Resultats de la cerca

Vida Titulat per l’EMAV, exercí com a cap de producció a Serenata a la claror de la lluna 1978, Carles Jover i Josep A Salgot Los fieles sirvientes 1979 i La plaça del Diamant 1981-82, tots dos de Francesc Betriu El vicari d’Olot 1980-81, Ventura Pons i Interior roig 1982, Eugeni Anglada Després intervingué com a productor executiu a Karnabal 1985, Carles Mira i Comediants Laura a la ciutat dels sants 1986, Gonzalo Herralde Massa vell per morir jove 1988, Isabel Coixet Ho sap el ministre 1991, Josep Maria Forn i La ciutat dels prodigis 1998-99, Mario Camus Amb la marca Films Yes produí La…

Vida Treballà amb un grup de teatre d’afeccionats d’Alella Maresme, i debutà professionalment el 1985 amb Pum Xirivicu de la companyia de teatre infantil La Trepa L’any següent protagonitzà el muntatge de Josep Maria Flotats, El despertar de la primavera , seguit de Lorenzaccio 1987, El misàntrop 1987 i El temps i els Conway 1992 El 1991 fou descobert pel director Antonio Chavarrías, amb qui treballà en el thriller Manila , que li valgué el premi d’interpretació de la Generalitat i el de l’Associació d’Actors i Directors El mateix any rodà Chatarra Fèlix Rotaeta i El llarg hivern Jaime Camino…

Fill de Gilabert de Centelles i de Riu-sec De molt jove passà a Sicília al servei de Martí el Jove, del qual fou camarlenc Posseí a l’illa el feu de Naso i, després, la castellania de Capo d’Orlando 1409 El 1408 acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya amb tropes a despeses seves Fou un dels signants del testament del rei, que li destinà un llegat 1409 Retornà després a València, on, en morir el seu pare 1410, capitanejà el bàndol dels Centelles en els moments decisius de l’interregne Partidari de Ferran d’Antequera, aquest li envià tropes castellanes per fer cara als…

Obtingué el premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954 Collaborador de l’Institut d’Estudis Vallencs, estudià els castells catalans, sobre els quals reuní una important documentació fotogràfica i publicà també textos en l’obra collectiva en sis volums  Els castells catalans 1966 Feu també nombrosos estudis històrics, especialment sobre història medieval i moderna de Catalunya, i sobre la catalanitat de Colom Tractà també temes de cultura popular, i promogué les relacions culturals amb l’Alguer Membre de la Societat Catalana de Geografia, de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i del…

Participació de Francesc Vilumara i Companyia, Socitat en comantita La majoria de les empreses catalanes, no individuals, que es creen al segle XIX tenen la naturalesa jurídica de societats comanditàries o en comandita En aquestes societats hi ha dues classes de socis els collectius i els comanditaris Els primers hi aporten fons, figuren en la denominació de la societat i són els responsables de la direcció, de manera que responen amb tot el seu patrimoni davant els creditors Els socis comanditaris també aporten fons, però no figuren en el nom de l’empresa ni poden participar en la gestió, i…

Abans del predomini dels tais tai s XIII floreixen estils molt diversificats, atesa la varietat de regnes, que desenvolupen temes iconogràfics i tipus arquitectònics de l’Índia, sobretot budistes Les primeres troballes pertanyen a la cultura khmer s VII-XII, cultura que a poc a poc fou suplantada per la dels tais, que atenyeren llur esplendor al s XIII El període tai es caracteritza per una unificació i reelaboració, sobretot en el camp urbanístic s’hi destaquen les ciutats de Sukhothai i Chiang Mai, pensades segons una planta rectangular delimitada per un triple bastió i per quatre portes d’…

El còlic hepàtic és un dolor molt intens a l’epigastri i a l’hipocondri dret, produït per la contracció espasmòdica de la bufeta i dels conductes biliars Aquest dolor sovint s’estén, pel nervi frènic i pel plexe cervical, fins a l’espatlla i el braç dret Apareix a conseqüència de l’obstrucció, generalment d’índole litiàsica, d’un conducte biliar o de la contracció espàstica de l’esfínter d’Oddi Té una durada variable, de menys d’una hora a dos dies, i sol anar acompanyat d’un greu trastorn de l’estat general, amb nàusees i vòmits En el transcurs d’un còlic hepàtic pot aparèixer una icterícia…

Orfe de pare, foren els seus tutors la mare, Saura de Mallorca fins que es tornà a casar amb Berenguer de Vilaragut, i després Ot de Montcada En arribar a la majoritat, mantingué un plet amb el seu padrastre a causa de l’administració dels seus béns Es casà amb la seva cosina llunyana, Marquesa de Fenollet, vers el 1330, raó per la qual fou tutor del germà d’aquesta, Andreu de Fenollet, quan morí llur pare Pere VII de Fenollet, el 1353 També en aquest cas la tutoria provocà més endavant un plet entre pupil i tutor Tingué també dissensions amb els Cardona el 1316 el vescomte Ramon Folc VI…

Llicenciat en literatura francesa per la Universitat de Tòquio 1959, es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Sartre Autor d’una obra extensa, la seva obra sintetitza la tradició simbolicomítica de la literatura japonesa amb el llegat de la filosofia i la literatura occidentals Adquirí renom amb la novella Shiiku ‘La captura’, 1958, premi Akutagawa La seva obra esdevingué més polèmica amb Warera no jidai ‘La nostra generació’, 1959, Man’en gannen no futtoboru ‘El crit silenciós’, 1969 i altres obres, que incidien en problemes del Japó de la postguerra El naixement del seu fill Hikari,…

Fill natural d’Alfons el Magnànim, fou legitimat per aquest el 1440, i fou reconegut com a successor en el tron de Nàpols pel parlament general el 1443, alhora que li era atorgat el títol de duc de Calàbria Per assegurar l’ajuda dels nobles, el seu pare el casà amb una neboda del príncep de Tàrent, Isabel Chiaramonte Amb tot, en morir Alfons el Magnànim 1458, el papa Calixt III es negà a reconèixer-lo, puix que considerava que el regne era de la Santa Seu, i el duc de Lorena, Joan d’Anjou, reivindicà, d’acord amb una part de la noblesa, la corona napolitana Tanmateix, Ferran fou coronat a…