Resultats de la cerca
Es mostren 1442 resultats
La diversitat arquitectònica dels Bassegoda
D’ençà del 1855, data del títol de Mestre d’Obres de Pere Bassegoda i Mateu 1817-1908, la família ha tingut un seguit d’arquitectes que han deixat bon nombre de construccions importants, especialment en els períodes de l’eclecticisme, el Modernisme i el Noucentisme Els arquitectes que treballaren en aquests períodes foren Joaquim 1854-1938 i Bonaventura Bassegoda i Amigó 1862-1940, nebots de Pere, el qual fins al 1891 va ser un constructor, amb gran experiència com a contractista i dissenyador, d’edificis de ponderat eclecticisme entre els quals sobresurten la Casa Josep Añés al carrer…
De la gran esperança a la gran ensulsiada
El primer volum d’aquesta Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans cobreix un període de molts milers d’anys Els tres següents, dedicats a l’edat mitjana, estudien cadascun uns quants segles El cinquè i el sisè, un segle cada un El setè, mig segle El vuitè, uns tres decennis El desè i l’onzè comprenen un període d’uns vint anys cadascun Aquest volum novè és el que abasta un període més breu pràcticament, només vuit anys els que van de l’abril del 1931 al mateix mes del 1939 I amb raó, perquè ni abans ni després no han passat en tan poc temps tantes coses que hagin marcat tan…
Castellví de Rosanes

Castellví de Rosanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, al sector més septentrional de les muntanyes d’Ordal, fins a l’Anoia i fins prop del Llobregat.
Situació i presentació És separat del Llobregat pel terme de Martorell al N, i de Sant Andreu de la Barca, a llevant, la partió amb el qual passa per l’esperó dels Tres Termes divisòria també amb Martorell, per la costa de la Dama 211 m, pel Pi Tallat 256 m i pel turó de les Ànimes 216 m El límit meridional amb el municipi de Corbera de Llobregat passa per la serra de Santa Magdalena on hi ha el puig de la Creu de l’Aragall, de 549 m, i pel coll de Canals entre altituds de 572 i 583 m A ponent, la divisòria amb Gelida de la comarca de l’Alt Penedès coincideix amb un antic camí que passa vora…
Basílica de la Neàpolis d’Empúries (Castelló d’Empúries)
La basílica Vista del sector meridional de la Neàpolis ocupat per l’església i el cementiri de l’antiguitat tardana X Aquilué El sector on es bastí aquesta petita església —probablement a la darreria del segle IV o als primers anys del segle V— que acabà essent el nucli central d’un gran cementiri havia estat, fins al segon terç del segle I, un barri residencial a tocarde la mar i el port de la ciutat i, una mica abans, l’espai principal de la ciutat grega d’Empòrion, d’origen foceu La forta crisi econòmica, demogràfica i d’identitat va dur els habitants del lloc a cercar un patró urbà…
Els Vilumara, a Barcelona
Ramon Vilumara, el marit de “La Fabricanta” La família Vilumara Els Vilumara o Vilomara, com es deien abans, poden presentar una cronologia en la qual els membres d’aquesta família treballen la seda durant tres-cents anys Primer com a mestres velers i després com a industrials Domènec Vilomara era mestre veler a Barcelona el 1693 Està enterrat a la seu barcelonina Un altre Domènec Vilomara el succeirà fins el 1723 Els seus fills, Jacint i Antoni Vilomara i Carrió, ompliran la resta del segle XVIII Jacint Vilomara actuà d’ examinador del Gremi de Velers 1746-51, l’encarregat de comprovar les…
Sociologia 2016
Sociologia
El turisme a Barcelona L’èxit turístic d’una ciutat també és una expressió de la seva capacitat d’atracció en molts altres àmbits, com és l’auge del comerç de les botigues de luxe, especialment al passeig de Gràcia © Oh-Barcelonacom L’increment del nombre de turistes presenta molts aspectes beneficiosos, però també comporta una certa saturació en alguns barris de la capital i en algunes poblacions de la costa on ha generat tensions i conflictes entre hostes i residents Catalunya es manté com la principal destinació turística de l’Estat espanyol amb el 25,3% del total seguida de les Illes…
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (1869) per F.
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Periodisme
Teatre
Política
Poeta, autor teatral, novel·lista, narrador, historiador, memorialista, traductor i periodista.
Vida Fill d’un metge d’ideologia liberal avançada, que morí quan ell era infant Obtingué el grau de batxiller en dret 1844 a la Universitat de Barcelona, però no continuà els estudis i es dedicà a la literatura i al periodisme Aquesta decisió i la seva ideologia política provocaren la ruptura amb la seva mare, que el desheretà S’havia proposat imposar-se com a escriptor i desplegà una intensa i diversificada activitat literària i periodística S’inicià en la literatura escrivint drames històrics, segons el corrent romàntic de l’època representat per Jaume Tió i Noè i Antoni de Bofarull L’any…
, , ,
Canet de Mar
Panoràmica de la vila de Canet de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme que s’estén pel sector costaner situat entre Arenys de Mar i Sant Pol.
Situació i presentació Limita també amb Arenys de Munt W, Sant Iscle de Vallalta N i Sant Cebrià de Vallalta E Situat als vessants marítims dels darrers contraforts del massís de Montnegre, la serra de Pedracastell, de 312 m d’altitud, separa el territori de la Vallalta terme de Sant Iscle, del qual Canet formà part fins al segle XVI Alguns petits torrents solquen el territori de Valldemaria, al límit amb Arenys de Mar, d’en Misser i de Martra, el qual limita amb Sant Pol La platja és llarga i sorrenca El municipi comprèn la vila de Canet, cap administratiu, barris d’estiueig, l’antiga casa…
Les valls de Ripoll, Camprodon i Ribes
Art romànic
Les valls de Ripoll i Camprodon fins a la incorporació al casal de Barcelona 1111 A partir d’Oliba Cabreta, el Ripollès restà vinculat als comtes de Besalú i no eixí del seu domini fins que, amb la mort del darrer comte, Bernat III, l’any 1111 els estats d’aquest pervingueren al seu sogre el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, en virtut d’un pacte que havien realitzat tots dos, segons el qual si un d’ells dos moria sense fills els seus estats serien heretats per l’altre És a dir, que a partir del dit any 1111 el Ripollès, a l’ensems que el comtat de Besalú, passà a integrar-se als dominis…
Les joguines
La construcció artesanal de joguines És innegable l’existència d’una cultura infantil, àmplia i ancestral, tradicionalment lligada als paràmetres històrics, socials, econòmics i culturals que li ha anat marcant l’anomenada cultura dels adults Aquesta cultura infantil ha anat generant al llarg dels segles un patrimoni propi, especialment manifestat i expressat en tot allò que fa referència al món lúdic Del conjunt d’elements que integren aquesta cultura, en destaca el seu patrimoni material, del qual són una part molt important les joguines, especialment les de construcció artesanal Les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina