Resultats de la cerca

La mallerenga petita Parus ater té el plomatge bàsicament acolorit de blanc i negre, a més del color indefinit del pit Té una taca a la nuca, molt característica, que no és visible en aquest exemplar, procedent de Berà Tarragonès en canvi, és illustrativa de la facilitat amb què la major part de les mallerengues accepten els menjadors artificials, malgrat ésser ocells de bosc Xavier Bartrolí La mallerenga petita és un ocell típicament sedentari, que a la tardor i a l’hivern realitza petits moviments, encara no prou coneguts Per exemple, al Rosselló i el Vallespir, on és estrictament…

L’aufrany Neophron percnopterus no és gaire freqüent a les muntanyes del nostre país, d’on procedeixen aquestes fotografies, concretament dels Pirineus Els adults es reconeixen fàcilment en vol pel clar dibuix blanc i negre de sota les ales a dalt El seu aspecte geperut a baix i escabellat, i el bec fi i groc el fan inconfusible Oriol Alamany Aquest petit voltor nia en algunes zones dels Països Catalans A Catalunya ho fa des dels Prepirineus interiors Pallars Jussà i Sobirà, Alt Urgell, Solsonès i Noguera fins a les terres baixes de la Depressió Central catalana Fins a la dècada dels 70…

L’escorxador Lanius collurio , com la resta dels seus congèneres, és fàcil de veure pel seu costum de parar-se en branquetes i suports descoberts El mascle, com el de la fotografia, feta als Pirineus lleidatans, es caracteritza pel color castany del dors i gris del cap, i per la taca negra de la zona de l’ull, que contrasta amb el color blanc de la gola La femella, de tons més castanys, conserva la taca de l’ull, que permet de reconèixer-la Oriol Alamany L'escorxador té els quarters d’hivernada a l’E d’Àfrica i, per arribar-hi o per retornar cap a les seves àrees de reproducció, migra per…

Els boscos boreals eurasiàtics de coníferes Els boscos de coníferes de la taigà eurasiàtica es distribueixen per un cinturó circumpolar just per sota del cercle polar àrtic, aproximadament entre els 50 i els 70° de latitud N Formen una franja llarga i estreta que va des de la península Escandinava fins a Sibèria Limiten al N amb el bioma de la tundra i al S amb les estepes centreasiàtiques o amb les boscanes decídues d’Europa i l’W d’Àsia Tot i que es tracta d’una massa boscosa contínua, no és pas completament homogènia, ja que en un territori tan extens de més de 700 milions d’ha en anar de…

El terme és drenat pels diversos torrents i rieres tributaris del Tec, per la dreta, com la riera de Vilallonga i la riera de la Roca límit oriental del terme Una bona part del sector més baix del territori és regada a través dels diversos canals que creuen el terme canal de Palau, canal de l’Albera i de l’aigua de fonts Hi ha 737 ha conreades, 528 de les quals són vinya, destinada a la producció de vins amb denominació d’origen controlat a més, hi ha 135 ha de fruiterars 124 de presseguers, 9 d’albercoquers, 1 de cirerers i 1 de pomeres, 44 ha d’hortalisses 2 de pastanagues, 1 d…

Forma l’extrem oriental de les serres ibèriques-valencianes És la més oriental i més baixa de la sèrie de serralades que, partint de la serra de Javalambre Aragó, van descendint cap a l’E a través de les serres d’Andilla i les Alcubles Té, com aquestes, direcció NW-SE El vessant septentrional forma el límit meridional de la conca del Palància mitjà i baix, mentre que el vessant S descendeix ràpidament sobre el Camp de Túria i l’Horta La formen una sèrie contínua de serres, més baixes cap a l’E, que arriba als 718 m alt al pic de Rebalsadors Vessants ràpids i relleu complicat fan…

El terme és accidentat per la serra d’Andilla àrid contrafort de la serra de Javalambre, al límit amb Aragó, amb elevacions considerables La Veteta a 1 434m i La Peñaparda a 1 323 m La major part del terme és de terreny improductiu Els conreus són de secà cereals, vinya i oliveres La llenya terrera era explotada abans com a combustible per als forns de ceràmica de Manises i de Paterna Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels propietaris 98% La ramaderia sobretot el bestiar cabrum ha disminuït des del 1945, que les muntanyes foren declarades d’utilitat pública…

El terme és drenat per la riera de Sant Julià la séquia o canal de Corbera , als regadius de la dreta de la Tet, en forma el límit septentrional La població, que es mantingué al voltant dels 1 500 h durant la primera meitat del segle XIX, restà reduïda després de la segregació de Corbera de les Cabanes, el 1856, a 997 h, i a partir d’aleshores inicià un procés de despoblament Els darrers decennis s’ha estabilitzat, al voltant dels 400 h Hi ha una superfície agrícola útil de 189 ha Predominen els arbres fruiters 127 ha de presseguers, seguits de les hortalisses 52 ha i de la vinya…

A l’esquerra del riu, el terme comprèn la part més baixa de la vall de la riera de Callau que s’uneix a la Tet al límit amb el terme de Prada, i l’altiplà dit pla de Balançarc on hi ha el llogaret de Llúgols a la dreta, s’estén l’antic terme de Cirac Els principals conreus són els arbres fruiters presseguers, albercoquers, pomeres, cirerers i pereres, la vinya i les hortalisses també hi ha pastures i farratge per al bestiar boví, oví i cabrú La zona de regadiu, que aprofita l’aigua de la Tet i de la riera de Callau, s’estén a banda i banda del riu, a la plana alluvial Hi ha una…

Aquesta divisió, de fet artificial i variable, és només aplicable a la civilització occidental, car les altres civilitzacions tenen una evolució cronològica diferent Seguint la divisió tradicional, hom troba quatre edats històriques l' edat antiga , que comprèn des de l’aparició de l’escriptura 4000 aC fins a les primeres invasions germàniques i la caiguda de l’imperi Romà d’Occident segle V, l' edat mitjana , que arriba fins a la caiguda de Constantinoble 1453 i que hom divideix en alta , caracteritzada per l’aparició del feudalisme, i baixa , a partir del segle XI, l' edat moderna , que…