que ha aportat en els darrers temps l’endocrinologia L’estricta consideració d’aquestes dades identificaria, però, l’amor a l’instint sexual, punt de vista que totes les tendències psicològiques intenten de superar a partir de la següent fórmula bàsica en l’espècie humana, l’amor constitueix un fenomen complex en el qual intervenen dues arrels fonamentals, una d’instintiva o biològica, la sexualitat, i una altra de caràcter psíquic o espiritual, l’eròtica o erotisme Segons l’orientació reflexològica d’Ivan…
el Pla de Santa Maria
L’església romànica de Sant Ramon, al Pla de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació El terme municipal del Pla de Santa Maria, dit tradicionalment el Pla de Cabra, és situat al sector septentrional de la comarca, a les terres ja planes esteses al peu de les serres Carbonària i de Comaverd, a migdia del Coll Roig les aigües van en la seva majoria al torrent de la Fonollosa, afluent del Francolí per l’esquerra Limita amb els municipis de Cabra del Camp N, Figuerola del Camp W, Valls SW, Alió S, Vila-rodona SE, Aiguamúrcia i el Pont d’Armentera E La via de comunicació principal és la C-37 de Valls al Pont d’Armentera i des del mateix nucli del Pla de…
Xarons, truculents i sentimentals: la cultura de fulletó i la sàtira estripada
L’extensió de la lectura i l’aparició del fulletó Durant els primers trenta anys del segle XIX, la novella que es llegia arreu de l’Estat espanyol, a mesura que augmentava una demanda lectora, es nodria fonamentalment de traduccions, moltes publicades a Europa La migrada producció autòctona era deguda, en bona mesura, a la manca de desenvolupament de la consciència burgesa, ofegada amb la persecució del pensament liberal després de la derrota de la Constitució de Cadis Quan a mitjan segle XIX la novella va recuperar amb escreix el seu regne, la literatura dels Països Catalans s’hagué de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina