Resultats de la cerca

A partir del novembre del 1932 s’obrí a Catalunya una etapa en la qual els governs de la Generalitat s’esforçaren a fer realitat les atribucions definides per l’Estatut L’avenç autonòmic, però, no fou senzill ni ràpid, perquè el traspàs dels serveis fou lent i molt aviat se’n detectaren els límits, tant competencials com financers, que dificultaven l’assoliment d’una autonomia plena A més, algunes de les principals mesures de caràcter reformador, com ara la Llei de Contractes de Conreu, trobà l’oposició de les forces més conservadores catalanes i espanyoles i fou un dels elements fonamentals…

Els quinze mesos que van des de la dimissió de Primo de Rivera gener del 1930 fins a la proclamació de la Segona República abril del 1931 van ser d’intensa activitat política i de canvi progressiu en els comportaments socials Govern i oposició es van preparar per a conduir una transició amb propòsits gens rupturistes els uns, i de radical transformació els altres La Dictadura havia indignat la major part de la població catalana amb la seva actitud repressora tan matussera, i havia deixat un sentiment d’hostilitat que es va manifestar, per exemple, en l’assalt de molts locals de la Unión…

La societat catalana de les primeres dècades de segle es movia per interessos bàsics manutenció, treball, salut, fam cultural, educació, seguretat i defensa contra els infortunis i la malaltia, etc Els estrategues polítics ho tenien en compte, però, en general, la població no esperava que els polítics o els quadres sindicals els “traguessin les castanyes del foc” per millorar la duresa de les condicions de vida i treball Cartell del segon Congrés d’Ateneus i Societats de Cultura, Vilanova i la Geltrú, 1912 BC La facilitat i el profit amb què la població barcelonina —i catalana en general— s’…

L’extensió de la lectura i l’aparició del fulletó Durant els primers trenta anys del segle XIX, la novella que es llegia arreu de l’Estat espanyol, a mesura que augmentava una demanda lectora, es nodria fonamentalment de traduccions, moltes publicades a Europa La migrada producció autòctona era deguda, en bona mesura, a la manca de desenvolupament de la consciència burgesa, ofegada amb la persecució del pensament liberal després de la derrota de la Constitució de Cadis Quan a mitjan segle XIX la novella va recuperar amb escreix el seu regne, la literatura dels Països Catalans s’hagué de…

Antoni Canet és actualment un dels escultors més reconeguts del panorama artístic català tanmateix, continua essent un dels més enigmàtics i difícils de valorar, atès que la crítica encara no ha estat capaç de resoldre moltes de les incògnites que giren al voltant de la seva trajectòria professional D’altra banda, se sap ben poc de la seva vida personal, tret que era oriünd de Verges Baix Empordà, que el seu pare també es deia Antoni i que com a mínim tenia un germà de nom Bernat Pujol, 2007, pàg 157-171 Després de la recerca documental duta a terme per Agustí Duran…

La creació artística a Barcelona visqué durant la catorzena centúria una de les èpoques més brillants Els artífexs d’aquesta situació privilegiada foren, a parts equivalents la reialesa, centrada de manera gairebé absoluta en la figura de Pere el Cerimoniós l’Església, que participà en projectes parroquials i conventuals, a més de tenir cura de les obres de la nova catedral i la mateixa Ciutat, representada pels organismes del poder municipal Tampoc no va ser gens menyspreable la implicació d’altres entitats urbanes, com les confraries Finalment, cal no oblidar els particulars, alguns dels…

Pau Gargallo 1881-1934 Autoretrat abans del 1907 Localització desconeguda Reproduït al catàleg de la Exposición de Auto-retratos de Artistas Españoles, del Círculo Artístico de Barcelona FF El pas entre una tipologia escultòrica dominant a Catalunya entre la fi del segle XIX i l’inici del XX que coneixem com a modernista, ben definida en paraules d’Eugeni d’Ors com a més pròxima a l’anècdota que a la categoria i mes aparent que essencial, cap a una nova formulació, és un moment únic, intens i precís, de dubtes però de circumstància vàlida i necessària, clarament intermediari i relacional amb…

Sala dels Impressionistes Francesos a la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1907 FF Les exposicions «Casas, Rusiñol i Clarasó» celebrades a la Sala Parés de Barcelona el 1890 i el 1891 van suposar l’inici de la renovació pictòrica catalana Les estades a París deis dos pintors havien orientat la seva producció cap a una pintura innovadora que en donar-la a conèixer a Catalunya va ser rebutjada en un primer moment per la crítica i el públic de gustos més convencionals Clarasó, en canvi, tot i que havia compartit amb Rusiñol una llarga estada a París, va participar en les…

«Modernistes o noucentistes» És l’interrogant en clau eufemística que encapçala aquest darrer capítol històric per tal de constatar l’elasticitat dels termes a l’hora d’adaptar-los a les seqüències cronològiques En efecte, el format interrogatiu no està plantejat amb la finalitat de forçar una resposta a la pregunta sinó com a mer enunciat indicador d’una problemàtica de fons, entorn del concepte de modernisme o del de simbolisme i decadentisme El fet que tant la noció de modernisme com la de noucentisme , malgrat que alludeixen a moviments culturals catalans, depassen l’estricte àmbit…

L’empremta romana i paleocristiana La primera gran arquitectura medieval a Catalunya és constituïda pel ric conjunt d’edificis romànics, amb un predomini quasi exclusiu dels d’ús religiós Es tracta, com és ben sabut, d’un element tan lligat a la història del país que els investigadors l’han convertit en un símbol nacional, de la mateixa manera que, com va escriure Grabar, els “arqueòlegs” havien donat categoria de vedette a la pintura romànica Són formes que tenen una gran unitat estilística i que ens arriben amb connexions clares italo-franceses Constitueixen, per primera vegada en el món…