Resultats de la cerca
Es mostren 1938 resultats
Santa Maria dels Àngels del convent dels franciscans (Perpinyà)
Art romànic
La capella de la Mare de Déu dels Àngels és situada a l’actual carrer del mariscal Foch És, avui, el darrer vestigi del convent dels franciscans de Perpinyà Sembla que aquest convent fou una de les primeres fundacions de l’orde hom considera establert que sant Francesc anà, almenys, dues vegades a Perpinyà, tot fent camí com a pelegrí vers Santiago de Compostella Una notícia dels arxius de l’antiga família dels Grimau, burgesos perpinyanencs, esmentada per l’historiador Coll, fa referència a l’hospitalitat que aquesta família havia donat a sant Francesc en el seu pelegrinatge, tot oferint-li…
Tomaso Giovanni Albinoni
Música
Compositor i violinista italià.
Vida Fill d’una família benestant veneciana, pogué desenvolupar la seva carrera musical sense haver de dependre d’un sou al servei de l’Església o d’una cort, que eren els modes de subsistència més habituals entre els músics del segle XVIII Per aquesta raó, sovint va autodefinir-se com a musico di violino dilettante veneto No se sap amb qui estudià, tot i que sovint s’ha suggerit el nom de G Legrenzi, mestre de capella de la basílica de Sant Marc, sense cap prova que ho documenti Després d’algun intent en el camp de la música religiosa, Albinoni es dedicà exclusivament a la música…
William Lawes
Música
Compositor anglès, germà petit de Henry Lawes.
Vida Probablement rebé la seva primera educació musical a la catedral de Salisbury, on fou nen cantor Aviat mostrà el seu excepcional talent musical, la qual cosa feu que el mecenes Edward Seymour el posés sota la tutela del seu propi mestre de música, John Coprario És possible que aquest reconegut compositor redactés les seves Rules how to Compose 1617 precisament per facilitar la instrucció del jove músic Lawes fou escollit per a ser un dels músics privats del príncep Carles, el qual el mantingué en el càrrec després d’accedir al tron el 1625 Dedicà gran part de la seva activitat a la…
Catalunya dins l’Espanya moderna
Historiografia catalana
Obra del geògraf i historiador francès Pierre Vilar publicada a París el 1962 (La Catalogne dans l’Espagne moderne. Recherches sur les fondements économiques des structures nationales) i traduïda al català per Eulàlia Duran (1964-68).
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta magna obra està dividida en quatre volums el primer, introductori, tracta sobre el medi natural el segon estudia el medi històric, des de l’Edat Mitjana fins al 1714 el tercer està dedicat a les transformacions agràries del s XVIII català, amb un subtítol força aclaridor “De l’impuls de les forces productives a la formació d’una burgesia nova”, i, finalment, el volum quart tracta de la formació del capital comercial Després d’explicar els fets geogràfics volum primer i d’una ràpida incursió per la prehistòria i l’edat antiga, l’autor se centra en l’estudi…
cornamusa

Cornamusa gallega del 1940
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent, anomenat també bot, botet o sac de gemecs, consistent en un bot de pell que serveix de dipòsit d’aire i al qual s’adapten diferents canons o tubs, un dels quals serveix per a insuflar l’aire amb la boca i els altres per a produir sons, bé una melodia, bé un so continu que fa d’acompanyament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que barreja llengüeta doble i senzilla És constituït per tres elements bàsics el sac, el grall i els bordons El sac, també anomenat odre o sarró, és un recipient de pell d’animal semblant a un bot petit dels usats per a posar-hi vi que fa l’ofici de dipòsit de vent Sol sostenir-se sota un braç, que el pressiona per a insuflar l’aire que conté en els tubs sonors, i gairebé sempre és revestit amb una roba segons el gust del cornamusaire És tradició fer-lo amb una pell de xai o de cabrit assecada, adobada i impermeabilitzada o girada amb…
Història de Mallorca
Historiografia catalana
Història general de Mallorca començada pel cronista Joan Dameto i continuada per Vicenç Mut.
Desenvolupament enciclopèdic La iniciativa de promoure aquesta història partí dels jurats mallorquins, que encomanaren a Dameto la confecció d’una història de Mallorca Aquest n’enllestí la primera part el 1631, la qual fou publicada a la impremta Guasp el 1633, en castellà, amb el títol d’ Historia General del Reino Baleárico Aquesta fou la primera història de Mallorca impresa, ja que la de Binimelis no fou editada fins al s XX És per això que els autors es basaren, entre altres fonts, en una còpia del s XVIII de la Història del regne de Mallorca de Binimelis Tot i així, ni…
arc

Arc de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Accessori de fricció emprat per a posar en vibració les cordes de certs instruments cordòfons anomenats, precisament, instruments d’arc.
Consisteix bàsicament en una metxa de fibres vegetals o animals, generalment crins de cavall, tensades entre els extrems d’una vara prima i flexible de fusta, de manera que les fibres puguin mantenir-se lleugerament separades de la vara En català és molt freqüent anomenar-lo també arquet El frec transversal de les fibres contra la corda, sovint millorat amb pols de resina , imprimeix a aquesta un desplaçament lateral seguit d’un moviment en sentit contrari, en relliscar per la mateixa tensió, que es repeteix de forma recurrent, de manera que produeix una nota estable i amb una…
Els diaris i les revistes
L’índex de lectura de premsa ha estat considerat tradicionalment un indicador del nivell sociocultural dels diferents països Per això no ha d’estranyar que en el mapa es mostri clarament reflectit que aquest índex nombre d’exemplars per cada 1000 habitants és més alt en països desenvolupats i amb un bagatge de producció cultural més gran Destaca especialment l’elevat índex assolit als països europeus nòrdics N’hi ha cinc que es troben entre els deu països del món amb uns índexs de lectura més elevats amb mitjanes que arriben a superar els 500 exemplars per mil habitants, o, el que és el…
L’emergència dels funcionaris: Pere Desbosc
El mestre racional i els seus subalterns, Lleis Palatines , 1337 BRAI L’expansió territorial de l’oligarquia urbana barcelonina es pot començar a datar amb precisió des del segle XII Aquesta expansió es va anar accentuant, progressivament, a les centúries posteriors La majoria dels ciutadans que aconseguien d’adquirir els castells i les fortaleses de les proximitats de la ciutat eren membres del funcionariat més alt alguns d’ells, sobretot al segle XIV, eren elements actius en la política exterior del regne i d’altres, especialment al segle XV, foren destacats militars a les ordres del rei,…
Els Montal, a Badalona
Nicolau Tous i Josep Soler Nicolau Tous i Soler, nascut a Igualada i installat a Barcelona al voltant del 1825, es convertí en un dels filadors més importants de la capital amb la seva fàbrica al carrer de les Tàpies, una de les primeres que introduí les màquines de vapor a Catalunya Guanyà diners i prestigi, ja que el 1829 era un dels tres comissionats pel ram de filats de la Comissió de Fàbriques, i el 1842 president de l’esmentada Comissió, la patronal catalana d’aquells anys El 1844 fou un dels principals expositors al certamen de caràcter industrial que se celebrà a Barcelona, presentant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina