Resultats de la cerca

L’anotació tenia per objecte, no solament la constància històrica de l’esdeveniment, sinó l’enregistrament de tots els seus detalls per a consulta dels antecedents quan tornava a presentar-se un fet semblant Era contingut en set volums, els dos primers dels quals i els primers folis del tercer s’han perdut S'iniciava el 1383, i acaba el 1719 La part actualment conservada comença el 1424 Entre els seus redactors es destaquen pel seu valor literari Gabriel Canyelles 1423-35 i Joan Maians 1461-92 Totes les anotacions són en català, llevat de les del 1719, que són en castellà Ha estat editat en…

La reflexió sobre el llenguatge és tan antiga com la filosofia mateixa Plató veia en el llenguatge una eina que podia ser utilitzada sofísticament o bé com a recerca de la veritat En aquest sentit es pot dir que en els diàlegs de Plató hi ha el llenguatge de Sòcrates, recerca de veritat, i el llenguatge dels sofistes, retòrica buida La filosofia del llenguatge és anomenada com a tal a partir del s XX En gran part la filosofia del s XX fa fonamentalment crítica del llenguatge o anàlisi del llenguatge Les doctrines contemporànies que s’han ocupat del llenguatge es poden caracteritzar a partir…

Hom pot distingir-hi, en poesia, quatre períodes El primer és el dels bards primitius o Cynfeirdd Aneinin, Taliesin, Myrddin, organitzats en una mena de gremis i que ocupaven llocs d’honor a la taula de les corts feudals Seguí el període dels poetes medievals o Gogynfeirdd segles XI-XIV d’estricta disciplina bàrdica, restaven al servei de les famílies principesques Escrivien poesies elegíaques, religioses i amatòries i eren bards professionals, com els grans poetes Cynddelw i Gwalchmai, o prínceps, com Owain Cyfeilog i Hywel ab Owain En constitueixen el tercer període els Cywyddwyr segles XIV…

Fou un dels estudiosos estrangers de l’època que millor comprengueren la realitat cultural catalana La prestigiosa publicació que fundà, la Revue Hispanique 1894-1933, explicità, ja en el seu primer exemplar, que se centrava en l’estudi de les llengües, les literatures i les històries de les terres castellanes, catalanes i portugueses Fou la primera revista erudita no catalana que acceptà articles escrits en català i entre els seus collaboradors destacats hi figuraren J Miret i Sans, E Moliné Brasés, RD Perés, J Givanel i J Massó i Torrents Amb aquest darrer, Foulché hi mantingué…

Feu estudis a la Universitat de Barcelona i fou catedràtic a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres al llarg de trenta anys La seva tesi doctoral, El Alto Ampurdán 1963, que encara avui és una obra de referència, li valgué una merescuda reputació com a geògraf Collaborà en la Geografia de Catalunya 1964, dirigida per Lluís Solé i Sabarís, i en altres iniciatives de caràcter geogràfic També és autor de diferents estudis sobre els límits de l’Empordà i d’un seguit de monografies sobre la geografia urbana de Figueres, Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador Els seus estudis més específicament…

Fou catedràtic d’història d’Espanya de la Universitat de La Laguna des del 1926 fins a la seva jubilació l’any 1968 i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica a partir del 1966 Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i lletres l’any 1925 Residí uns quants anys a Lleida, on fundà l’Ateneu Durant la dècada de 1930-40, intervingué activament en la polèmica que mantingueren J Vicens i Vives i A Rovira i Virgili sobre la figura de Ferran II, a favor del primer Participà en el debat historiogràfic de l’evolució de Catalunya durant el s XV, amb la seva…

Fill del cavaller de l’orde de Santiago Antoni de Valcárcel Pérez Pastor i de María Isabel Pío de Saboya, marquesa de Castelrodrigo i gran d’Espanya, fou comte de Lumiares –un títol annex al fill primogènit del marquesat de Castelrodrigo– Fou un dels pioners de la numismàtica espanyola, tema sobre el qual publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España hasta hoy no publicados 1773, obra en què presentà el monetari romà que havia anat colleccionant Un any després inicià un dels seus sovintejats recorreguts per terres valencianes a la recerca d’inscripcions llatines, i…

Vida Considerat un dels membres més destacats d’una família de músics alemanys establerta a Londres, hi arribà de ben jove i es formà al piano amb Schröter i M Clementi A l’edat de deu anys recorregué diverses ciutats europees oferint concerts, i fou un reputat virtuós del piano Compongué gran quantitat d’obres instrumentals, sonates per a piano, música de cambra i concerts També fou autor d’obres d’un marcat caràcter pedagògic per a piano, entre les quals destaquen Studio per il pianoforte 1804-10 i 100 Progressive Studies 1847 Fundà, així mateix, una empresa de comerç editorial…

Les poques dades fefaents sobre la seva vida indiquen que estudià piano a Perpinyà Després es traslladà a París, i fou admès al conservatori d’aquesta ciutat, on estudià amb A Marmontel posteriorment, però, abandonà el centre i començà a sovintejar els ambients bohemis de cafès com el Guerbois, on fou membre de l’anomenat grup de Batignolles , o el Cafè de Bade, entre d’altres També participà en les vetllades del saló de Nina Callias -de nom Marie-Anne Gaillard de Villard-, on acudien destacats artistes contemporanis Molt conegut en els locals del Barri Llatí de París, Cabaner,…

Estudià al Conservatori de Madrid, on es graduà el 1920 Més tard amplià coneixements amb M Tournier arpa i E Tools composició a París, gràcies a una beca concedida per la Diputació de Guipúscoa Debutà a la capital francesa l’any 1925 i, després de tornar a Espanya per fer el servei militar, emigrà a Amèrica, on començà veritablement la seva carrera de concertista A la dècada dels trenta feu nombroses aparicions com a solista en diferents orquestres dels EUA, Cuba i Mèxic Contribuí de manera decisiva en la recuperació de composicions per a arpa, principalment del segle XVIII i d’autors com…