Resultats de la cerca

Organista de la catedral de València des del febrer del 1762 fins a la seva mort, i no fins el 1772, com ha estat dit Abans fou mestre de capella de la collegiata d’Alcanyís Aragó També era catedràtic de cant pla al seminari valencià Joaquim Nin publicà diverses obres seves dins la collecció Classiques Espagnols du Piano París, 1925, però cap d’elles no té la categoria musical de les dues sonates mi menor i fa major, on palesa ésser un dels primers músics espanyols que han escrit sonates bitemàtiques ternàries El seu estil recorda Haydn A l’arxiu de la seu d’Oriola hi ha un…

Aquest vell monestir ribagorçà es localitzava a l’extrem ponentí del comtat, entre els pobles de Seira i Barbaruens, a la riba esquerra del barranc de Barbaruens Al segle XI el ric arxiu d’aquest monestir anà a parar a Sant Victorià de Sobrarb, on molts dels pergamins van ésser manipulats, falsificats, o simplement perduts, cosa que dificulta escriure’n la història Taverna es troba a la zona de contacte amb la capçalera del Cinca, a la vall del Cinqueta, coneguda d’antic com a pagus Gestaniensis Tal com suggereix l’acta de dotació de Santa Maria d’Urgell, en un primer moment Sant Pere de…

Data 3 de febrer de 1332 Nota Aquest document ha estat molt sovint citat i fins i tot publicat com del 1331 En realitat, el document és datat el dia tercer de les nones de febrer de l’any del Senyor de l’Encarnació, segons l’estil florentí 1331, any que es correspon al 1332, segons el còmput per a l’any de la Nativitat que s’empra actualment Reinard Fonoll, lapicida anglès, acorda amb l’abat Pere Alegre i l’obrer Guillem de Lillet que serà mestre major de l’obra del claustre i el refetor del monestir de Santes Creus durant el temps de la seva vida "Dia tres de les nones de l’any…

La font, o punt d’origen, pot ésser de natura individual o collectiva, i en aquest cas es produeix en un pla d’organització i en nom d’aquesta, tot i que hom l’exterioritzi mitjançant una acció humana individual El missatge, que conté l’objecte de la comunicació, i a través del qual hom cerca la consecució d’una finalitat concreta, es compon de signes signe o símbols símbol La comunicació es materialitza en el missatge servint-se, ordinàriament, de mitjans de comunicació auditius, visuals siguin escrits o no o tàctils i, en general, per qualsevol forma, senyal o mitjà susceptible d’ésser…

Té per genearca Hug I de Lusignan , dit el Munter , que vivia a l’inici del segle X El seu fill Hug II de Lusignan , senyor de Lusignan, bastí el castell de Lusignan, i tots els seus descendents directes es digueren Hug Posteriorment els Lusignan adquiriren l’important comtat de la Marca Hug VIII de Lusignan mort el 1173, net cinquè de l’anterior, fou succeït pel seu fill Hug IX de Lusignan mort el 1219, el qual, com a comte de la Marca pel seu matrimoni amb la comtessa Matilde, era vassall de Ricard I d’Anglaterra, duc d’Aquitània El 1200 Joan I d’Anglaterra li prengué la…

Situació Les restes d’aquesta fortificació les trobem sobre un turó, molt a prop de l’església de Sant Vicenç d’Obiols, vers tramuntana Aquesta torre figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 06,3 — y 57,3 31 TDG 063573 Per visitar aquestes restes cal emprendre la carretera C-1411, en la qual, entre Gironella i la Colònia Rosal, es troba, al lloc dit la Plana i a mà esquerra, una pista que en bon estat mena a Obiols El recorregut d’aquesta pista fins a Obiols és d’uns tres quilòmetres El trencall és indicat…

L’església d’Olvan formava part dels dominis de la baronia de la Portella des de la seva construcció fou parroquial del lloc, però l’actual edifici del segle XVIII no conserva cap testimoni de la primera obra romànica La primera notícia de l’església i del lloc és l’acta de consagració de l’església de Santa Maria l’any 899 el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell dedicava l’església a santa Maria complint amb els precs del baró illustre del lloc, Froia, i dels habitants de la dita parròquia del castell d’Olvan Amb la consagració quedava definitivament organitzada la vida religiosa i consolidada…

Sarcòfag dit de l’hostal del Sable, amb dos camps d’estrígils oposats que separen tres escenes figurades i sarcòfag dit Amatller, descobert al carrer de Manresa de Barcelona el 1924 Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona Aquesta peça va estar installada entre el 1786 i el 1831 a l’hostal del Sable, prop del carrer del Rec, des d’on va passar al Museo Provincial de Antigüedades i més tard al Museu Arqueològic de Barcelona, a Montjuïc, actual Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona núm inv 19 922 Fa 2,11 × 0,57 × 0,55 m i és de marbre blanquinós amb tonalitats…

Hi ha, per tant, un Prepirineu septentrional, en bona part dins la conca de la Garona, i un Prepirineu meridional, dins la conca de l’Ebre en la més gran part La zona de fricció entre ambdues unitats tectòniques és ben desenvolupada entre el Pirineu axial central i el Prepirineu meridional zona de les Nogueres Aquest Prepirineu, el més complex, consta d’unes serres Interiors, una Depressió Mitjana i unes serres Exteriors En conjunt, els Prepirineus es distingeixen litològicament dels Pirineus axials pel predomini de les calcàries enfront dels granits i les llicorelles axials I tectònicament…

Culmina al puig de Bartolo 729 m alt i continua vers l’E per les agulles de Santa Àgueda arriba a la mar per la serra d’Orpesa i forma el cap d’aquest nom La vegetació natural és l’alzinar a la part superior i la bosquina de garric i margalló a la base del vessant marítim actualment hi ocupa una gran extensió la pineda amb pinastre l’alzina surera apareix sobre els gresos roigs triàsics El nom prové de la presència als seus vessants del convent carmelità dit el desert de les Palmes La proximitat de les platges de Benicàssim i Orpesa, centres d’estiueig i turisme, i de la ciutat de Castelló,…