Resultats de la cerca

El melògraf, en molt bona part degut a l’etnomusicòleg Charles Seeger, proporciona informació acústica -pel que fa als paràmetres d’alçada, durada i intensitat- en forma de melogrames Resulta especialment útil per a la transcripció -i posterior anàlisi- d’aquelles músiques que, per la seva naturalesa, resulten difícils de transcriure mitjançant els procediments de la notació musical convencional a Occident Amb el mateix nom es coneix també un aparell que, acoblat a un instrument de teclat, permet reproduir en un paper, per mitjà d’uns signes especials, allò que es toca en l’…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon per sacseig agiosýmantron o de percussió sobre una placa o taula semante´rion Felip Pedrell fa distinció entre l' agiosýmantron , tipus de sonall que antigament utilitzaven els cristians grecs en la crida dels fidels a les funcions religioses, i el semante´rion , taula de fusta estreta i llarga, de dimensions variables, que era percudida amb un o dos martells, utilitzat antigament per hebreus i grecoturcs en substitució de les campanes, i vigent encara actualment en alguns monestirs Altres autors assimilen ambdues denominacions gregues en un…

De caràcter grotesc, està escrita en compàs de 2/4 i es caracteritza pel ritme sincopat, molt proper al del ragtime Aparegué a l’Amèrica del Nord vers el 1870 com a imitació-paròdia que els esclaus feien de les elegants danses dels blancs El nom, que es pot traduir lliurement per ’volta del pastís', deriva del premi que es donava als millors balladors Assolí una gran popularitat cap al 1890 entre els grups de vaudeville , i al principi del segle XX fou importada cap a Europa, on es popularitzà com a dansa de music-hall i d’espectacle Claude Debussy s’hi inspirà per a compondre…

Conté els teclats manuals i el pedal, els registres, les combinacions i els acoblaments, etc Quan està adossada a la caixa de l’orgue rep el nom de consola de finestra És la pròpia dels orgues antics, en els quals l’organista tocava d’esquena al públic A partir del segle XIX, amb la tracció pneumàtica, la consola s’invertí consola invertida i la caixa restà a l’esquena de l’organista Amb l’adveniment de l’electricitat, la consola quedà separada de l’instrument, fixa o mòbil, en funció de les necessitats Actualment, un orgue gran disposa de dues consoles una de finestra, per a la…

És l’origen de tota una família de jocs Juntament amb els flautats i les flautes, complementa el conjunt dels jocs labials de l’orgue De timbre mordent i un xic aspre, semblant als instruments d’arc de l’orquestra, és molt ric en harmònics i molt suau en la intensitat del so fonamental, per això rep per analogia el nom de la viola de gamba Per la complexitat de la seva constitució, molt sovint la boca va equipada amb orelles i frens, i per la seva gran tendència a octavar és un joc difícil d’harmonitzar Aparegué en l’orgue al principi del segle XVII, i experimentà un gran…

Té l’origen en el Trofeu Montbarbat de fotografia de muntanya organitzat per primera vegada el 1997 pel Centre Excursionista de Lloret de Mar i en l’exposició corresponent, que amb els anys cresqué i obtingué renom internacional L’any 2008 canvià el nom per la denominació actual Celebra anualment el festival a l’octubre, en el qual es lliuren els premis en diverses categories premi beca WWF, premi d’honor, premis joves, etc i especialitats muntanya, paisatge, món vegetal, natura, denúncia ecològica, etc, i s’exposen les fotografies guanyadores i finalistes Entre d’altres, és…

Formà part del grup modernista de Reus Fundà i dirigí les revistes “Lo Ventall” 1898, “Lo Lliri” 1898-99 i “La Palma” 1899-1900 Presidí el Centre de Lectura de Reus 1915-22, al qual estigué sempre molt vinculat Collaborà amb peces de creació literària i articles de crítica a la “Revista del Centre de Lectura”, que firmà amb el seu nom o amb els pseudònims Claudi Montanya , B Renom o Ramon Sendra Fou l’impulsor de la tercera època d’aquesta publicació, que dirigí del 1920 al 1922 El seu teatre, inicialment de temàtica típicament modernista i vitalista, se centrà després en temes…

Narra les aventures que el mateix autor, el lasciu fra Bernat, que professa al monestir poc ambigu de Sant Belluguet, i un cavaller pretendent de la mateixa monja que el frare i que s’acabarà rendint al personatge de l’autor, tenen en el convent d’aquest, el qual respon al nom prou evident d’Avall Jau Poesia antimonàstica, com tants fabliaux , composta «per pendre solaç», com hom diu al colofó, es caracteritza per la vivesa dels diàlegs, l’enginyosa resolució de les situacions vodevilesques que tenen lloc al convent i un bon humor sostingut i constant, que el situen entre els…

Rector de Cornellà de la Ribera, traduí en vers Los psalms penitencials amb versos catalans segons lo sentit literal Barcelona 1806, que obtingueren molt d’èxit i dels quals es feren nombroses edicions, la majoria al sud de la frontera, encara que generalment sense fer constar el nom de l’autor Mercer, que signava amb les formes de Marcé i Sentaló , se serveix d’una llengua popular, amb la intenció explícita de defugir tant els castellanismes com els gallicismes Publicà també un llibre d’agronomia en francès Perpinyà 1785 i un Exercitium diurnum parochorum Avinyó 1788 Un ritual…

Format en el preromanticisme suec i admirador dels romàntics alemanys, es constituí en capdavanter del grup literari Auroraförbundet i de la publicació d’aquest, Phosphoros 1810-13, que donà nom al moviment del fosforisme Professor de filosofia i de literatura a la Universitat d’Uppsala, tota la seva obra és una recerca de l’art en si mateix, de la “poesia pura”, a través d’un naturalisme filosòfic a la manera de Schelling Les seves millors obres són els poemes dramàtics Fågel Blå ‘L’ocell blau’, 1814 i Lycksalighetens Ö ‘L’illa de la felicitat’, 1824-27 De les seves obres de…