Resultats de la cerca

Filla de l’actor Pepe Isbert , debutà professionalment en el teatre l’any 1939 amb el seu pare i en el cinema l’any 1944 en La vida empieza a medianoche , de Juan de Orduña A partir d’aleshores inicià una trajectòria cinematogràfica gairebé sempre com a actriu secundària i en papers sobretot còmics Entre els prop de dos-cents cinquanta títols que interpretà, cal esmentar Un hombre de negocios 1945, de Lluís Lúcia El verdugo 1963, de Lluís Garcia Berlanga Viridiana 1961, de Luis Buñuel   La Lola se va a los puertos 1947, de Juan de Orduña Botón de ancla 1948, de Ramon Torrado Sor…

S’inicià en la fotografia a l’edat de setze anys El 1957 obrí un estudi a Rubí, que regentà fins el 1959, quan es traslladà a Madrid en ser contractat per l’agència Europa Press, per a la qual treballà fins el 1962 Hi documentà, entre d’altres, les noces del xa de Pèrsia i, a través de l’agència, la revista Life li publicà fotografies de la mort de Gregorio Marañón Tanmateix, el descobriment dels seus vincles amb la clandestinitat antifranquista comportà la rescissió del seu contracte i la tornada a Rubí, on obrí un segon estudi Al llarg de més de cinquanta anys documentà la vida…

Amb el seu fill, Francesc Lacambra i Pont 1790 ‒ 1870, l’any 1808 creà a la Barceloneta una foneria per a la producció d’objectes i estris de coure i bronze per a la marina mercant Els anys trenta ampliaren la indústria amb el comerç de ferralla a l’engròs Una dècada més tard esdevingué el principal proveïdor de coure de la Casa de la Moneda El 1852 construí una farga a les Masies de Voltregà Osona, vora el Ter, denominada Farga d’Ordeig Dirigida per Joan Lacambra Pujades 1827 ‒ 1896, net del fundador, fabricava planxes de coure per al revestiment dels bucs dels vaixells El 1859 hom construí…

Vida Emigrà a Barcelona a la dècada de 1920 i començà a actuar passats els cinquanta anys d’edat en els primers films sonors que es realitzaren a l’Estat espanyol Treballà amb els directors Francisco Elías en el curt El último día de Pompeya 1932 Boliche 1933 i Rataplán 1935 Antoni Graciani, Aves sin rumbo 1934, i Ricard de Baños, El relicario 1933 Casat amb l’actriu María Severini, el 1941 tornà a actuar gràcies a Ignasi F Iquino, que el contractà sovint com a personatge de repartiment en films com ara Ni pobre ni rico, sino todo lo contrario 1945, El tambor del Bruch 1947-48 i…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1972 amb el treball Influencia del cine en la literatura española 1923-36 igualment es graduà el mateix any a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona Després amplià estudis a l’École Practique des Hautes Études de París Com a crític cinematogràfic s’inicià al diari "Tele-exprés" 1970-72 també fou un dels fundadors de la revista Arc voltaic Full de cinema  1977-93 i el primer director de L’Avenç Història dels Països Catalans  1977-79 Fou professor del departament d’art de la Universitat Autònoma de Barcelona des…

Era format per grans blocs d’habitatges i algun nucli de barraques la Perona Sorgí a partir de la segona meitat dels anys cinquanta al voltant de l’antic nucli rural del Fondo de Sant Martí, on es conserva l’església gòtica de Sant Martí de Provençals i uns pocs masos, i on s’aixecava l’antic molí de la Verneda, vora el rec Comtal, que feu d’aquest sector una de les partides rurals més riques de Sant Martí Al segle XIII donà nom a la possessió dels Llull, la verneda d’en Llull, que s’estenia pels termes de Sant Martí de Provençals, Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar…

Veu de tenor robusta, de timbre brillant i de resistència poc habitual, particularment adequada per als papers heroics wagnerians Fou una manifestació extrema de la nova veu de tenor dramàtic que aparegué en la grand opéra francesa a mitjan segle XIX, en òperes com Robert le Diable , de G Meyerbeer, i Benvenuto Cellini , d’H Berlioz, tot i que aquest tipus de tenor robust ja començà a ser requerit des del final del segle XVIII en òperes com Fidelio , de Beethoven Lauritz Melchior , el heldentenor més important del segle XX, Wolfgang Windgassen, Jon Vickers i Peter Hofmann han estat alguns…

Inicià els estudis musicals amb Cyril Scott i el 1920 cursà composició a la Universitat de Reading amb G Holst, sota el mestratge del qual estigué novament el 1921 al Royal College of Music, on també estudià amb R Vaughan Williams Un cop acabada la seva formació, es dedicà a la docència, exercí de crític musical i compongué música per a un grup teatral itinerant Entre el 1947 i el 1968 ensenyà a Oxford i també a la Guildhall School of Music and Drama 1961-74 Dins del seu catàleg cal destacar les onze simfonies, compostes entre el 1935 i el 1979 La seva producció mostra una unitat musical,…

Habitatges socials a Barcelona, 1941-59 A la dècada dels cinquanta va prendre força un dels fenòmens que va tenir repercussions més negatives en la qualitat de vida a les àrees urbanes i les zones costaneres l’especulació del sòl En aquells anys, un seguit d’elements va fer que la possessió de sòl deixés de ser una inversió a llarg termini per a transformar-se en un gran negoci a curt terme A les ciutats —el cas de Barcelona era paradigmàtic—, l’increment de l’activitat econòmica i l’augment de la població van exigir nous terrenys per a installar-se tallers i fàbriques i…

L’abellerol Merops apiaster és un dels ocells més bonics de la nostra avi fauna i, alhora, molt pintoresc, tant pels colors del plomatge, pels seus nius sovint simples forats en un marge, com per la seva preferència alimentària per les abelles, cosa que li ha donat el nom de fet, però, menja també altres insectes papallones, espiadimonis, etc És de mida mitjana 26-28 cm, bec llarg i típicament gregari El plomatge és lleugerament més viu en els mascles que en les femelles, i la coloració de l’abdomen va esdevenint més verdosa en augmentar l’edat dels individus, car el pigment groc es perd…