Resultats de la cerca

Fill d’un indiano de Mataró, de molt petit es traslladà a Barcelona a estudiar Es llicencià en dret administratiu 1863 i civil i canònic 1864 a la Universitat de Barcelona, i es doctorà el 1865 Dirigí el periòdic Las Antillas , a Barcelona, i tornà un quant temps a Puerto Rico, fins que el 1868 s’establí altra vegada a la Ciutat Comtal Milità dins el federalisme i participà en el moviment inicial del Sexenni Collaborà, entre altres periòdics, a El Federalista , L’aliança del poble , La Raó i La Flaca , on publicà articles de sàtira política i poemes dispersos Formà part de l’anomenat Taller…

Considerada com el manifest programàtic del realisme històric, la seva influència ha estat important i notable i esdevé un llibre de referència obligada i necessària per a comprendre i conèixer els paràmetres històrics i estètics del realisme en la poesia catalana dels anys seixanta La configuració de l’antologia, dividida en dues extenses parts, dona mesura de les característiques del llibre, atès que la primera meitat, la part teòrica —dues-centes pàgines—, és un veritable assaig d’interpretació històrica i estètica de l’evolució de la poesia europea i catalana al llarg del segle XX Les…

Desenvolupament enciclopèdic Fidel ressò del seu estat anímic en uns anys molt durs de l’exili interior, aquest llibre és el més amarg i crispat de tots els seus L’autor hi adopta sovint el to d’un profeta solitari que clama sense esperança anunciant tota mena de calamitats històriques El desert del títol fa referència al que, a Espanya, hagueren de travessar els liberals que, víctimes del marxisme i del feixisme i confiant en les potències democràtiques vencedores de la guer-ra mundial, foren testimonis consternats del suport que aquestes mateixes potències brindaren a una dictadura, la…

Tradicionalment han estat considerats com una simple continuació del Chronicon Moissiacense o Crònica de Moissac , i com a tals foren publicats per L Duchesne Le Liber Pontificalis , 1886-92, M Bouquet Recuil des historiens des Gaules et de la France , 1869-1904 i GH Pertz Monumenta Germania Historica Scriptores , 1826-29Tanmateix, l’autor fou un monjo del monestir llenguadocià de Sant Benet d’Aniana, fundat pel got septimà Vitiza el 782 Els Annals d’Aniana foren redactats a partir dels Annales Regni Francorum segle IX d’uns annals llenguadocians, avui perduts, i d’algunes anotacions…

Amb la vida d’aquest personatge, Pous i Pagès exemplifica dues de les actituds predominants entre els modernistes la regeneracionista, influenciada per Ibsen i el vitalisme nietzschià i que lluita per la millora moral i cultural de Catalunya i la defensora de l’esteticisme o l’art per l’art, que s’evadeix de la realitat i es refugia en l’art perquè no creu possible la reforma de la societat burgesa Jordi Fraginals passa per totes dues, ja que si primer és un infant que posseeix totes aquelles qualitats l’anhel de llibertat, d’acció i de seguir les pròpies inclinacions considerades necessàries…

De família noble, estudià lleis a Ferrara 1489-94 Entrà al servei dels Este, senyors de Ferrara Familiar, el 1503, del cardenal Ippolito d’Este, prop del qual exercí activitats molt diverses, el 1518 fou nomenat familiar del duc Alfons I d’Este, germà del cardenal, amb funcions també diverses, entre elles la de governador de la Garfagnana 1522-25 Malgrat que hagi estat dit que en la seva obra predominà la raó sobre la passió, la base de la seva poesia foren els afectes, però expressats sempre d’una manera celada, amb indiferència aparent i amb força ironia foren el refugi del…

Molts aspectes del ginkgo Ginkgo biloba ens permeten considerar com eren els primers espermatòfits Alguns caràcters són ben arcaics la nervació dicotòmica de les fulles, que recorda la d’algunes falgueres les flors femenines disposades a l’extrem d’un eix a la part superior de les branques i la necessitat d’un medi aquós per a la fecundació A la fotografia s’aprecien molt bé els branquillons de creixement limitat braquiblasts portadors de les fulles Jaume Buesal Les gimnospermes són plantes llenyoses, de fulles habitualment persistents i reduïdes, que creixen, sobretot, a les regions…

El reconeixement de l’existència d’alguna mena de relació entre les flors i la reproducció dels espermatòfits ve ja d’èpoques llunyanes Teofrast, el pare de la botànica, va especificar 300 anys aC que les llavors es formen després de la floració i precisament dins de les flors Dos millennis més tard, Linné va donar el nom de fanerògames, que vol dir amb reproducció sexual aparent, a les plantes amb flors, en contraposició a la resta de vegetals que tenen «amagats» els òrgans de la reproducció sexual, als quals va denominar criptògames Linné suposava que els grans de pollen eren els elements…

Els dos estanys principals d’Estanya vistos des de ponent Val la pena de remarcar l’intens ús agrícola de les terres que els envolten i l’estretor del cinyell de vegetació halofítica Ernest Costa Els estanys d’Estanya 217, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Els estanys d’Estanya, localitzats vora Benavarri Baixa Ribagorça, constitueixen uns dels rars exemples de llacs de tipus càrstic dels Països Catalans En relació amb d’altres estanys de la mateixa naturalesa, com ara Banyoles, el grau d’informació que hom disposa és malauradament força menor Són formats per…

La màquia litoral que ocupava en altres temps la plana de Sant Jordi ha estat substituïda per altres formacions arbustives menys madures La plana limita al nord amb les muntanyes de Vandellòs, força visibles al fons de la illustració Anna Motis La plana de Sant Jordi 211, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La plana de Sant Jordi s’estén al sud del coll de Balaguer, des del cap del Terme a l’Ametlla de Mar i entre els contraforts de la serra de la Mar i la Mediterrània Ocupa en total més de 800 ha El substrat,…