Resultats de la cerca
Es mostren 1965 resultats
Francesc Fontbona i de Vallescar

Francesc Fontbona i de Vallescar
© Arxiu personal F. Fontbona
Art
Historiador de l’art.
Llicenciat 1970 i doctorat 1987 en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en el coneixement de l’art català del període que va del Modernisme al Noucentisme i, a través dels seus estudis, ha definit el concepte de postmodernisme Ha publicat nombrosos estudis dedicats, entre d’altres, a Marià Pidelaserra, Antoni Vila i Arrufat, Joaquim Torres i García, Ramon Casas, Joan Miró, Pablo Ruiz Picasso, Josep Roca-Sastre, Josep Amat, Antoni Gaudí, Manolo Hugué, Carles Mani, Francesc Torras i Armengol i també a la crítica d’art Entre els seus llibres sobresurten La…
música de Montreal
Música
Música desenvolupada a Montreal (Canadà).
Fundada el 1642 per colonitzadors francesos, fou un important centre del comerç de pells Durant la primera època de la ciutat, l’escassa activitat musical es limitava als oficis religiosos i les cerimònies oficials Arran de la conquesta del Canadà pels anglesos 1759, les bandes militars contribuïren al desenvolupament musical de la ciutat i començaren a celebrar-se regularment concerts setmanals al Champs de Mars El primer músic d’una certa importància que visqué a Montreal fou Joseph Quesnel 1749-1809, autor de música de cambra d’origen francès que hi arribà durant la guerra d’…
Gérard Depardieu
Cinematografia
Actor cinematogràfic francès.
Biografia Abandonà l’escola a quinze anys i visqué una adolescència i primera joventut entre bohèmia i marginal Es traslladà a París i començà a actuar en el teatre Triomfà com a protagonista de Les valseuses 1973, de Bertrand Blier, i es convertí en un dels més actius i interessants actors europeus, amb prop de 200 títols És també un dels actors europeus no anglosaxons que més sovint ha actuat en produccions nord-americanes Entre els nombrosos premis amb què ha estat guardonat cal esmentar dos premis César del 1981 i el 1991 atorgats, respectivament, per Le dernier métro 1980, de François…
Les llengües en contacte
El contacte entre parlants de diferents llengües ha estat un fenomen molt comú al llarg de la història, i pot derivar en una gamma de resultats força extensa des de l’intercanvi en alguns casos de només unes quantes paraules, que es converteixen així en préstecs lingüístics, fins a la creació de llengües híbrides completament noves Els pidgins i els criolls són els productes lingüístics de dues o més llengües que s’han combinat, en un procés anomenat pidginització, per formar un nou codi, una lingua franca , que permet la comunicació entre parlants de llengües diferents Els…
Francolí
Gallinàcia pertanyent a la família dels fasiànids, amb 6 subspècies La que s’ha reportat aquí Francolinus francolinus , s’estén per Xipre, Síria, Israel, Jordània i des de la Turquia oriental a través d’Armènia i el N de l’Iraq fins al NE de l’Iran i les planúries de la mar Càspia meridional A Grècia era abans molt abundant, i va desaparèixer completament cap al segle XIX A Itàlia també nidificava a Sicília i, parcialment, a la península S’extingí a mitjan segle passat, i durant la dècada dels seixanta fou introduït amb èxit a la Toscana La història del francolí a casa nostra va lligada…
Cérvol i daina
Els cérvols Cervus elaphus , dels quals veiem un exemplar mascle a la fotografia, constitueixen els cèrvids més grans de la nostra fauna llur pes pot arribar als 200 kg en els mascles Habiten tota mena de boscos, preferentment aquells on hi ha clarianes Com la resta de cèrvids, muden cada any la seva cornamenta, que només ostenten els mascles Ramon Torres El cérvol i la daina es troben actualment a alguns indrets dels Països Catalans, com a conseqüència de repoblacions oficials i privades realitzades amb finalitat cinegètica En altres èpoques, van poblar els seus boscos en estat…
Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres
Economia
Institució fundada a Barcelona el 1940, amb el propòsit de fomentar la investigació, l’estudi i la divulgació de les ciències econòmiques i financeres i llurs afins, així com la col·laboració i assessorament als organismes oficials i entitats públiques en les matèries pròpies de la seva especialitat.
El 1958 foren aprovats els estatuts actuals Consta de 40 acadèmics numeraris, 7 supernumeraris, 1 d’honor i 44 corresponents És dividida en quatre seccions A més d’altres publicacions, edita els Anales , que recullen les aportacions acadèmiques en cada curs
exèrcit
L’exèrcit català, en un mural gòtic (fi del segle XIII) del Palau Reial Major de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Militar
Conjunt de les forces armades d’un estat.
Hom en pot enfocar la història des del punt de vista tècnic de l’armament, de l’art de la guerra estratègia, tàctica, batalles, de les relacions entre organització militar i organització social, de la influència de l’exèrcit en l’estat militarisme, pretorianisme, servei militar, guerra o bé de la seva influència en la història general De fet, la història d’un exèrcit es confon amb la de l’estat corresponent No hi ha exèrcit que no depengui d’un estat o sobirà, ni estat o sobirà mancat d’exèrcit, perquè la possessió de forces armades és condició de tota sobirania, del grau de cohesió de la…
Informàtica 2010
Electrònica i informàtica
L’any 2010, tot i l’habitual creixement en potència i nuclis dels microprocessadors, va tenir com a gran novetat l’estabilització del nou mercat dels sistemes operatius per a telèfons intelligents Smartphones, l’eclosió final de les noves tauletes electròniques gràcies al ressò assolit per l’iPad d’Apple, algunes conseqüències fins ara inesperades en l’àmbit social com la publicació que ha fet Wikileaks de secrets oficials diplomàtics i militars i, també, l’aparició del primer sistema de jocs informatitzats que funciona sense comandament físic el Kinect de Microsoft Nous…
Arnau Descolomer, prevere del capítol de Girona (1384-1389)
El 4 de juliol de 1384, les Corts Generals reunides a Fraga nomenaren tres nous diputats i confirmaren els poders donats a començament d’any a l’administrador de la Diputació diputat eclesiàstic Arnau Descolomer Mas Colomer, Amer – Santa Coloma de Queralt 1410, prevere del Capítol de Girona diputat militar Guillem d’Argentona, cavaller diputat reial Pere Terré, doctor en lleis, ciutadà de Barcelona administrador de la Diputació Jaume Nicolau Arnau Descolomer, el diputat eclesiàstic, era batxiller en decrets i prevere beneficiat del Capítol de Girona des del 1377, un càrrec una mica inferior…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina