Resultats de la cerca
Es mostren 2427 resultats
conte
Literatura
Narració, generalment breu, d’un fet o d’una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc.
Originàriament és una antiquíssima forma de literatura popular de transmissió oral, la qual continua viva en les societats modernes Reelaborat per autors com Perrault, els germans Grimm i Andersen, el conte folklòric, destinat avui sobretot a un públic infantil rondalla, és el rerefons millenari del conte modern, que n'ha heretat una vaga consideració de relat fantàstic emparentat amb la faula A la Itàlia del segle XIV, amb el Decamerone de Boccaccio, sorgí una nova idea de conte, la novella , narració de caràcter realista que resumia en una anècdota curta una història divertida amb moral La…
Els set cims del món. 1982-1995
L’excursionisme és un producte de les revolucions liberals i romàntiques del segle XIX Els nous mitjans tècnics, per exemple les màscares d’oxigen, i els materials més moderns faran possible les seves diverses variants l’escalada, l’espeleologia, les marxes de regularitat, el senderisme, l’acampada a alta muntanya, el ràfting, l’esquí Els excursionistes poden esdevenir fàcilment naturalistes, etnòlegs, cartògrafs, historiadors o filòlegs, amateurs Els sostres del món L’excursionisme català En l’excursionisme català conflueixen com a mínim tres factors En primer lloc, l’interès…
Abscés ano-rectal
Patologia humana
Definició És anomenada abscés ano-rectal una lesió infecciosa caracteritzada per la formació d’una cavitat anormal als teixits pròxims al conducte anal o al recte —és a dir, la darrera porció de l’intestí gros—, l’interior del qual s’omple de secrecions purulentes, que es troba separada dels teixits sans propers per una capa de teixit més compacte La majoria dels abscessos ano-rectals es manifesten amb molèsties locals com ara dolor, envermelliment i inflamació de la zona Tanmateix, però, en alguns casos només es presenten símptomes de tipus general com febre i decandiment Els abscessos ano-…
Intercanvi de gasos (difusió alvèolo-capil·lar)
Fisiologia humana
El procés fonamental que té lloc als pulmons és l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang, o difusió alvèolo-capillar , que consisteix en el pas d’O 2 de l’aire a la sang capillar, i de CO 2 en sentit contrari Aquest procés té lloc gràcies a un mecanisme de difusió passiva dels gasos, que tendeix a igualar llur concentració a ambdós costats de la membrana alvèolo-capillar L’intercanvi de gasos als pulmons es produeix de la mateixa manera que la difusió de gasos a través d’una membrana qualsevol Experimentalment s’ha comprovat que en aquest procés influeixen una sèrie de factors que depenen…
Sang

Hematies a l'interior d'una artèria |
Pixabay (CC BY-SA 4.0)
La sang és el líquid de color vermellós que circula per l’interior de l’aparell càrdio-vascular i ateny tots els òrgans i els teixits del cos De fet, els diversos elements que constitueixen la sang, en conjunt, formen un veritable òrgan, bé que per poder complir la funció que els correspon es troben repartits per tot l’organisme Així, com que les malalties específiques de la sang poden ocasionar trastorns molt diversos en tot el cos, hi ha una especialitat mèdica destinada al coneixement d’aquestes alteracions, l’ hematologia , denominació que procedeix del terme grec aima , que fa referència…
El que cal saber de la miopia
Patologia humana
La miopia és un defecte de la retracció ocular que es manifesta amb una visió borrosa dels objectes situats a distància de l’ull, sense alteració de la visió propera Habitualment, la miopia és deguda al fet que la grandària de l’ull és superior al que hom considera normal, de manera que els raigs lluminosos procedents dels objectes llunyans són enfocats davant la retina, la capa sensorial del globus ocular, i no poden ésser percebuts amb nitidesa L’origen de la miopia sol ésser una alteració hereditària, perquè la grandària de l’ull és determinada genèticament Això no obstant, en el…
Impuls nerviós
Fisiologia humana
La neurona o cèllula nerviosa és una cèllula especialitzada capaç de generar una informació i transmetre-la d’un punt a un altre de l’organisme Un impuls nerviós mediatitza la informació, el qual és degut a una sèrie de canvis físics i químics en la superfície i l’interior de la cèllula Una característica especial de la neurona és que entre l’interior i l’exterior de la cèllula hi ha sempre una diferència de concentració d’ions positius i ions negatius Quan la cèllula es troba en repòs, és a dir, quan no transmet un impuls, al seu exterior hi ha una concentració de sodi superior, i a l’…
Dermatitis seborreica i caspa
Patologia humana
Definició La dermatitis seborreica és una inflamació de la pell que origina descamació i, de vegades, un envermelliment de l’àrea afectada Es localitza en àrees del cos on hi ha una secreció sebàcia més elevada, com el cuir cabellut, els plecs de pell entre el nas i els llavis, les celles, darrere les orelles, i en les zones piloses del pit La caspa és una forma lleu de la dermatitis seborreica, molt habitual, que provoca una descamació de la pell del cuir cabellut Causes La causa d’aquesta alteració és desconeguda Tanmateix, s’ha comprovat que hi ha una predisposició individual a patir la…
espai
Economia
Geografia
Suport de les relacions entre els sistemes físic i humà, objecte de la geografia i d’una branca de l’economia.
L’espai geogràfic és fet i evoluciona a partir dels conjunts de relacions, però sempre dins la superfície de la Terra és canviant i diferenciat i la seva forma exterior és el paisatge Antigament els geògrafs reduïen l’estudi de l’espai a l'ecumene, però actualment hom eixampla aquest estudi a tot l’espai accessible a l’home, que és tota la superfície de la Terra Cada punt de l’espai pot ésser localitzat mitjançant les coordenades, l’altitud i l’emplaçament, i el que importa és la seva situació respecte al conjunt on s’inscriu i amb el qual es relaciona la posició, que és canviant Els fets…
Ramón Menéndez Pidal
Historiografia catalana
Historiador i filòleg.
Deixeble de Marcelino Menéndez y Pelayo, fou catedràtic de la Universitat de Madrid 1899 i director del Centro de Estudios Históricos 1910 La seva visió del passat hispànic, en els seus trets bàsics, ha constituït el discurs dominant de la historiografia espanyola de bona part del segle XX Aquesta concepció –establerta ja en La España del Cid 1929, ed revisada del 1939, però desenvolupada en la monumental Historia de España 1947 que dirigí– es fonamenta en la pretesa existència d’uns factors unitaris en el període visigòtic on, segons ell, s’acompleix l’ideal unitari que es voldrà restituir…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina