Resultats de la cerca
Es mostren 10935 resultats
Ramon de Penyafort
Estàtua sepulcral de Ramon de Penyafort a la capella del sant a la Catedral de Barcelona (segle XIV)
© Arxiu Fototeca.cat
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic i canonista.
Fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina El 1204 era clergue i scriptor de la catedral de Barcelona Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat 1217-22 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu, però renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde de sant Domènec, congregació que conegué a Bolonya Després d’uns quants anys de silenci documental, que esmerçà en l’estudi i en la redacció d’alguns tractats, com la Summa de casibus poenitentiae o glosses al Decret de Gracià, acompanyà el legat…
Antoni Ramis i Ramis
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Germà i gendre de Joan Ramis Com a jurista, aconseguí el doctorat en ambdós drets a la Universitat Literària de Mallorca, l’octubre del 1793 Professionalment, es dedicà al món de la judicatura i arribà a ser nomenat assessor de la batllia, l’abril del 1802 Fou acadèmic corresponent de la RAH des del desembre del 1819 i soci corresponent de la Reial Societat Econòmica de Mallorca els anys trenta Sovint se l’ha presentat i valorat com l’últim representant del grup illustrat menorquí En l’àmbit de la historiografia, continuà apostant pels ideals illustrats i enciclopedistes burgesos…
,
Charles Baudelaire

Charles Baudelaire
Literatura francesa
Poeta francès.
El pare morí quan Charles tenia sis anys, i al cap d’un any i mig la mare es tornà a casar, amb el comandant Aupick L’enyorança del pare que el poeta convertí en figura quasi mítica i el ressentiment contra la mare, unida amb un home d’un estament i d’una mentalitat del tot estranys al poeta, contribuïren molt a fixar les seves actituds morals Un viatge per mar cap a Calcuta 1841, destinat a distreure'l de les seves suposades males companyies, el dugué només fins a l’illa de la Reunió, però les imatges dels tròpics es retroben molt sovint en la seva poesia El 1842, major d’edat i…
,
Estatut d’Autonomia de les Illes Balears
Dret balear
Llei orgànica promulgada el 25 de febrer de 1983 i vigent fins el 2007 que atorgava a les Illes Balears un règim d’autonomia.
La reivindicació autonomista a les Balears no començà a manifestar-se d’una manera clara fins a la fi de la dècada dels anys seixanta Fins a eleccions generals del 1977 sorgiren molts grups polítics que tingueren en comú l’aspiració d’obtenir l’autonomia per a les Balears, encara que no coincidien en la definició d’aquesta autonomia, ja que uns partien de la concepció política dels Països Catalans i d’altres del federalisme espanyol Mentrestant, la dreta balear dubtava i s’inhibia davant els anhels autonomistes Finalment, hom aconseguí que fos signat, poc abans de les eleccions del 1977, un…
Castell del Patriarca, o de l’Arquebisbe (Tarragona)
Art romànic
El desaparegut castell del Patriarca ocupava l’illa de cases delimitada actualment pels carrers de la Baixada del Patriarca, Nou del Patriarca, Merceria i la plaça del Fòrum de la ciutat de Tarragona La construcció d’aquest castell fou obra de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, vers el 1146, manà bastir l’esmentada fortalesa per a establir-hi la seva residència, la qual durant molts segles fou l’estatge dels arquebisbes tarragonins Per tal d’anar adaptant l’edifici a les noves necessitats, a la darreria del segle XIII, l’arquebisbe Bernat d’Olivella manà i costejà l’addició d’una…
Sant Martí de Perarrua
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església de Sant Martí es troben enmig del bosc, abandonades, a ponent del castell de Perarrua Mapa 31-11 250 Situació 31TBG808841 Per a accedir-hi, cal dirigir-se al castell de Perarrua Arribats a la fortalesa, a ponent surt un corriol que porta a les ruïnes de l’església JAA Història La història d’aquesta església està vinculada a una família d’escrivents que tenien cura molt sovint de la redacció dels diplomes reials Sanç Porco 1062-68, Garcia Sanç 1076, Joan 1081-1105, Sanç Galí 1110-35 i Sanç 1177-82, tots ells cognomenats ‘de Perarrua’ Els monarques els…
Santa Magdalena de Vilaprinyó o d’Ocata (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Situació Santa Magdalena de Vilaprinyó és al cantó de ponent del terme de Castellar de la Ribera, a mà dreta de la ribera Salada i amagada entre pins, dalt un turonet Mapa 291M781 Situació 31TCG639519 Entre els punts quilomètrics 14 i 15 de la carretera de Solsona a Basella, a mà esquerra, hi ha la Gravera, i a mà dreta una pista que s’enfila i arriba en 2 km a Tàpies Uns 900 m després de passar Tàpies, cal prendre la pista de mà esquerra i, 800 m més enllà, deixar el vehicle i caminar uns quatre minuts per arribar a Vilaprinyó JCS Història Aquesta església era situada dins l’antic terme del…
Salvador Brotons i Soler
Música
Director, compositor i flautista català.
Vida Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on estudià flauta, composició i direcció d’orquestra, començà a destacar en el panorama català com a primer flauta de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu 1977-85 i membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona Ben aviat s’interessà pel món de la composició, i l’any 1975 compongué les primeres obres del seu catàleg l' Elegia per la mort de Shostakovich per a piano 1975 i les Tres peces breus per a piano L’impacte de la seva trajectòria compositiva no es produí fins el 1977, que obtingué el Premio de Composición Orquesta Nacional per…
Nàpols, Sicília i Sardenya
Art gòtic
El 26 de febrer de 1443 el rei Alfons el Magnànim va celebrar a la manera d’un imperator romà la seva entrada triomfal a la ciutat de Nàpols, capital d’un reialme llargament cobejat pel monarca i conquerit a la fi feia ben poc Es va arribar llavors a la culminació de la política expansiva de la Corona catalanoaragonesa per la Mediterrània, que, en anys anteriors més o menys immediats, havia estat precedida per la consolidació de la difícil conquesta sarda i el retorn de Sicília a la branca principal de la dinastia regnant, mentre es mantenien les dificultats de la implantació a Còrsega, des…
Publicacions des Born
Historiografia catalana
Revista cultural bianual, editada pel Cercle Artístic de Ciutadella de Menorca des de l’any 1996 i coordinada per Pau Gener.
El Cercle és una societat cultural i recreativa fundada el 1881 a l’empara del Teatre de la Plaça des Born, inaugurat el 1875 D’acord amb el subtítol de la revista, Treballs de la Secció d’Estudis , la publicació s’inicià amb la voluntat de recollir els estudis més destacats apareguts en cicles o conferències esparses, inclosos en l’agenda dels cursos acadèmics d’aquesta Secció del Cercle, revitalitzada el 1986, després d’haver tingut un paper clau en la represa de la menorquinitat durant la seva primera etapa 1953-70 sota el règim franquista Amb un ampli ventall temàtic, metodològic i…