Resultats de la cerca
Es mostren 1320 resultats
Santa Maria de Prats de Balaguer (Fontpedrosa)
Art romànic
Situació Bonica perspectiva del sector de migjorn d’aquest temple que presideix, sobre un petit tossal, el poble de Prats ECSA - A Roura Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 30’ 3” N - Long 2° 10’ 29” E L’església de Santa Maria de Prats de Balaguer, amb el cementiri al costat, és en un lleu monticle a uns 300 m Q vers el SE del petit nucli agrupat del poble de Prats Des d’allí es disposa d’una àmplia panoràmica sobre les terres i la serralada properes, i la vall Des de Prada cal seguir la carretera N-116 vers Montlluís fins a la vila de Fontpedrosa, situada vora el marge esquerre de la Tet A…
Sant Miquel de Vivers
Art romànic
Situació Interior de l’església, totalment transformat per obres posteriors a l’època romànica, però que deixa endevinar l’estructura original, sobretot en l’arc triomfal, rebaixat, que neix al darrere dels brancals ECSA - A Roura L’església de Sant Miquel presideix la petita caseria de Vivers, poble dels baixos Aspres, situat al centre del terme, prop de la capçalera de la ribera de Vivers Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 31’ 49,8” N - Long 2° 45’ 49,2” E Vivers és 2 km al nord-oest de Sant Joan de Pladecorts, i uns 4 km al sud-est de Llauró El poble és travessat per la D-13, de Llauro a Sant…
La farga catalana
Eines d’una farga, Ripoll, segle XVII MAF / RM Com es pot avaluar la producció de ferro a Catalunya durant el segle XVII Ja sigui per coneixement directe o per tradició bibliogràfica i erudita, una munió de geògrafs, estadistes, viatgers o literats en general deixaren constància de la notable activitat siderúrgica siscentista catalana Abraham Ortelius Oertel, Francesc Comte encara al segle XVI Jean de Malus, Andreu Bosc, Miguel de los Santos de Sampedro, els Blaeu, Mendes da Silva, Francesc Marés, Manuel Marrillo o Josep Aparici al llarg de tot el XVII, per citar-ne alguns de procedència i…
Els trilobits
Característiques generals Exemplar de trilobit, complet i ben conservat, al qual s’arriben a apreciar força bé els detalls de la morfologia Pertany a l’espècie Phacops potieri × 4, un facòpid del Devonià inferior que ha estat trobat als jaciments paleozoics de Gerri de la Sal Pallars Sobirà Noteu que els ulls esquizocroals, són reniformes i de notable grandària en aquesta espècie Jordi Vidal / MGB Els trilobits, considerats inicialment com a avantpassats dels crustacis, i encara per alguns, de tots els artròpodes perquè són els primers a aparèixer en el registre fòssil, s’interpreten avui com…
El marc històric del romànic de la Cerdanya
Art romànic
Prehistòria i protohistòria Probablement l’home ja ocupava la comarca de la Cerdanya durant la primera fase del neolític o neolític antic entre els anys 6000 i 5000 aC, car està demostrada la presència de ceràmica cardial o montserratina, típica del neolític antic, a les comarques veïnes del Solsonès, l’Alt Urgell i Andorra a l’Alt Vallespir s’ha trobat ceràmica de transició entre el neolític antic i el neolític mitjà Del final del neolític antic, a l’entorn del 4000 aC, s’han trobat a la comarca diversos jaciments, ja sigui a l’aire lliure, com a Sant Feliu de Llo Llo, al Pla del Bac Eina, o…
Santa Maria de Torredenegó (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació El llogaret de Torredenegó és situat al costat sudoriental del terme municipal de Llobera de Solsonès, i per anar-hi, des de Solsona estant, s’ha d’agafar la carretera de Torà fins al trencall del Miracle 7 km A partir d’aquesta cruïlla, cal seguir la carretera que va al santuari del Miracle durant 3,200 km, punt en el qual, a mà dreta, és indicat el camí que porta a Torredenegó 1 km Una vista de l’exterior de l’església, amb la capçalera L Prat Una vista exterior de l’església des de llevant, amb l’absis a primer terme, el qual mostra l’aparellat del seu mur L Prat Mapa 330M781…
Els comtes de Barcelona fins a la unió amb Aragó
Art romànic
Berà 801-820 Comte de Rasés i de Conflent Fou nomenat comte de Barcelona per Lluís el Piadós arran de la presa de la ciutat Participà en l’expedició contra Tortosa 809 i el 819 hagué de fer front a un atac sarraí contra Barcelona Partidari de la pau amb els musulmans, fou acusat de traïció i destituït del seu càrrec el 820 Rampó 820-826 Magnat franc, nomenat comte de Barcelona després de la deposició de Berà també fou comte de Girona Sembla que participà en una expedició contra els àrabs a la Noguera i la Llitera Bernat I de Septimània primer govern, 826-832 Es formà al palau imperial El seu…
Montlluís
La ciutadella de Montlluís
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca de l’Alta Cerdanya que comprèn estrictament el territori del turó de Montlluís (1 586 m), que s’aixeca a la dreta de la Tet, a l’extrem del pla de la Perxa, cruïlla dels camins que comuniquen el Rosselló i el Conflent amb la Cerdanya i amb el Capcir i la vall de l’Aude.
El lloc fou escollit per Vauban quan Lluís XIV li encarregà 1679 de bastir una fortalesa que del nom del rei fou anomenada ciutadella de Montlluís que defensés la nova frontera fixada pel tractat dels Pirineus Les obres foren dutes a terme en 1681-91, davant l’hostilitat de la població autòctona Constitueix una fortificació modèlica, per tal com Vauban no tingué cap servitud d’una altra preexistent Els baluards, murs i valls protegeixen el recinte de la ciutadella amb capacitat per a 4 000 soldats i de la vila Hi havia també un hospital El petit territori municipal fou segregat del de la…
comtat de Revertera de Salandra
Història
Títol concedit el 1771 per l’arxiduquessa Maria Teresa I d’Àustria al militar napolità de família originària de Vilafranca de Conflent Jaume de Revertera i von Thürheim (Nàpols 1750 — St.Andrä, Caríntia 1797), cavaller de Sant Joan, germà del cinquè duc de La Salandra, que morí com a conseqüència de les ferides rebudes a la batalla de Bassano contra Bonaparte.
L’escultura de la consolidació i la fi del Barroc
En els tres primers quarts del segle XVIII l’escultura catalana va evolucionar des d’un barroquisme formal i conceptual ben assumit, fins a les incipients maneres temperades de l’academicisme La lluita entre tradició i novetat s’anà decantant a poc a poc vers la segona, malgrat que la inèrcia plàstica i el gust del poble seguí apostant per la primera A tot això, no fou aliè el fet que l’escultor anés assolint el grau d’artista per damunt del d’artesà agremiat Les lluites entre fusters i escultors foren constants, amb un cert avantatge dels primers, tot i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina