Resultats de la cerca

Era el cinquè terreny de joc de la història del club blaugrana El recinte era situat al carrer de la Indústria, l’actual carrer de París, entre els carrers d’Urgell i de Villarroel, i arribava per la part nord fins al carrer de Londres i per la sud, fins al carrer de Còrsega El camp fou considerat el millor de Catalunya en el seu moment i la seva construcció fou possible gràcies a l’obstinació de Joan Gamper, que després de salvar l’entitat el 1908 trobà el terreny ideal perquè el Barça tingués un estadi de primera categoria Inicialment tenia una capacitat per a 1500 persones, xifra que…

Nascut en el si d’una família de músics, començà a estudiar violí essent encara infant, i de molt jove s’interessà per la música tradicional del seu país El 1917 es doctorà en dret i començà a treballar en aquesta especialitat, però dos anys després formà un trio de cordes i decidí anar a les aleshores Índies Orientals holandeses per oferir concerts i impartir conferències Durant aquesta gira per Java i Sumatra descobrí la música de gamelan i n’emprengué l’estudi des de la perspectiva etnomusicològica Del 1930 al 1934, per encàrrec del govern i mitjançant diversos treballs de camp per l’…

Pretenia incorporar sectors conservadors al republicanisme El signants del manifest fundacional foren Felip de Solà i Cañizares, Andreu Sanahuja, Gonçal de Reparaz, J Martorell i Josep de Ros En les eleccions municipals de 1931 Solà fou escollit regidor per Barcelona i Francesc Costa per Lleida en coalicions republicanosocialistes Al mes següent, una Junta General Extraordinària 11/V/1931 del Consell central aplegà G de Reparaz, Salvador Lluc Sobiranas, Josep M Marquès, A Sanahuja, F de Solà, Josep M Portes, Antoni Jaumeandreu, Josep M Catasús, Rafael García Fando, Marià Heuras,…

Al final del segle XIX, Mataró ja era el centre de la industria del gènere de punt La dotzena llarga de fabricants que hi havia importaven la seva maquinària principalment d’Alemanya Un alemany, Gustau Gnauk, va crear a la fi de segle una fàbrica de màquines de gènere de punt a Mataró  El Mercurio , 1924 Narcís Colomer, un fabricant que havia co-mençatel 1880, va demanar a l’empresa proveïdora alemanya que li muntés les màquines que havia comprat El 1885 es presentà a Mataró Gustau Gnauck, que va fer la feina encarregada El 1890, Gustau Gnauck va tomar per que-dar-s’hi I va crear una petita…

Fou ocupada pels romans quan volgueren ampliar llur domini dellà el riu Betis, i fou zona de fricció amb els lusitans

Aquests adductes són anàlegs als que forma la urea adductes d’urea, amb la diferència que el canal interior té un diàmetre més gran 7Å, la qual cosa permet la fixació de molècules voluminoses, com parafines ramificades Tenen aplicació en processos de separació

Dins aquest context es classifica les terres rares en terres cèriques lantà , ceri , praseodimi , neodimi , prometi  i samari , terres tèrbiques europi , gadolini , terbi i disprosi i terres ítriques holmi , erbi , tuli , iterbi  i luteci el nom d’aquest darrer subgrup prové de la similitud de les propietats dels elements que el constitueixen amb les de l’itri Els metalls de les terres rares són malleables i dúctils, i, generalment, també són reactius quan se’ls sotmet a temperatures elevades o es divideixen finament Són algunes de les primeres matèries estratègiques en l’…

El mal perforant bucal és una afecció rara, no sifilítica, caracteritzada per la caiguda de les dents, la reabsorció del cantell alveolar i la perforació palatina causada per una neuràlgia del trigemin El mal perforant plantar és un trastorn tròfic que apareix en algunes afeccions nervioses i medullars i en la diabetis es caraceritza per la formació d’un enduriment a la planta del peu seguida d’ulceració serosanguinolenta, inflamació de les bosses seroses i sinovials i necrosi dels ossos pròxims

Va ésser aplicada als annals o, més pròpiament almenys per als cronicons catalans, a aquells texts que tenen una estructura semblant als annals, però amb text corresponent a cada data més detallat que una simple nota annalística i menys extens que una anotació de dietari Exemples d’aquest tipus mitjà i intermedi són la Chronica de Joan de Bíclarum que historia del 567 al 592 i la Crònica del Racional , del municipi barceloní amb anotacions des del 1311 fins al 1417, ambdues en llatí En realitat, hi ha texts com el Cronicó valencià i el Barcinonense IV o de Mascaró que presenten, en els…