Resultats de la cerca

Situació Les restes d’aquest vilatge es troben al nord de les Pallargues Mapa 34-14 361 Situació 31TCG509273 Des del poble de les Pallargues cal prendre una pista en direcció nord Al cap de 2 km, vora el terme del municipi de Torrefeta, en una elevació que domina des del sud la vall presidida per Florejacs, es troben les restes del jaciment medieval que, segons el propietari de l’indret, Joan Valls i Ferran, podria correspondre al vilatge de Montfaise Nucli urbà A la part superior de l’indret es conserva encara part del tossalet on era l’antic poblat, la meitat meridional del qual ha estat…

Situació Vista de la tomba superior d’aquesta necròpoli, amb els encaixos per a posar-hi la llosa que la cobria ECSA-JI Rodríguez Els enterraments excavats a la roca que constitueixen aquesta necròpoli se situen damunt de l’embassament del Secà d’Utxesa, davant de la partida de terres del Salouet És al final de la terrassa de les terres de secà i damunt d’un vessant que s’acaba amb les terres planes, ara colgades sota les aigües de l’embassament Mapa 32-15 388 Situació 31TBF949978 Des de Torres de Segre, cal agafar la carretera que va cap a Carrassumada Passat el cementiri del…

Mapa de l’estructuració del territori de la ciutat de Bàrcino a l’antiguitat tardana, amb indicació del cadastre augustal i les carrerades d’època tardana JM Palet En època augustiana, la fundació de Barcino comportà una sèrie de canvis estructurals en el territori, dels quals destaca principalment la construcció d’una centuriació i la reorganització general de la xarxa viària del Pla L’articulació de la ciutat amb el territori indica que aquests es planificaren conjuntament en aquest primer moment fundacional Aquesta estructuració sembla que es manté en gran part durant el Baix Imperi, i no…

Pàmpol pudent Stromateus fiatola , de morfologia inconfusible per la forma romboidal del cos i la forca tan pronunciada de l’aleta caudal, és l’únic estromatèid de les nostres aigües Pelàgic i bon nedador, forma grans moles a les aigües lliures de la plataforma litoral, on s’alimenta de zooplàncton i meduses Domènec Lloris Els estromatèids tenen el cos bastant alt i comprimit, cobert d’escates petites i cicloides fora de la regió cefàlica i amb una línia lateral que segueix el mateix traçat del perfil dorsal El cap és alt i de perfil cònic, amb un rostre camús i curt, i els ulls que hi…

La mallerenga blava Parus caeruleus és fàcil de veure en arbredes i tota mena de boscos, i també en jardins És inconfusible pel color blau de les ales, la cua i el capell i pel dibuix general del plomatge, És més petita que la mallerenga carbonera ateny 11,5 cm, amb la qual podria confondre’s de lluny La femella és semblant al mascle Noteu, a la fotografia, l’anella que porta a la pota, que li ha estat posada dins d’una campanya d’anellatge d’ocells, a les Balears Jesús R Jurado La mallerenga blava és sedentària i nidificant comuna a la major part dels Països Catalans, excepte les Balears…

Àrea de nidificació de la mallerenga emplomallada Parus cristatus als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie sedentària i nidificant comuna però no abundant, a la majoria de boscos dels Països Catalans No se la troba ni a les Balears ni a la franja costanera i més meridional del País Valencià Tampoc no se la troba a les seques planes de la Depressió de l’Ebre, l’Empordà, el S del Principat i la terra baixa de la Catalunya Nord A mesura que anem cap al S, es va fent cada cop més local i escassa A la tardor i a l’hivern, és una espècie divagant, amb petits moviments d’àmbit local…

Àrea de nidificació del roquerol Ptyonoprogne rupestris als Països Catalans Maber, original dels autors El factor que explica la distribució del roquerol és el seu lligam envers els hàbitats rocallosos de qualsevol mena En conseqüència, el trobarem a gairebé totes les comarques accidentades dels Països Catalans Els buits corresponen a les comarques de relleus suaus, tant de l’interior cas de la Depressió de l’Ebre i alguns sectors de la Catalunya central i el migjorn valencià com de la terra baixa litoral, llevat dels trams costaners més abruptes com ara la Costa Brava, el Garraf o la…

Originària dels tròpics americans, és cultivada als jardins europeus per fer gespes, especialment a les zones litorals temperades, a causa de la seva tolerància a la salinitat Actualment es considera naturalitzada a les regions càlides d’Europa

Bé que en certs casos el seu origen pot ésser conseqüència d’un procés parallel al dels canyons continentals congosts, en un moment de regressió marina i d’emersió de la plataforma continental, hom creu que el seu origen pot ésser estretament relacionat amb els corrents de terbolesa A la Catalunya oriental, aquests accidents eren ben coneguts pels pescadors, que els anomenaven recs el rec de Blanes, de Llafranc, del Cap de Creus