Resultats de la cerca

Aquest castell presideix el poble de les Pallargues La primera referència d’aquesta fortalesa es remunta al 1040, quan en la segona consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell es confirma la possessió per part de l’església d’Urgell del castell de Guissona, dins el terme del qual hi havia, entre d’altres, el castellum Espalargi Diversos documents del segle XI esmenten el castell de les Pallargues L’any 1061 Bernat, bisbe d’Urgell, donà a la canònica de Solsona i als seus canonges els alous que tenia al terme del castell de les Pallargues, a diversos llocs El 1315 era senyor de les…

Situació Façana de ponent de l’església de Sant Pere del Vilar, que en els seus orígens fou un priorat de la Grassa ECSA - A Roura És situada a l’oest del poble de Clairà, a la riba esquerra de l’Aglí, a uns 2 km de Clairà vers l’antic lloc de Peracalç Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 45” N - Long 2° 55’ 54,6” E Per arribar-hi, cal prendre la carretera que comença prop del dipòsit d’aigua de la població PP Història El lloc del Vilar i la seva església són esmentats per primera vegada l’any 951, en la butlla per la qual el papa Agapet II confirmà al monestir de Santa Maria de la…

Vista de conjunt de la imatge J M Melció A la collecció particular de la família Vayreda, d’Olot, es conserva una imatge de la Mare de Déu, la qual constitueix un dels exemplars més antics de la Garrotxa A desgrat que no es coneix amb exactitud el lloc on era venerada, hom sap amb certesa que és dels voltants d’Olot Anteriorment, havia format part de la collecció particular de l’escultor Martí Casadevall, d’on passà als actuals propietaris És una talla de fusta policromada, la qual fa 65 cm d’alçada El conjunt és format per la Mare de Déu, asseguda i amb el Fill, també assegut, al centre de…

S’empra aquest terme per a designar també les recopilacions miscellànies que apleguen diferents gèneres musicals dels repertoris eclesiàstic i profà Els primers cançoners que es coneixen pertanyen a la lírica trobadoresca del segle XIII, i durant el segle següent feren la seva aparició els primers cançoners polifònics de repertori tant religiós com profà Malgrat que a partir del segle XV hom tendí a reunir la polifonia eclesiàstica en llibres de cor i la polifonia profana en cançoners, al llarg del segle XVI encara hi ha cançoners miscellanis en els quals les misses i els motets en llatí…

Generalment utilitza la llengua castellana i és de caràcter profà, tot i que a partir del segle XVI començaren a ser freqüents els de temàtica religiosa A l’origen es tractava d’una cançó breu, sovint d’arrel popular, utilitzada com a tornada o refrany i alternada amb una o diverses estrofes o cobles Amb el temps el terme començà a designar la composició sencera, molt freqüentment tractada polifònicament, i esdevingué el principal gènere musical del Renaixement ibèric Les colleccions més importants de villancicos polifònics a tres i quatre veus es troben en el Cancionero Musical de Palacio i…

En general, durant el seu període de vigència, qualsevol text poètic musicat de caràcter profà fou anomenat madrigal Els textos són usualment de caràcter amorós i es caracteritzen per estar formats per una sola estrofa i per la rima lliure que alterna versos heptasíllabs i hendecasíllabs En realitat, sota el terme madrigal tingueren cabuda molts tipus poètics diferents, des dels sonets i les canzone fins als poemes narratius en ottava rima Una de les grans virtuts del madrigal és que se sabé beneficiar de textos de gran altura literària Petrarca, Sanazzaro, Ariosto, Tasso i altres Aquesta és…

En la partitura, conjunt o cadascun dels signes que indiquen aquesta combinació Actualment, en els instruments de corda amb mànec violí, guitarra, llaüt la digitació sol indicar-se amb xifres aràbigues de l’1 al 4 començant per l’índex El polze, que fa de pinça amb la resta, no hi intervé de manera directa En els sistemes de notació antics tabulatura , basats en la representació gràfica de les cordes de l’instrument amb una indicació numèrica del trast on calia prémer amb el dits, rarament s’usaren indicacions de digitació En els instruments de tecla piano, orgue, clavicordi, clavicèmbal la…

Vida i obra Noucentista i preceptista del Noucentisme A 14 anys publicà algun dibuix a  En Patufet Treballà a l’acadèmia Galí del 1907 al 1911 Eugeni d’Ors li confià 1911 la direcció plàstica de l’ Almanac dels Noucentistes , i, des de la mateixa data, collaborà com a illustrador al Papitu i ingressà al grup de Les Arts i els Artistes Fou un dels fundadors de la revista Picarol 1912, i el 1913 feu la primera exposició personal de pintura, a les Galeries Dalmau També collaborà a  La Revista El 1915 feu la primera de ceràmica, en collaboració amb Quer Viatjà a Itàlia 1916-17, i…

Hi ha molt poca informació sobre aquesta empresa que, en el moment de la seva constitució, va ser important tant pels recursos aportats com per la maquinària que va incorporar, i després per la seva llarga activitat La data de constitució de la societat anònima és del 22 d’abril de 1855, però l’autorització reial no va venir fins tres anys més tard, el 1857 L’empresa devia ser continuació de Sotorra i Companyia En tot cas, és Pere Sotorra el qui dóna la cara a l’hora de la seva fundació, amb un capital d’un milió de rals, o 50 000 duros, tot i que només se’n desemborsaren 700 000 El seu…

Els seus orígens se situen a les illes Ryukyu Japó durant el segle XIX Es desenvolupà a partir del kenpo i les arts marcials xineses A la dècada dels anys vint del segle XX s’introduí la seva pràctica al Japó de la mà de les exhibicions realitzades pel mestre Gichin Funakoshi, considerat el pare del karate modern El 1961 es fundà la Federació Mundial de Karate WKF, que organitzà el primer Campionat Mundial el 1970 a Tòquio El 1963 es creà la Federació Europea de Karate EKF El 2000 el karate esdevingué modalitat olímpica coincidint amb la disputa dels Jocs de Sydney El nivell de coneixements d…