Resultats de la cerca
Es mostren 1740 resultats
Santa Eulàlia de Betesa (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Absis de l’església, abans de la restauració del 1994, on destaca l’acurat parament de carreus ben tallats i disposats en filades horitzontals ECSA - X Fresneda Aquesta església és dalt d’un cingle a 1 300 m i presideix tota la vall de Betesa Era l’església del poblat de Santa Eulàlia o Santolària, al qual donà nom És prop de les dues úniques cases que resten de l’antic llogaret, des d’on es dominen els pobles de Pallerol, Sant Orenç i Betesa Mapa 32-10213 Situació 31TCG094920 Es pot arribar a l’església des del camí de ferradura que puja a l’ermita de Rigatell, el qual cal abandonar…
Santa Maria de Castellar de N’Hug
Art romànic
Situació Una vista de l’església des del costat de migjorn amb els dos principals elements que ens han pervingut d’època romànica el campanar i la ferramenta de la porta d’entrada al temple R Viladés Castellar de N’Hug és a la capçalera de la comarca del Berguedà a 1 400 m d’altitud Des de la Pobla de Lillet, després de la gasolinera i la caserna de la Guàrdia Civil cal prendre la carretera que hi porta Total 12 quilòmetres de carretera asfaltada i amb un considerable desnivell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico,…
Sant Jaume dels Verders (Vilanant)
Art romànic
Situació Un pany de mur d’una construcció anterior a l’edifici actual a la part superior aquest pany mostra l’inici d’una curvatura d’una volta F Tur El santuari de Sant Jaume dels Verders, o dels Solers, i les restes del casal dels Solers són al sector sud-occidental del terme de Vilanant, a uns 2 km de la població Es troben a poca distància del mas Rodeja, que és vers ponent, i de les ruïnes del castell d’Escales o dels Moros, vers llevant, damunt un serrat no gaire elevat sobre el curs del Manol, que discorre vers migdia Mapa 258M781 Situació 31TEDG888775 Un camí de terra porta des de…
Sant Andreu de Porreres (la Vall de Bianya)
Situació Una panoràmica amb l’església enmig del paisatge que l’envolta J M Melció L’església de Sant Andreu de Porreres es troba a 818 m d’altitud, a la riba esquerra de la Vall del Bac, sota el Puig Ou Mapa 256M781 Situació 31TDG535806 De la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries, a 2 km d’aquesta població i al coll anomenat de Seguries, surt una pista forestal que davalla vers llevant a la Vall del Bac i passa per les masies de l’Om, la Rovirota i la Canova Poc abans de l’aiguabarreig de la riera del Bac Llierca amb la de Sant Andreu, el camí s’enfila a mà esquerra fins a assolir l’…
Nicolau Primitiu Gómez i Serrano
Literatura catalana
Editorial
Publicacions periòdiques
Arxivística i biblioteconomia
Arqueologia
Escriptor, editor, bibliòfil, empresari i arqueòleg.
Vida i obra El seu pare, Domingo Gómez, era fuster i mestre de molins, professió que serví a l’autor de fil conductor a la seva vida Després d’un període crític de vagues i problemes laborals, el 1888 la família es traslladà de Sueca a València, on establí un taller de maquinària agrícola Compaginà els estudis a l’Institut General i Tècnic amb el treball a la indústria familiar, i el 1902 aconseguí el grau de perit mecànic, i el 1903, el de perit químic Aquest mateix any dissenyà i construí la primera trilladora espanyola, iniciant una productiva carrera com a creador de patents…
, ,
El Liceu de València
El Liceu de València 1836-63 constitueix un bon exponent del tipus d’institucions culturals que van acompanyar i impulsar la consolidació del règim polític liberal, tant a Catalunya com al País Valencià i a les Illes Aquest tipus d’associacions —que a Europa s’anomenaren, genèricament, associacions voluntàries— representaren l’alternativa burgesa i liberal a les velles institucions culturals de l’antic règim Al mateix temps, com en el cas del Liceu de València, podien arribar a ser contrapunts associatius a les tertúlies i societats de caràcter radical, politicopatriòtic, dels anys més…
La crisi d’un patrimoni nobiliari valencià
Arbre genealògic dels marquesos d’Almodóvar, sd ADV / MG AI començament del segle XIX, el patrimoni de la duquessa d’Almodóvar al País Valencià era format per diversos títols nobiliaris, privilegis i rendes Na Josepa Dominga Català de Valeriola i Lujan, anomenada també na Gilaberta Carròs de Centelles, era la darrera descendent d’un vell llinatge feudal que provenia de la família dels Català, senyors de la vila de Cervera Els Català havien acompanyat el rei Jaume I en la conquesta de València i des d’aleshores sempre tingueren legítims successors a les diferents baronies que posseïen al nou…
Antoni Bergnes de las Casas
Sense paper no hi ha arts gràfiques i sense arts gràfiques no hi ha negoci editorial El món dels paperers és un, però les arts gràfiques i l’edició són mons que estan normalment entrelligats Tots els industrials d’arts gràfiques són editors i tots els editors d’origen acostumen a incorporar les arts gràfiques en un moment o altre de la seva carrera L’editor estrictament, no és un industrial, ja que la seva feina és fer encàrrecs als impressors i comercialitzar l’obra així realitzada, però —repeteixo—, durant el segle XIX no hi ha editors purs, sinó empreses que combinen les dues activitats…
Costa i Ponces. La Companyia General de l'Enllumenat per acetilè
L’empresa Costa i Ponces fou una de les primeres que buscà una aplicació industrial a les llums de carbur, queja s’havien popularitzat en els darrers anys del segle XIX El resultat dels seus esforços va ser un generador de gas acetilè, que solucionava alguns dels problemes pràctics per a la utilització del gas Es tractava d’uns aparells en els quals les diferents càrregues de carbur de calci es consumien d’una manera progressiva La relació establerta entre 1 kg de carbur = 300 litres de gas exigia aquest caràcter progressiu, de manera que només es produís gas a mesura que aquest s’anés…
L’administració territorial, la societat i l’economia del Camp de Tarragona. Segles XII-XIII
Art romànic
Els veguers La concòrdia Ad perennem de l’any 1173 deixà la jurisdicció de la ciutat i el territori de Tarragona únicament en mans de l’arquebisbe Guillem de Torroja i del rei Alfons I, és a dir, els arquebisbes de Tarragona i els comtes-reis esdevingueren consenyors del Camp de Tarragona La part executòria del govern quedava reservada a l’arquebisbe i el domini suprem i la concessió de privilegis destinats a tota la comunitat restaven en mans del sobirà Els representants d’ambdós senyors al Camp de Tarragona eren, respectivament, els veguers reial i arquebisbal amb residència a Tarragona El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina