Resultats de la cerca
Es mostren 1388 resultats
Sant Vicenç de Verders (Santa Maria de Corcó)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església amb l’absis a primer terme, durant els treballs de desmuntatge, duts a terme la tardor de 1974 per una brigada de més d’una dotzena de treballadors Arxiu Artestudi Originàriament l’església de Sant Vicenç de Verders o de Sarriera es trobava en un indret anegat per l’embassament de Sau, al qual hom arribava, des de Sant Bartomeu Sesgorgues, per les cases del Munné i de Lloret Aquesta església figurava situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 46,5 —y 49,5 31 tdg 465495 L’any 1973 aprofitant…
Sant Pere del castell de Gelida
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església, amb restes dels murs del castell que l’envoltaven ECSA - J Todó L’església de Sant Pere és situada a l’extrem de ponent del castell de Gelida, en el mateix esperó rocallós on s’assenta el castell, a la part alta del poble L’església de Sant Pere resta tancada i caldrà concertar la visita a l’Associació dels Amics del Castell de Gelida JAA-RRT Mapa 36-16420 Situació 31TDF056879 Història El lloc o terme del castell de Gelida s’esmenta per primera vegada l’any 945, però l’església no apareix documentada fins el 988, quan en una permuta que feu Ènnyec Bonfill…
Vila fortificada de Pontellà
Art romànic
Situació Les restes de les muralles que envoltaven la vila closa medieval es troben prop de l’església parroquial de Sant Esteve També hi ha vestigis d’altres fortificacions en el punt més alt del nucli urbà, al costat del dipòsit d’aigües Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 39” N - Long 2° 48’ 51” E S’arriba a Pontellà, partint de Perpinyà, per la carretera D-23, després d’haver fet un recorregut d’uns 11 km JBH Història El topònim Pontellà , evidentment d’origen romà, figura per primera vegada dins una carta del 18 d’abril del 876, per la qual tres monjos, Ermemir, Teodilà i Todemar, donaren…
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Calligrama de l’Acadèmia dels Desconfiats dedicat a Carles II, Barcelona, 1701 RABLB / GS Al llarg del segle XVIII, van aparèixer a Barcelona tres associacions literàries amb el nom d’Acadèmia L’autodenominada dels Desconfiats, activa entre el 1700 i el 1703, va cantar en clau barroca les excellències del difunt Carles II Els seus membres s’inclinaren pel partit austríac durant la guerra de Successió, i potser per això la corporació va desaparèixer arran del triomf borbònic Una segona Acadèmia, sense nom especial, va començar a reunir-se el 1729 El 1752 aquest grup aconseguí la protecció del…
El creixement urbà i la política
Carros de Foment d’Obres i Construccions, “Ilustració Catalana”, 15-3-1908 AC / GS El trencament amb els vells procediments del caciquisme a la ciutat de Barcelona a partir del 1901 coincidí amb els anys de reconversió de les relacions econòmiques tradicionals i amb el procés de creixement i afirmació de la seva capitalitat El control de les institucions per les noves forces polítiques exigí processos d’adaptació i simbiosi entre les velles classes dominants que s’havien implicat en el joc partidista dinàstic i les recents generacions de polítics dels rengles republicans i regionalistes…
August
Anvers d’un denari romà d’argent amb l’efígie d’August (~25 aC)
© Fototeca.cat
Història
Primer emperador romà (27 aC-14 dC).
Fou adoptat pel seu oncle Gai Juli Cèsar com a fill l’any 44 aC i prengué el nom d’Octavi A la mort de Cèsar organitzà, amb Marc Antoni i Lèpid , el redreçament del partit cesarià Obtingué l’ajut del senat, mogut per Ciceró, que s’oposava a Antoni L’any 43 aC constituí el segon triumvirat amb Marc Antoni i Lèpid, la primera acció del qual fou d’eliminar l’oposició anticesariana per mitjà de proscripcions i de presentar batalla a Cassi i Brut, que foren vençuts i morts a Filipos el 42 aC Assolida la pau, els triumvirs es repartiren el territori romà, i Octavi rebé les províncies de Sicília i d…
ducat d’Atenes

Els ducats d’Atenes i Neopàtria en temps d’Alfons Frederic
© Fototeca.cat
Història
Territori de l’imperi llatí d’Orient a la Beòcia i a l’Àtica, establert com a senyoria el 1204 a favor del noble francès Ot I d’Atenes.
El seu nebot Guiu I d’Atenes obtingué de Lluís IX el títol ducal 1261 i fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d’Atenes, i aquest ho fou de Guillem II d’Atenes Mort sense fills 1308, el títol passà al seu cosí i germanastre Gualter I d’Atenes Aquest, enemistat amb Anna, senyora del despotat d’Arta, amb el sebastocràtor de Tessàlia i fins amb el basileu de Constantinoble, cercà l’ajuda de la companyia dels almogàvers, que es trobava aleshores als límits del ducat Contractats, els almogàvers s’installaren prop del golf de Làmia 1310, i, al servei de Gualter I, dugueren a terme una…
Joan Antoni Maians i Siscar
Història
Cristianisme
Historiografia catalana
Erudit.
Vida i obra Canonge de la catedral de Tortosa i després de València, la seva vida intellectual estigué marcada per la influència del seu germà Gregori , amb qui treballà en el camp de l’erudició i de la història Estudià les primeres lletres a València i ingressà a la universitat, on tingué com a mestres a JJ Lorga –en l’assignatura de llatí– i JB Berní –en la de filosofia antitomista– Abandonà els estudis el 1733 per acompanyar el seu germà Gregori a la cort, ja que acabava de ser nomenat bibliotecari reial A Madrid, estudià francès i començà a llegir llibres d’història amb anotacions L’…
, ,
Les escoles pictòriques de Tarragona
Art gòtic
Taula central, amb la Mare de Déu entronitzada, del retaule dels Goigs de la Mare de Déu de Cabassers Priorat, versemblantment una obra de joventut de Mateu Ortoneda SCRBM – CAymerich Tot i que es coneix l’activitat de Joan Mateu a Tarragona 1383-1414 i que es té notícia d’un retaule encarregat al pintor Nicolau Frecton per a l’església parroquial de la Selva del Camp, pel preu de 60 florins 1383, els dos grans pintors de l’escola tarragonina del primer internacional van ser Ramon de Mur i Mateu Ortoneda Els principals pintors barcelonins d’aquest període també treballaren per a les contrades…
Aspa

Aspa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Limita amb els termes segrianencs d’Artesa de Lleida i Lleida N i d’Alfés W, i amb els garriguencs del Cogul S i Castelldans E Es troba a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues, a la vall del riu de Set, que travessa el territori en direcció SE-NW, i en un paisatge ja propi de la plataforma garriguenca En el sector més septentrional del municipi s’ajunten les aigües de la coma o vall de Madrona amb les del riu de Set mentre que les de la riera de Vall de Melons ho fan a prop del mateix poble d’Aspa Les principals partides del terme són al N, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina